Mimosa de cuc
La mimosa de cuc[1] (Acacia longifolia) és un arbust arborescent perennifoli de la família de les lleguminoses que és àmpliament cultivat a tot el món però és nativa de l'est i sud d'Austràlia, des de l'extrem sud-est de Queensland, a l'est de Nova Gal·les del Sud, est i sud de Victòria, i el sud-est d'Austràlia del Sud. És una espècie que es troba sobre terrenys en declivi i que creix fins als 7-10 m d'alçada molt ràpidament en 5-6 anys.[2] No és considerada una espècie amenaçada,[3] i és considerada una espècie invasiva a Portugal i Sud-àfrica.[4]
Acacia longifolia  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 18435806 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Acacieae |
| Gènere | Acacia |
| Espècie | Acacia longifolia Willd., 1806 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Mimosa longifolia |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
Usos
Prevenció de l'erosió de sòl, aliment (flors, llavors, beines), tintura groga (de les flors) i verd (de les beines), i fusta.[5] La seva escorça té un ús limitat en taninat, primàriament usat èr a fibres d'ovelles. A. longifolia creix molt ràpidament i arriba als 7-10 m en 5-6 anys. És molt usat en àrees costaneres sense moltes gelades fortes.[6]
Taxonomia
Acacia longifolia va ser descrita per (Andrews) Willd. i publicada a Species Plantarum. Editio quarta 4(2): 1052. 1806.[7]
- Acacia: nom genèric derivat del grec ακακία (akakia), que va ser atorgat pel botànic grec Pedanius Dioscorides (A.C. 90-40) per l'arbre medicinal A. nilotica al seu llibre De Materia Medica.[8] El nom deriva de la paraula grega ακις (akis, "espines").[9]
- longifolia: epítet llatí que significa "amb grans fulles".[10]
Subespècies
- Acacia longifolia ssp. sophorae (Labill.) Court
- Acacia longifolia var. typica Benth.
- Acacia sophorae (Labill.) R. Br.
- Mimosa longifolia Andrews
- Mimosa macrostachya Poir.
- Phyllodoce longifolia (Andrews) Link
- Racosperma longifolium (Andrews)C.Mart.[11]
Referències
Bibliografia
- Bailey, L.H. & E.Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
- Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley.
- Rico Arce, M. d. L. 2007. Checkl. Synop. Amer. ~Acacia~ 1–207. Conabio, Mexico D.F.
- Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (editors) 2008. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107: 3 Vols., 3348 p.