Milà (ocell)

Els milans són ocells rapinyaires^[1][2] de llargues ales i potes primes. Les espècies pròpies d'Europa passen molt de temps en l'aire, deixant-se portar pels corrents tèrmics. Poden caçar preses vives, però es nodreixen principalment de preses mortes.

Milà

Nom comú sense valor taxonòmic

La paraula milà ve del llatí vulgar "milanus" i aquest del llatí clàssic "milvus" ^[3] amb el que eren designats els membres de les dues espècies natives d'Europa, el milà negre (Milvus migrans) i el milà reial (Milvus milvus). Més tard, per extensió, es va donar el nom de milà a altres ocells de la família dels accipítrids (Accipidridae), d'aspecte semblant i propis d'altres indrets. Així, el Diccionari dels ocells del món ^[4] recull 14 espècies amb aquesta denominació:

• Membres de la subfamília Buteoninae, tribu Harpagini.
  • milà bidentat cuixa-roig (Harpagus diodon).
  • milà bidentat pit-roig (Harpagus bidentatus).
• Membres de la subfamília Buteoninae, tribu Milvini.
  • milà negre (Milvus migrans).
  • milà reial (Milvus milvus).
  • milà capblanc (Haliastur indus).
  • milà xiulador (Haliastur sphenurus).
• Membres de la subfamília Perninae.
  • milà blanc (Leptodon forbesi).
  • milà capgrís (Leptodon cayanensis).
  • milà cuaforcat (Elanoides forficatus).
  • milà cuaquadrat (Lophoictinia isura).
  • milà becganxut (Chondrohierax uncinatus).
  • milà de Cuba (Chondrohierax wilsonii).
  • milà pitnegre (Hamirostra melanosternon).
• Membres de la subfamília Harpiinae.
  • milà dels ratpenats (Macheiramphus alcinus).