Llora rosada
La llora rosada [1][2] o rogeta[2] (Russula vesca) és una cualbra amplament distribuïda en la zona mediterrània, des del litoral fins a l'estatge subalpí i fins al nord d'Europa.[3]
Russula vesca  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
_in_Tychy_(Paprocany),_Silesian_Voivodeship,_Poland,_August_2022.jpg) | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Estat de conservació | |||||||||
 | |||||||||
| Risc mínim | |||||||||
| UICN | 122090747 | ||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Russulales | ||||||||
| Família | Russulaceae | ||||||||
| Gènere | Russula | ||||||||
| Espècie | Russula vesca Fr., 1836 | ||||||||
.svg){kind=icon}
Morfologia
Bolet amb el barret de fins a 12 cm de diàmetre; subglobós de jove, estès i suaument deprimit en el centre quan adult; de bru vinaci a bru avellana o bru porpra; sempre amb tons rosats o carnis (sovint recorda el color del pernil dolç); superfície llisa, humida; fàcilment separable, fins a 2/3 del radi; marge més clar que el barret, obtús, llis; en l’adult pentinat i que, per retracció de la cutícula, acostuma a mostrar la carn del barret i les làmines.[1][2][3][4][5]
Làmines denses, blanes, lleugerament flexibles; blanques, amb l’edat cremoses, sovint amb l’aresta tacada de rovell.
Cama allargada, esvelta; blanca, sovint amb taques rovell; s’aprima cap al peu.
Carn aprimada, esmicoladissa; blanca, es tenyeix de rovell a groc brunenc al peu i a les ferides; dolça al tast, de fruits secs; d’olor inapreciable.
Hàbitat
Espècie termòfila i primerenca; es troba des de principis de primavera a mitjan tardor, fructifica amb preferència en èpoques caloroses; prefereix terrenys silicis; des de l’estatge subalpí i la muntanya mitjana fins a la plana i litoral; vora coníferes (pi negre, pi roig, avet) a muntanya, vora planifolis (alzina, surera, castanyer, roures, faig, avellaner) a la plana.[2][4][3][5]
Observacions
Carn Fe +: de rosa salmó viu a rovell rosaci, reacció molt ràpida i intensa.
De manera característica, en envellir la pell del barret es retreu en el marge, de manera que deixa veure les làmines de sota i la carn blanca del barret.
Comestibilitat
Comestible; molt apreciada, tot i que de poca carn.[1][2][4]