Masurques op. 6 (Chopin)
Les Masurques op. 6 són el primer grup de masurques per a piano compostes per Frédéric Chopin.De les 51 masurques numerades, les quatre que comprenen l'op. 6 es presenten com unes consistents masurques primerenques que van establir el patró d'aquest gènere: un gran abast en l'expressió i l'exploració de les grans possibilitats del color en el teclat. Foren compostes en els anys 1830-1832 i publicades el 1832-1833.[1]
  | |
| Forma musical | cicle musical |
|---|---|
| Compositor | Frédéric Chopin |
| Catalogació | B. B 60 |
| Part de | Masurques |
| Format per | Mazurka no. 1 in F-sharp minor, op. 6 no. 1 (en)  Mazurka no. 3 in E major, op. 6 no. 3 (en) Mazurka no. 2 in C-sharp minor, op. 6 no. 2 (en) Mazurka no. 4 in E-flat minor, op. 6 no. 4 (en) |
| Instrumentació | piano |
  | |
Núm. 1 en fa sostingut menor
La Masurca en fa menor, op. 6, núm. 1 utilitza ritmes folklòrics polonesos i té una indicació de metrònom de 132 pulsacions, que representa que és una de les masurques més lentes de Chopin. La Masurca comença amb una secció en piano; el tema principal conté tresets i accents en el tercer temps de cada compàs. El segon tema, en canvi, s'executa en fortissimo, en un passatge ple de sforzandi i accents. A continuació retorna el tema principal però en forte, i va decreixent ràpidament. Aquests dos passatges acaben amb repeticions. Apareix el tercer, amb un ostinato i un acompanyament eixordador, i amb una appoggiatura abans de cada acord; els accents són encara més pesats que en la segona secció. Després de diversos acords, retorna el primer tema i la peça es va esvaint a poc a poc.
És de dificultat moderada; d'acord amb el sistema de classificació de música ABRSM, la classifiquen de grau 7. La peça està dedicada a la Gräfin Pauline Plater.
Núm. 2 en do sostingut menor
La Masurca en do sostingut menor, op. 6, núm. 2 és més ràpida que l'anterior i té un tema més animat. El ritme és tranquil però viu. Hi ha un estat d'ànim alegre i alhora íntim. I cal pensar que Chopin tenia només 20; és notable perquè estilísticament ja es percep el més pur Chopin.[2] És una de les millors masurques de tot el conjunt. De fet, pot ser classificada entre les millors composicions curtes per a piano de Chopin.[2] La seva popularitat supera la de la primera.[3]
El tema principal, té el ritme d'una masurca, tot i que més líric, gairebé melancòlic; el tema retorna un parell de vegades, encara que en una forma lleugerament modificada. Només en la cadència es mostra el seu poder i vigor. En el trio, hi ha un clar contrast tant en la tonalitat com en el caràcter. La melodia d'una Kujawiak passa a un primer pla, en un ambient alegre com el que es pot trobar a Kołobrzeg.[3]
Núm. 3 en mi major
La Masurca en mi major, op. 6, núm. 3 compta amb temes més alegres que la resta. En conjunt, fa l'efecte d'un quadre popular; per a Kleczynski, fa pensar en una escena de casament.[4]En la seva estructura, presenta dos temes: el tema principal, que es repeteix com una tornada d'un rondó, i el tema secundari, episòdic, que si es balla, exigeix un cop rítmic amb els talons. També apareix una Kujawiak, que flota entre un ambient més somiador i un de més animat; després desapareix.[4]
Aquest masurca és, al final, una peça atractiva i acolorida; els moments d'alegria sovint recorden l'escriptura d'algunes de les poloneses més coneguts de Chopin.[5]
Núm. 4 en mi bemoll menor
La Masurca en mi bemoll menor, op. 6, núm. 4 se sembla més a una breu peça lírica que a un ball.[6] És la més curta de la sèrie i una de les més curtes que Chopin va compondre.[7] Està en una tonalitat molt poc habitual: mi bemoll menor i presenta un tema que es repeteix. Té l'aire d'una Kujawiak nostàlgica. És gratificant escoltar les seves harmonies canviants i la riquesa dels petits fragments melòdics que van apareixent en les diferents veus que acompanyen la melodia principal. Chopin va posar la indicació d'un tempo ràpid (presto), tot i que amb l'afegit ma non troppo (ràpid, però no gaire ràpid); no obstant això, pocs pianistes l'interpreten d'aquesta manera i tendeixen a buscar una velocitat que converteixen la masurca en un oberek, una dansa polonesa més moguda.[6]