Migecianisme

El migecianisme fou un moviment herètic que predicava Migecio l'any 782, professant una doctrina islamitzant encoberta, que condemnava el tracte amb els pagans i defensava la santedat dels cristians, fruit de polèmiques amb musulmans.^[1] Sorgí a la província eclesiàstica Bètica, proliferant a Hispània, cap a l’any 777.^[2]

La seva doctrina teològica sobre la Santíssima Trinitat, clarament heterodoxa, segons la qual David era Déu Pare, Crist fill de David, i el fill de Déu amb Sant Pau, l’Esperit Sant, estava formada per personatges que entraven perfectament com a tema en el diàleg amb musulmans, adaptant-se als seus interlocutors, encara que sigui per refutar-los, i es pot considerar antecedent de l’adopcionisme, ja que defensa la filiació humana de Jesús, fill de David segons la carn.^[3]

A més de predicar altres errors o heretgies com:

• Resistir-se a celebrar la Pasqua en la data posada al concili de Nicea perquè a la Bètica es traslladava del dia 14 de Nissan al 22, i no al 21, dilatant-se així la festa.^[4] L’Església intentava evitar el sistema jueu de la Pasqua en la data 14 del Nissan defensat pels bisbes d’Àsia, que al·legaven era la tradició de Sant Joan Evangelista, i perquè la unanimitat a la data entre els cristians era una mostra d’universalitat de l’Església.^[5]
• Dogmatitzar que els sacerdots no devien tenir-se per pecadors, i si es confessaven per això, no s’havien d’acostar a l’altar, i per no ser exclòs del ministeri sacerdotal evitava menjar amb els pecadors.^[6]
• Practicar dejuni el dissabte, vestigi del període visigot per la convivència de les comunitats cristianes i les jueves.^[7]
• Abstenir-se de la ingesta d'animals immundes.
• Considerar la inexistència del lliure albir i de la predestinació.
• Fomentar els matrimonis mixtes, el divorci, el concubinat en els clergues i les ordenacions anticanòniques.^[8]
• Opinar que la veritable Església catòlica estava reduïda a la ciutat de Roma per ser la nova Jerusalem, junt amb altres temes de tendències judaïtzants.^[6]

El conjunt d'ensenyaments de Migecio l'acosta a l'islam en el monoteisme absolut, però és per oposar-se millor als musulmans, ja que en compte de denigrar-los prefereix mostrar la santedat intrínseca dels cristians, que no haurien de tractar amb ells, precisament per aquesta santedat que posseeixen.^[9]

Totes aquestes heretgies posaven en perill les relacions de tolerància religiosa entre els ciutadans mossàrabs, i foren denunciades pel papa Adrià I l’any 782 al bisbe Egila (775-784)^[10][11] juntament amb el prevere Joan, i a tots els bisbes d’Hispània, en les Epístoles 95, 96 i 97 extractades del Còdex Carolingi.^[12]

Foren condemnades al concili de Sevilla de 784,^[13][14] denominat Hispanum, i convocat per Elipando (783-808), arquebisbe de Toledo i primat d’Hispània, amb l'objectiu de reprimir als migecians pels errors difosos per Migecio i Egila.^[15]