Maidu
El maidu /ˈmaɪduː/,[2] també maidu del nord-est o maidu de la Muntanya, és una llengua en greu perill d'extinció del grup de les llengües maidu parlada pels maidus tradicionalment a l'est i a les muntanyes al sud de Lassen Peak i als drenatges del riu American i del riu Feather. Aquestes regions fluvials inclouen aquestrs valls a les muntanyes de Sierra Nevada al nord de Califòrnia com: Indian Valley, American Valley Butte Valley i Big Meadows. EL terme maidu també pot referir-se a les llengües emparentades konkow i nisenan.
| Májdy | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 110 (2000)[1] |
| Autòcton de | Califòrnia |
| Estat | Estats Units |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües maidu | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-3 | nmu |
| SIL | nmu |
| Glottolog | nort2952 |
| Ethnologue | nmu |
| UNESCO | 811 |
| IETF | nmu |
| Endangered languages | 4884 |
Història
Els pobles maidus anteriors al contacte vivien en una societat dedicada a la caça i recol·lecció a parts del centre de Califòrnia. Aquests pobles vivien en una àrea al voltant del que ara s'anomena Mount Lassen, Honey Lake, Sacramento i el llac Tahoe. Parlaven llengües estretament relacionades incloent l'actual maidu, konkow i nisenan, juntament amb el chico i altres variacions extingides.
Esforços de revitalització
Farrell Cunningham, un dels més joves parlants amb fluïdesa de yamani maidu, va ensenyar "classes de llengua maidu de la muntanya a Greenville, Susanville, Nevada City id Auburn", i fou actiu amb el Teatre Maidu a Nevada City, fins a la seva mort l'11 d'agost de 2013, a l'edat de 37 anys.[3] Altres parlants restants podien pertànyer a la ranxeria Berry Creek d'indis maidu.[4] S'han fet actius esforços de revitalització de l'idioma en curs des de 2004.[5] Pel 2011 hom podia rebre classes en maidu al comtat de Nevada (Califòrnia).[6][7]
Fonologia
Notació: en la discussió fonològica, els símbols fonètics són tancats en barres / /, els al·lòfons en claudàtors [ ], mentre que els símbols entre parèntesis () representen ortografia no IPA.
Consonants
El maidu té divuit fonemes consonàntics. Les consonants que s'enumeren a continuació són del sistema de transcripció utilitzat per Shipley. La transcripció IPA equivalent apareix entre parèntesis quan és diferent de l'ortografia de Shipley.
| Labial | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | plana | p | t | c [tʃ] | k | ʔ |
| ejectiva | pʼ | tʼ | cʼ [tʃʼ] | kʼ | ||
| sonora | b [ɓ] | d [ɗ] | ||||
| Fricativa | sorda | s | h | |||
| Nasal | plana | m | n | |||
| Aproximant | plana | w | l | j | ||
En els anys 1950 i 1960, els parlants de major edat conservaven les oclusives palatals sordes /c, c'/ on els parlants més joves utilitzen les innovadores africades palatals /tʃ, tʃʼ/, potser manllevades de l'anglès. (Shipley 1964)
La notació /j/ representa una semivocal palatal, el mateix que es pronuncia y en anglès yes. Les oclusives sonores (b, d) són implosives, però no contrasten amb les oclusives sonores simples.
Abans de les oclusives velars /k, k'/, /m/ es pronuncia com [ŋ].
Vocals
Hi ha sis fonemes vocals en maidu. Una vegada més, la carta mostra el sistema ortogràfic usat per Shipley.
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Alta | i | y [ɨ] | u |
| Mitjana | e | o | |
| Baixa | a |
Referències
Bibliografia
- Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
- Heizer, Robert F. (1966). Languages, territories, and names of California Indian tribes.
- Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
- Shipley, William F. (1964). Maidu Grammar. Berkeley: University of California Press.