Meionita
La meionita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'escapolita. Va rebre el nom del grec μειωυ, menys, en referència a la forma piramidal menys aguda en comparació amb la vesuvianita.
 Meionita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca₄Al₆Si₆O24CO₃ |
| Epònim | menys |
| Localitat tipus | Monte Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Nàpols, Campània, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FB.15 |
| Heys | 17.4.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 12,179(1) Å; c = 7,571(1) Å; |
| Grup puntual | 4/m - dipiramidal |
| Grup espacial | i4/m |
| Color | incolor, blanc, gris, rosa, violat, blau, groc, marró ataronjat, marró |
| Exfoliació | distingible/bona en {100}{110} |
| Fractura | irregular, desigual, concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 a 6 |
| Lluïssor | vítria, resinosa, nacrada |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,74 a 2,78 g/cm³ (mesurada); 2,86 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,590 a 1,600 nε = 1,556 a 1,562 |
| Birefringència | δ = 0,034 a 0,038 |
| Impureses comunes | Mg, Na, K, Cl, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Me |
| Referències | [1] |
Característiques
La meionita és un silicat de fórmula química Ca₄Al₆Si₆O24CO₃. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la meionita pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita i silvialita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta al mont Somma, al complex volcànic Somma-Vesuvi, a Nàpols (Campània, Itàlia). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta, inclosa l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat descrita als volcans Pomareda i Roca Negra, a la localitat de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa (Girona).
Referències
