Macaronèsia
La Macaronèsia és una regió biogeogràfica formada pels arxipèlags de l'Atlàntic central pròxim a la Mediterrània.[1][2] De nord a sud són:
| |||||
| Tipus | Regió geogràfica, grup i tètrada  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | oceà Atlàntic | ||||
| |||||
| Banyat per | oceà Atlàntic | ||||
| Format per | |||||
| Dades i xifres | |||||
| Travessa | Cap Verd, Espanya i Portugal | ||||
| Candidat a Patrimoni de la Humanitat | |||||
| Illes Selvatges | |||||
| Data | 31 gener 2017 | ||||
| Identificador | 6217 | ||||
El nom prové del grec antic μακάρων νῆσοι, makárôn nễsoi o 'illes Afortunades', terme ja usat pels geògrafs grecs per a anomenar les illes a l'oest de l'estret de Gibraltar. Macaronèsia és un cultisme creat pel botànic Philip Barker Webb durant els anys 1835 a 1850, quan va publicar L'Histoire naturelle des îles Canaries.[3][4]
La Macaronèsia europea forma l'euroregió Açores-Madeira-Canàries. Les inicials dels tres arxipèlags coincideixen amb les tres primeres lletres de Macaronèsia. A aquestes illes s'afegeix l'anomenat enclavament macaronèsic africà, una zona de la costa africana situada aproximadament entre les Canàries i Cap Verd. És a dir, entre la costa del Sàhara Occidental i el riu Gàmbia, aproximadament, que comparteix algunes de les espècies endèmiques dels arxipèlags macaronèsics.[5]
Les illes són d'origen volcànic i tenen característiques naturals comunes: botàniques, zoològiques, geològiques i climàtiques. Un element distintiu és com s'anomena en aquestes illes i arxipèlags les plataformes de lava guanyades a la mar: 'fajã' en portuguès[6] i 'fajana' en espanyol (en ambdós casos amb etimologia incerta), que és el nom que reben aquestes plataformes guanyades a la mar per les colades de lava,[7] i que a voltes formen part de la denominació d'indrets locals, com per exemple "Playa Fajana" a Tenerife o Fajã da Caldeira Santo Cristo a São Jorge (Açores).
El clima és subtropical, i mediterrani amb més presència de pluges a les Açores i Madeira.
Flora macaronèsica
Cap de les illes no va ser mai part dels continents, i les espècies vegetals van haver de seguir una llarga ruta per arribar-hi.
Hi destaca la laurisilva, boscos de la família lauràcia de l'era terciària que, abans de la glaciació, cobrien la zona mediterrània. A les illes macaronèsiques, havien arribat a estendre's entre els 400 i els 1.200 m d'altitud (però no a les Canàries orientals ni a Cap Verd, perquè són massa seques). La tala de boscos per a obtenir fusta i terres cultivables n'ha reduït l'extensió. La laurisilva de Madeira està classificada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.[8][9] La laurisilva també és present en els parcs nacionals de Canàries.
Havien format part de la vegetació mediterrània antiga (abans de les glaciacions) arbres que ara es troben a la laurisilva de la regió macaronèsica dels gèneres Apollonias, Clethra, Dracaena (Ruscaceae), Ocotea, Persea i Picconia.[10]
Referències
Enllaços externs
- Euroregió Açores-Madeira-Canàries Arxivat 2007-08-12 a Wayback Machine. (castellà) (portuguès).
- La Macaronèsia: consideracions geològiques, biogeogràfiques i paleoecològiques (castellà).