Maria Montserrat Domingo i Batlle
Maria Montserrat Domingo i Batlle (Raïmat, Lleida, 1943) és una monja i anacoreta catalana.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1943  (80/81 anys)Raimat (Segrià) |
| Activitat | |
| Ocupació | monja, anacoreta |
| Orde religiós | Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül |
En un moment de la seva vida, l'any 1966, va conèixer a les Filles de la Caritat i finalment, amb vint-i-tres anys va decidir integrar-se. Després d’un temps de formació, la seva dedicació va ser al camp sanitari amb els estudis d'ATS, treballant a la Creu Roja i després a Olesa de Montserrat com a practicant d'empresa. Després de demanar i rebre el permís per anar a viure com a anacoreta, i el 1977, va arribar a Sant Joan del Codolar, a Cornudella de Montsant, per instal·lar-se a viure en solitud en un espai de vint metres, en el que era un corral annex a l'església, però amb constants sortides a la muntanya per consolidar el seu contacte amb la natura i recol·lectar plantes aromàtiques. Es pot considerar una anacoreta del segle XXI, més enllà de la cronologia, ja que ha sabut trobar l'equilibri entre l'espiritualitat, la natura i el silenci, sense deixar de banda les xarxes socials, les noves tecnologies i l'actualitat més immediata.[2][3] La Montserrat Domingo es pot considerar la darrera de les anacoretes supervivents al Montsant, una muntanya associada des de fa segles al món espiritual, on multitud d'espais eremítics assenyalen la seva geografia mística.[4] De fet, el nom de Montsant data de la segona meitat del segle xii, segons Emili Morera, segurament per la proliferació de la vida eremítica.[5]
Referències
Publicacions
- Domingo Batlle, M. Montserrat. «Crònica històrica de l'ermita de Sant Joan de Codolar a Cornudella de Montsant». ViOlí, Lo, Núm. 18, 2014, pàg. 15. ISSN: 2385-4898.