Maria Assumpció Raventós i Torras
Maria Assumpció Raventós i Torras (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès 1930) és una pintora, gravadora i tapissera catalana. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, de la qual fou després professora de dibuix.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | maig 1930  (94 anys)Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) |
| Floruit | 1991 |
| Dades personals | |
| Formació | Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora, tapisser, gravadora, artista tèxtil |
| Membre de | |
| Moviment | Informalisme i nou realisme |
Premis
| |
Biografia
Inicialment es dedicà al gravat, però després es dedicà a la creació tapissera com a membre permanent de l'Escola Catalana de Grau-Garriga i Susanna Rolando a Sant Cugat del Vallès. S'inicià en la tècnica de l'alt lliç, el teler i els materials tèxtils i experimentà tècniques no habituals que la conduïren, mitjançant la inserció de relleus, volums, serrells, nusos, talls i protuberàncies d'influència cubista i expressionista, a una expressió tridimensional propera a l'escultura. Ha creat alguns tapissos dins de la influència de l'Escola Catalana del Tapís.[2]
Formada com a pintora en l'Escola de Belles Arts de Barcelona, posteriorment va estudiar a l'Atelier Frydaender de París.[3] va integrar-se molt aviat en l'abstracció informalista i posteriorment va derivar cap al nou realisme.[2]
El 1957 va participar en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid amb una obra titulada Pájaros. Segons el catàleg, en aquell moment residia a Pàdua.[4]
L'any 1959 va participar en la II Biennal de Pintura Ciutat de Terrassa, obtenint l'accèssit de la Cambra de Comerç de la ciutat, i consta entre els participants de l'Exposició Nacional de Belles Arts que es va fer a Barcelona l'any 1960, en la qual va presentar quatre gravats: Cosmos (aiguafort i resina), Espacio (aiguafort i resina, una de les poques obres de dones reproduïdes en el catàleg de la mostra), Barcas (vernís tou) i Ciudad dormida (aiguafort).[5] El 1961 ho feu al Saló Internacional Femení de París, on va coincidir amb la pintora Glòria Morera i Font, amb qui va desenvolupar la idea de fer un certamen similar a Barcelona per visibilitzar la creació plàstica femenina i aconseguir més reconeixement institucional i repercussió social. Seria el Salón Femenino de Arte Actual, que es va dur a terme entre 1962 i 1971 i del qual M. Assumpció Raventós va formar part de la comissió organitzativa i va guanyar el premi de gravat de la novena edició (1970) amb l'obra La alambrada.[6]
Paral·lelament, va prendre part del X Salón de Grabadores Contemporáneos que es va fer a Madrid, així com en exposicions individuals a Barcelona, Mataró, Sant Sebastià i Messina.[3] Igualment, va presentar exposicions individuals a Barcelona i Estocolm.[7]
Al 1962 va participar en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid amb les obres Tauromaquia, Formas dinámicas i Formas quietas,[3] i dos anys més tard ho feu amb tres gravats (Montaña mágica, Ibérica i Prehistoria).[7] Hi va prendre part de nou al 1968 amb un gravat titulat Máscara Kabuki B.[8]
Durant els anys 1990 va tornar a dedicar-se a la pintura, consistent en masses de color subtilment disposades. L'any 2002 la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi la va elegir acadèmica corresponent per Sant Sadurní d'Anoia, a partir de la proposta dels acadèmics de número Carles Ferrater i Lambarri, Leopold Gil i Nebot i Montserrat Gudiol i Corominas.[9]
Ha exposat als Països Catalans, Espanya, els EUA, França, Suècia, el Japó, Itàlia, Alemanya, Suïssa, Mònaco, Iugoslàvia i Bèlgica i ha obtingut la medalla de l'Agrupació d'Artistes Gravadors,[8] el primer premi de gravat de l'Exposición Nacional de Bellas Artes (1971), el premi Ciutat de Barcelona de gravat (1973), la medalla d'or del Círculo de Bellas Artes de Madrid (1976) i al Saló Internacional de Marsella (1983), el premi del 2n Mini Print Internacional de Cadaqués (1982),[10] premi a la Biennal Internacional Tèxtil de Bratislava (1987), i la Creu de Sant Jordi de 1991.[11]
Obres destacades
- 1961 - Composició en negre (calcografia sobre paper), conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.[12]
- c. 1969 - Composició amb cercles (calcografia obre paper), conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.[12]
Altra obra en museus i col·leccions:
- Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona.[13]
- Museu d'Art Contemporani de Barcelona.[14]
- Museu d'Història de la Ciutat, Girona.[15]
- Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, Igualada.[15]
- Museu d'Art Modern de Tarragona.[15]
- Museu de l'Empordà, Figueres.[15]
- Vinseum. Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, Vilafranca del Penedès.[16]
- Museu Comarcal de l'Urgell, Tàrrega.[17]
- Museu de Mataró.[18]