Maximí Sala i Sánchez
Maximí Sala i Sánchez (Barcelona, c. 1840 - 18 d'octubre de 1894)[1] va ser un escultor, que es va especialitzar en imatgeria religiosa, de la que va efectuar nombroses obres en diverses esglésies de la ciutat comtal.
 Sant Josep, cripta del Temple Expiatori de la Sagrada Família  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Maximí Sala i Sánchez 1840 Barcelona |
| Mort | 28 octubre 1894 (53/54 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació professional | Escola la Llotja; Academia de San Fernando |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor |
| Art | escultura |
Biografia
Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona i a l'Academia de San Fernando de Madrid. Una de les seves principals obres va ser l'antiga estàtua de la Verge de la Mercè, en bronze, instal·lada el 1888 a la cúpula de la Basílica de la Mercè, fosa durant la Guerra civil espanyola i tornada a elaborar posteriorment pels germans Miquel Oslé i Llucià Oslé. Va col·laborar amb els escultors Francesc Pagès, Rossend Nobas, Torquat Tasso i Eduard B. Alentorn al Monument a Joan Güell i Ferrer -a on va elaborar una al·legoria de l'Agricultura-, també desaparegut a guerra civil. Altres obres seves són la imatge de la Purísima de l'Església de la Concepció i l'efígie de Sant Josep en la cripta del Temple Expiatori de la Sagrada Família.[2] També va cultivar l'aquarel·la.[3]