Melquisedec
Melquisedec (מַלְכִּי־צֶדֶק / מַלְכִּי־צָדֶק, hebreu estàndard Malki-ẓédeq / Malki-ẓádeq, hebreu tibaria Malkî-ṣéḏeq / Malkî-ṣāḏeq), en l'Antic Testament, és un notable summe sacerdot, profeta i líder que va viure després del Diluvi i durant els temps d'Abraham. Se l'anomenà rei de Salem (Jerusalem), Rei de pau, Rei de justícia (el significat hebreu del vocable Melquisedec) i sacerdot del Déu Altíssim.[1]
  | |||||||||
| Nom original | (hbo) מַלְכִּי-צֶדֶק | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||
| Naixement | hebreu: מַלְכִּי־צֶדֶק / מַלְכִּי־צָדֶק (Malki-ẓédeq, Malkî-ṣāḏeq, "rei de justícia") ca. 2000 aC? - 1812 aC? Palestina | ||||||||
| Mort | 1717 aC ↔ 1638 aC Palestina | ||||||||
| |||||||||
| Dades personals | |||||||||
| Religió | Religió cananea | ||||||||
| Activitat | |||||||||
| Ocupació | monarca, sacerdot | ||||||||
| rei i patriarca | |||||||||
| Celebració | Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants | ||||||||
| Canonització | Antiga | ||||||||
| Festivitat | 26 d'agost (catòlics, ortodoxos i luterans); 22 de maig (ortodoxos), 26 de juliol (armenis) | ||||||||
| Iconografia | Com a rei, amb Abraham | ||||||||
Sacerdot i rei
Melquisedec és el sacerdot receptor del primer delme registrat en la Bíblia, donat per Abraham i el primer sacerdot-rei. Aquesta doble funció que més tard fou prohibida per Déu, com consta en el Llibre dels Nombres.[2]
| « | "Les funcions sacerdotals, deixa-les a càrrec de Aarón i els seus fills. Si algú, sense ser sacerdot s'atreveix a exercir-les, morirà." | » |
Aquest manament presenta una contradicció, perquè hi ha un summe sacerdot a qui Abraham entregà el delme, Melquisedec. Igual passa amb Jesús com sacerdot a la manera de Melquisedec. El sacerdoci de Jesús és comparat amb el de Melquisedec en Hebreus 6:20.
Textos gnòstics
Melquisedec és el títol del primer escrit del còdex IX de Nag Hammadi (NH IX 1-27). És un text escrit en llengua copta que presenta notables llacunes, escrit originalment en grec, probablement a Egipte durant el segle iii.
El text reflecteix una mescla dels costums jueus, cristians i gnòstics, la seva presentació de Melquisedec és un bon exemple, no és sols l'ancià "Sacerdot del Déu Altíssim", com en l'Antic Testament, sinó que també apareix com "Summe Sacerdot" escatològic i guerrer "sagrat".
Per les seves referències cristològiques, la seva oposició al docetisme, i la seva exegesi sorprenent de la carta als hebreus, aquest tractat representa una mostra cristianitzant dels setians gnòstics. El seu contingut és coherent, i malgrat la seva aparença apocalíptica, és essencialment litúrgic i orientat a la comunitat.
Melquisedec es presenta tan etern com el seu sacerdoci. Ha estat en el món des del principi del temps, i si quedarà fins al final. És el primer graó en l'escala que ascens les ànimes il·luminades.
Papir 11Q13 de la Mar Morta
El Papir 11Q13 (11QMelch) és un fragment (que pot ser de finals del segle ii o començament del segle i aC), d'un text sobre Melquisedec que es troba a la Cova 11 a Qumran, Israel i que comprèn part dels Manuscrits de la mar Morta. En aquest text escatològic, Melquisedec és vist com un àngel o ésser diví i amb títols hebreus com Elohim que s'apliquen a ell. Segons aquest text, Melquisedec proclama el "Dia de l'Expiació". També jutjarà als pobles.[3]
Enllaços externs
- Melquisedec: ¿Humà o Diví? Arxivat 2009-02-04 a Wayback Machine.
- Les tradicions sobre Melquisedec en els manuscrits de Qumran Arxivat 2008-04-20 a Wayback Machine.
- Melquisedec en el Llibre de Urantia Arxivat 2009-01-27 a Wayback Machine.