Magosternarchus

• Cos comprimit lateralment, de color blanc rosaci a translúcid i amb un nombre variable de cromatòfors de color marró grisenc a negre als costats superiors del cos.
• Els cromatòfors es concentren més a la línia mitjana dorsal, tot i que també n'hi ha (disposats verticalment) en el teixit connectiu dels músculs de l'aleta anal.
• Tenen grans mandíbules i nombroses dents còniques.
• El marge dorsal de l'opercle és força còncau.
• Ulls petits i col·locats a la part superior del cap.
• Aleta anal llarga, caudal petita i sense dorsals ni pelvianes.
• Presenten petits punts lluminosos formats per grups de cèl·lules electrosensorials sobre l'esquena.
• Són capaços de produir descàrregues contínues elèctriques febles, les quals són emprades per a electrolocalització i electrocomunicació.^[4][5]

Són depredadors bentònics especialitzats a mossegar les cues d'altres gimnotiformes.^[6]

Es troba a Sud-amèrica: ambdues espècies viuen a la conca del riu Amazones.^[7][8][9]

• Magosternarchus duccis (Lundberg, Cox Fernandes & Albert, 1996)^[10]
• Magosternarchus raptor (Lundberg, Cox Fernandes & Albert, 1996)^{[10][11][12][13][14][15][16]}