Michelle Bubenicek

historiadora francesa

Michelle Bubenicek, (Nantes, 9 de gener de 1971) és una alta funcionària francesa. Arxivera, paleògrafa i professora universitària, des de l'1 de setembre de 2016 és directora de l'École des Chartes, després d'haver estat professora-investigadora i conservadora de patrimoni.

Infotaula de personaMichelle Bubenicek

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 gener 1971 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Nantes (França) Modifica el valor a Wikidata
Directora École des chartes
1r setembre 2016 –
← Jean-Michel Leniaud
Professora universitària a França
2011 –
Docent
1999 – 2011 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole des chartes - arxivista paleògrafa (1991–1994)
Universitat de París I Panteó-Sorbona - ciència històrica
Institut national du patrimoine (en) Tradueix - conservatrice du patrimoine (fr) Tradueix (–1995)
Lycée Henri-IV Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaLe Pouvoir au féminin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiMichel Parisse Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEdat mitjana tardana, dones a l'edat mitjana i histoire de l'État en France (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriadora, paleògraf, arxivera, professora titular Modifica el valor a Wikidata
OcupadorÉcole des chartes, executiva (2016–)
Universitat de Franche-Comté, docent, professora d'universitat (1999–2016) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareVenceslas Bubenicek (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Twitter (X): m_bubenicek Modifica el valor a Wikidata

Biografia

Estudiant a l'École des Chartes, va escriure, sota la supervisió de Michel Parisse i Pierre Toubert, una tesi sobre una personalitat femenina del segle XIV, Yolande de Flandre.[1]

Després d'unes pràctiques a la prefectura del Roine, va ser acceptada com a conservadora del patrimoni l'any següent.[2][3]

Becària de la Fundació Thiers del 1997 al 1998, aquest mateix any va realitzar una tesi doctoral en història titulada Quand les femmes gouvernent : robe, droit et politique dans la France du XIVe siècle : l'exemple de Yolande de Flandre (1326-1395), dirigida per Michel Parisse i publicada el 2002 a la Universitat Panthéon-Sorbonne, on va obtenir l'autorització per dirigir recerca (HDR) el 2010.

Destinada primer a la conservació-restauració de documents d'arxiu dins la direcció dels Arxius de França (1995-1999), va ser nomenada professora d'història medieval (1999), després professora d'història de l'Edat Mitjana (2011) a la Universitat de Franche-Comté, on va dirigir el departament d'història del 2011 al 2013.[4]

L'any 2005, va ser breument secretària de la Société de l'École des Chartes. També fou membre del consell de la Societat d'Història de França (SHF) fins al 2018.[5]

A mitjans de maig de 2016, candidata a succeir Jean-Michel Leniaud, va ser escollida com a nova directora de l'ENC pels dos consells de l'Escola, nomenada després per decret del President de la República a principis de juliol. És la segona dona, després d'Anita Guerreau-Jalabert, en ocupar aquest càrrec. Va prendre possessió el 15 de setembre i va iniciar un segon mandat el 2021.[6]

El desembre de 2016, va ser nomenada membre del consell d'administració de l'Escola Nacional de Ciències de la Informació i Biblioteques i del consell científic de la Bibliothèque nationale de France el 2021.[7][8]

Premis i reconeixements

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio