Louis Paulsen

Paulsen fou un dels primers jugadors a predicar la noció que un atac cal construir-lo a partir de bases posicionals. Va establir la idea que qualsevol atac, per brillant que sigui, fallarà contra la defensa correcta. Les seves idees foren aprofitades per Wilhelm Steinitz, qui va establir que l'atac i la defensa tenien un estatus semblant, i en particular, per Aron Nimzowitsch, qui va incloure en Paulsen entre els seus sis més grans "jugadors purament defensius".

Paul Morphy i Paulsen foren també dels primers mestres en el joc a la cega; eren capaços de jugar 10 partides a la cega al mateix temps sense cometre errades importants. El 1862 Paulsen va jugar contra Adolf Anderssen pel Campionat del món. El matx a vuit partides acabà empatat, i Anderssen va romandre com a Campió del món no oficial.^[1]El 1870 fou cinquè al Torneig de Baden-Baden, considerat el més fort de la història fins al moment (el campió fou Adolf Anderssen).^[2]Paulsen va derrotar Anderssen en matxs el 1876 i el 1877.^[3]Fou vuitè al gran Torneig d'escacs de Viena de 1882, el torneig més fort de la seva època (guanyat conjuntament per Winawer i Steinitz).^[4]