Lota

Pot fer 152 cm de llargària màxima (encara que la seua mida més comuna és de 40) i 34 kg de pes. Cos allargat i, en general, de color fosc variant des de verdós a marró. El dors, els flancs i les aletes exhibeixen taques fosques i irregulars. L'abdomen i les aletes pelvianes són de color blanquinós. Té una barbeta sensorial llarga a la mandíbula inferior^[6] i dues més, petites, a la superior. 67-96 radis tous a l'aleta dorsal i 58-84 a l'anal. Absència d'espines tant a la dorsal com a l'anal. 50-67 vèrtebres. L'orifici anal se situa aproximadament en la meitat del cos, després del qual el cos es torna comprimit lateralment i orlat per les aletes dorsals i ventral. La primera aleta dorsal és curta i arrodonida, mentre que la segona és llarga (com a mínim, 6 vegades la longitud de la primera). L'origen de l'aleta pelviana és anterior al de la pectoral. Aleta caudal clarament separada, arrodonida i amb 40 radis.^[7] Aletes pectorals curtes i arrodonides. Pell bavosa i amb escates petites, les quals són difícil de detectar.^{[8][9][4][10][11]}

És inofensiu per als humans,^[4] d'hàbits crepusculars i nocturns,^[12] la seua longevitat és de 20 anys^[13] i, a causa dels seus costums nocturns i moviments lents, no és un peix gaire apreciat pels pescadors esportius.^[4]Es troba amenaçada a nivell local a causa dels impactes medioambientals provocats per les activitats humanes.^[6]La reproducció ocorre a l'hivern (entre el gener i el març; al sud de Finlàndia, en general, és al febrer) quan deixa les aigües fondes per fresar en àrees d'1 a 3 metres de fondària on la temperatura és propera a 0 °C.^[10]

Els alevins i joves es nodreixen principalment de larves d'insectes, crancs, mol·luscs i d'altres invertebrats bentònics, mentre que els adults mengen peixets i ous de peixos.^[10][14][15]

És depredat per la llampresa de mar (Petromyzon marinus), el lluç de riu (al Canadà), Osmeridae, la llúdria comuna (a Polònia)^[16] i la perca groga (Perca flavescens).^[17]

És un peix d'aigua dolça i salabrosa (entre 1 i 700 m de fondària),^[14] demersal, potamòdrom^[18] i de clima temperat (4 °C-18 °C;^[19] 78°N-40°N, 180°W-180°E), el qual viu en les aigües ben oxigenades dels grans llacs fondos, estuaris, petits rierols de muntanya i grans rius d'Europa i el nord d'Àsia: Àustria,^[20] l'Azerbaidjan, Belarús, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, la Xina,^[21][22] Croàcia, Txèquia,^{[23][24][25][26]} Dinamarca, Estònia,^[27] Finlàndia,^[28] França,^[29][30] Alemanya,^[31] Hongria, l'Iran, Itàlia,^[32] el Kazakhstan, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Moldàvia, Mongòlia,^[33][34] Montenegro, els Països Baixos,^[35] Noruega, Polònia,^[36] Romania,^[37] Rússia,^[38][39] Sèrbia, Eslovàquia,^[40] Eslovènia,^[41] Suècia, Suïssa^[42] i Ucraïna, incloent-hi des de la conca del riu Loira (França) fins a les conques de l'oceà Àrtic^[43] i de les mars Blanca i de Barentsz; la conca superior del riu Volga; la conca sud-oriental de la mar Càspia; els rius que desemboquen a la mar Negra; la conca del Roine (França); i la conca del Po a Itàlia. Ha esdevingut extinta a l'est d'Anglaterra^[44][45][46] i era absent, originalment, de la península Ibèrica, del centre i del sud d'Itàlia, de la conca de la mar Adriàtica, de Grècia, d'Irlanda, de l'oest i del nord de la Gran Bretanya, i de l'oest de França.^[1][4][47]

Un llibre escrit el 1590 a Anglaterra assenyala que la lota era tan comuna que s'usava per alimentar els porcs.^[48]

La lota és comestible, i actualment, és venut principalment en salaó, la seua carn és molt gustosa (tot i que una mica eixuta),^[49] és processat per elaborar farina de peix i oli, i el seu fetge es ven fumat o enllaunat a Europa.^[14][4]

• 
  Dibuix d'una lota
• 
  Ous de lota abans de la desclosa
• 
  Il·lustració (circa 1795-1797)
• 
  Larves de lota