Meconi
El meconi és una substància viscosa i espessa de color de verd fosc a negre composta per cèl·lules mortes i secrecions de l'estómac i fetge que revesteix l'intestí del nounat. Constitueixen la primera femta. És gairebé inodor.[1] El terme meconi designa la matèria fecal que s'acumula al còlon fetal durant la gestació, deriva de la paraula grega mekoni, que significa suc adormidor o opi. Des que Aristòtil va observar una relació entre la tinció per meconi del líquid amniòtic i un estat de somni fetal o la depressió neonatal, els obstetra s'han interessat pel benestar del fetus quan es presenta meconi en el líquid amniòtic.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Meconium.jpg/220px-Meconium.jpg)
De vegades, les parteres en trencar aigües, observa la presència de meconi en el líquid amniòtic, i es coneix col·loquialment com "aigües fosques". Això és símptoma que el nadó té dificultats abans del part.
El meconi pot trigar fins a 48 hores a ser expulsat pel bebè. Després les deposicions seran més sòlides i de color groc. Si el nadó no realitza les seves deposicions després d'aquest període, ha d'acudir urgentment al seu pediatre per a la seva valoració. El meconi de vegades s'espesseix i es congestiona als intestins, una condició coneguda com 'meconium ileus' . Aquesta és el primer senyal d'alguns trastorns com ara fibrosi quística.[2]