Manuel Soler i Alegre
Manuel Soler i Alegre (Barcelona, 9 de març de 1957 - Sant Quirze Safaja, 20 de gener de 2021)[1][2] fou un pilot de trial català que va destacar en competició internacional durant la dècada del 1970 i començaments de la del 1980,[3][4] en què esdevingué un dels competidors principals del campionat del món de trial. El 1976 va esdevenir el primer català a situar-se entre els 10 primers classificats en aquest campionat i el 1979, gràcies a la seva victòria al trial de Finlàndia amb la Bultaco Sherpa T, el primer català a guanyar-ne una prova puntuable.[5] Al llarg de la seva carrera en va arribar a guanyar un total de quatre (a més de la de 1979, en va guanyar tres el 1981 amb la Montesa Cota 349). A banda, va guanyar quatre campionats d'Espanya consecutius entre el 1974 i el 1977, el primer a només 17 anys.[6]
 Amb la Sherpa al Trial de Sant Llorenç de 1979  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Manuel Soler i Alegre 9 març 1957 Barcelona |
| Mort | 20 gener 2021 (63 anys) Sant Quirze Safaja (Moianès) |
| Causa de mort | Aturada cardiorespiratòria |
| Dades personals | |
| Altres noms | El Monstruet |
| Activitat | |
| Ocupació | pilot de trial |
| Família | |
| Pare | Joan Soler Bultó |
| Parents | Paco Bultó (besoncle) Oriol Puig Bultó (cosí segon) Ignasi Bultó (cosí segon) Álvaro Bultó (cosí segon) Miki Arpa (cosí tercer) Sete Gibernau (cosí tercer) Josep Maria Bultó (besoncle) Inés Sagnier i Muñoz (bestia) |
 | |
Durant la seva etapa d'activitat esportiva se'l coneixia amb el malnom afectuós de monstruet (en castellà, "El Monstruito")[7] pel seu alt nivell i precocitat. El seu efectiu estil de pilotatge es caracteritzava per un gran sentit de l'equilibri i dosificació del cop de gas.[8]
Biografia
| Carrera esportiva | |
|---|---|
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Temporades | 1974 - 1983 |
| Equips | Bultaco, Montesa, Merlin |
| Rècords | Primer català a guanyar una prova del Campionat del Món |
| Models dedicats | Bultaco Sherpa T "Manuel Soler", 1975 |
| Palmarès en trial | |
| Podis en GP | 12 = 4x1r 2x2n 6x3r |
| C. d'Espanya | 4 (1974 - 1977) |
Manuel Soler era fill de Joan Soler i Bultó (nebot de Francesc Xavier Bultó i un dels pioners del trial a la península Ibèrica). Era renebot, per tant, del fundador de Bultaco[9] i cosí segon del 4 vegades campió d'Espanya de trial Ignasi Bultó. Així doncs, ja de ben petit va aprendre del seu pare i del seu cosí tots els secrets del trial.[10]
Manuel Soler va començar a practicar el trial a edat primerenca, amb motocicletes que el seu pare i el seu besoncle havien fet per als fills de la família Bultó.[10] Les primeres motos equipaven motor "Mosquito" i després Mymsa[11] i se'n van fer tot just 10 o 12 unitats. A mesura que Soler anava creixent se li anaven adaptant models comercials, principalment Bultaco Lobito, a la seva manera de pilotar.[10] Quan ja va poder conduir les Bultaco Sherpa T va començar a disputar curses oficials, però fora de concurs amb el dorsal "X" per la seva curta edat.[10]
El 1974, amb 17 anys, va guanyar el seu primer Campionat d'Espanya de trial (amb set victòries de set curses disputades),[12] títol que revalidaria els següents tres anys fins que Toni Gorgot el va vèncer el 1978.[6] El 1979 va guanyar el Gran Premi de Finlàndia,[13] esdevenint així el primer català a guanyar una prova puntuable per al Campionat del Món de trial. L'any 1980 Bultaco va entrar en crisi profunda i Soler es va veure empès a contracor a abandonar la marca del seu besoncle Don Paco i va fitxar per la també catalana Montesa. Amb aquesta motocicleta va obtenir bons resultats al Campionat del Món en guanyar-ne tres proves puntuables el 1981, concretament les de Catalunya (el famós Trial de Sant Llorenç, disputat aquell any pels voltants de Mura, al Bages), Àustria i Alemanya.[1]
El 1983, ja en el declivi de la seva carrera esportiva, Soler va fitxar per la marca catalana Merlin, pilotant la seva motocicleta al campionat espanyol i mundial.
La Sherpa «Manuel Soler»
Malgrat que Bultaco mai no va donar aquesta denominació a cap dels seus models, popularment es coneixia com a Sherpa Manuel Soler el model de Sherpa T sorgit de l'evolució de les Sherpa Kit Campió a final de 1974, que recollia les aportacions, entre altres pilots, de Manuel Soler. Aquestes Sherpa es comercialitzaren el 1975[14] i es caracteritzaven per abandonar el característic dipòsit amb ratlla blanca inferior, seient i tapes laterals d'una sola peça (a l'estil de les Cota de Montesa), passant a muntar dipòsit, seient i tapes laterals per separat, amb ratlla platejada superior al dipòsit. Amb els anys aquest model va evolucionar cap a les Sherpa amb dipòsit de polipropilè (primer vermelles i al final blaves).
Mort
Manuel Soler es va morir d'una aturada cardíaca a la seva residència de Sant Quirze Safaja el 20 de gener del 2021, a l'edat de 63 anys.[15][16]
Amb motiu de la seva mort, l'ex-campió del món i gran amic seu Bernie Schreiber va declarar:
| « | En Manuel va ser un dels pilots del mundial amb més talent de la seva època. El seu estil era únic i suau i en vaig aprendre molt d'ell. Quan li sortia bé una zona, dèiem "només en Manuel ho pot fer". Tot un senyor amb una profunda passió per l'esport del trial i els esports del motor. | » |
| — Bernie Schreiber, FIM Communications (21/1/2021)[17] | ||
Palmarès
| Any | Motocicleta | Campionat del Món | Victòries en GP | Campionat d'Espanya | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1974[a 1] | Bultaco | - | - | 1r | ||
| 1975 | Bultaco | 12è | - | 1r | ||
| 1976 | Bultaco | 7è | - | 1r | ||
| 1977 | Bultaco | 8è | - | 1r | ||
| 1978 | Bultaco | 10è | - | 2n | ||
| 1979 | Bultaco | 8è | 1 | Finlàndia | 2n | |
| 1980 | Montesa | 6è | - | 4t | ||
| 1981 | Montesa | 5è | 3 | Catalunya, Àustria i Alemanya | 2n | |
| 1982 | Montesa | 16è | - | 6è | ||
| 1983 | Merlin | 12è | - | 6è | ||
| Total victòries | 4 | |||||
| Total títols[a 2] | 0 | 4 | ||||
- Notes
Referències
Enllaços externs
