Lạc Việt
Els Lạc Việt (en xinès tradicional 雒 越; en pinyin Luòyuè) foren un antic poble del que avui és Guangxi, al sud de la Xina, i les planícies del nord del Vietnam, sobretot a l'àrea pantanosa i agrícola del delta del riu Roig.[1] S'associen amb la cultura Đông Sơn de l'edat del bronze de l'Àsia sud-oriental continental,[2] i es creu que són els avantpassats dels Zhuang.[3]
Es creu que el poble Lạc Việt fundà un estat anomenat Văn Lang el 2879 aC.[4][5] Els habitants de Văn Lang van comerciar amb els habitants de les zones més altes de les regions muntanyoses del nord del Vietnam, de l'oest de Guangdong i del nord de Guangxi, fins al 258 aC o el 257 aC, quan Thục Phán, el líder de l'aliança de les tribus Âu Việt, va envair Văn Lang i derrotà el darrer rei Hùng. Va unir els dos regnes, i anomenà la nova nació Âu Lạc; va prendre un títol sinovietnamita de «rei viril pacífic» (en xinès tradicional: 安陽 王; en vietnamita: An Dương Vương).[6]