Manfred I d'Atenes

duc d'Atenes

Manfred I d'Atenes, també conegut com Manfred d'Aragó o Manfred de Sicília o Manfred de Trinacria,[1] (Catània, 1306Trapani, 9 novembre 1317) fou Duc d'Atenes des de l'any 1312 fins a la seva mort, el 1317.

Infotaula de personaManfred I d'Atenes
Biografia
Naixement1306 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Catània (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 novembre 1317 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (10/11 anys)
Trapani (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort accidental Modifica el valor a Wikidata (Caiguda d'un cavall Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaSicília Modifica el valor a Wikidata
Duc d'Atenes
1312 – 1317
← Roger DesllorGuillem II d'Atenes → Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesFrederic II de Sicília Modifica el valor a Wikidata  i Elionor d'Anjou Modifica el valor a Wikidata
GermansGuillem II d'Atenes, Alfons Frederic d'Aragó, Pere II de Sicília, Orland de Sicília, Sanç d'Aragó, Joan de Sicília, Margarida de Sicília, Elisabet de Sicília i Constança de Sicília Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Va néixer a Catània[1] i era membre de la familia catalano-aragonesa del Casal d'Aragó i dels Comtes de Barcelona, que van prendre el control de l'illa de Sicília gràcies a la invasió del rei català Pere el Gran, arran de les Vespres Sicilianes.

Manfred d'Atenes fou el quart fill (el tercer home) de Frederic II de Sicília, rei de Sicília, i d'Eleonora d'Anjou. Pere el Gran va instituir el Regne de Sicília.

El seu pare Frederic va ser el tercer fill de Pere el Gran, rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona i d'altres comtats catalans. Més tard també fou rei de Sicília, arran del seu matrimoni amb Constança de Sicília,[2] filla del rei de Sicília Manfredi, i per tant pretendent al tron de Sicília. Pere el gran va fer efectiu aquest dret aprofitant el conflicte de les Vespres Sicilianes, quan va envair l'illa amb l'exèrcit català i valencià. A la conquesta de l'Illa de Sicília no hi van participar els aragonesos.

La mare de Mandred d'Atenes, Elionor d'Anjou, era filla del rei de Nàpols, Carles II d'Anjou i de Maria Arpad d'Hongria.

Biografia

Escut del Ducat d'Atenes

L'any 1311, la Gran Companyia Catalana, l'exèrcit dels almogàvers catalans, va instar Frederic II de Sicília a declarar-se sobirà del Ducat d'Atenes, després de vèncer Gualter V de Brienne i sostreure-li aquest territori.[3][4] Segons la Crònica del cronista català Ramon Muntaner, la Gran Companyia Catalana havia nomenat comandant seu a Manfred, fill de Frederic II, després de la mort del seu germà Roger. Frederic, jutjant el seu fill encara massa jove, s'hi va negar. Tanmateix, va acceptar que Manfred fos investit Duc d'Atenes.[3]

Al mateix temps, va permetre que un cavaller català del comtat d'Empúries, Berenguer Estanyol, fos nomenat Governador del Ducat d'Atenes.[3]

L'any 1316, quan Berenguer va caure greument malalt, un fill il·legítim de Frederic II, Alfons Frederic d'Aragó, que el 1313 ja havia estat escollit cap de la Gran Companyia Catalana,[3] fou nomenat Capità General del Ducat d'Atenes i després esdevingué Regent del ducat.[3]

Per aquest motiu, Manfred hauria d'haver anat a reclamar el seu propi ducat.[3] No obstant, no va poder. Va morir el 9 de novembre de 1317, a l'edat d'onze anys, a causa d'una caiguda del cavall mentre es trobava a Trapani, on va ser enterrat a l'església de San Domenico.[5] Les seves restes reposen en una urna de fusta decorada, situada al costat dret de la nau principal, a la part superior, prop del presbiteri. Després de la mort de Manfred d'Atenes, el Ducat d'Atenes va passar al seu germà, Guillem d'Aragó, d'uns cinc anys d'edat.[3]

Ascendència

ParesAvisBesavisRebesavis
Jaume el ConqueridorPere el Catòlic 
 
Maria de Montpeller 
Pere el Gran 
Violant d'HongriaAndreu II d'Hongria 
 
Violant de Courtenay 
Frederic II de Sicília 
Manfred I de SicíliaFrederic II del Sacre Imperi Romanogermànic 
 
Blanca Llança 
Constança de Sicília 
Beatriu de SavoiaAmadeu IV de Savoia 
 
Margarida de Borgonya i de França 
Manfred I d'Atenes 
Carles I d'AnjouLluís VIII de França 
 
Blanca de Castella i d'Anglaterra 
Carles II d'Anjou 
Beatriu I de ProvençaRamon Berenguer V de Provença 
 
Beatriu de Savoia 
Elionor d'Anjou 
Esteve II d'HongriaBéla IV d'Hongria 
 
Maria Làscaris 
Maria Arpad d'Hongria 
Elisabet la Cumana 
 
 
 

Referències

Vegeu també


Precedit per:
'
'
1312-1317
Succeït per:
'
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio