Llista de sobirans de Bulgària
article de llista de Wikimedia
Llista de sobirans de Bulgària, que van governar el país amb algunes interrupcions del 681 fins a l'abolició de la monarquia el 15 de setembre de 1946. Les dominacions estrangeres principals foren la romana d'Orient (dos segles) i otomana (cinc segles). Els monarques van portar el títol de kan, després de kniaz i més tard tsar.
Llista de sobirans de Bulgària
Primer Imperi Búlgar (681-1018)
| Imatge | Títol | Nom | Regnat | Notes/mort |
|---|---|---|---|---|
| Dinastia Dulo (681-753) | ||||
| Kan | Asparukh Khan | 681-700 | fill del kan Kubrat, governant de la Gran Bulgària; després de la victòria a la batalla d'Ongal el 680 va formar el modern país de Bulgària. Va morir el 700 en batalla contra els khàzars.[1] | |
| Khan | Tervel | 700-721 | va rebre el títol de cèsar el 705.[2][3] Tervel fou conegut com el Salvador d'Europa per la decisiva batalla victoriosa contra els àrabs al setge de Constantinoble (717-718). Va morir el 721.[4] | |
| Khan | Kormissoix (Kormessi) | 721-738 | Data de la mort desconeguda.[5] | |
| Khan | Sevar | 738-753 | Darrer sobirà de la dinastia Dulo. Va morir de mort natural o fou destronat el 753.[6] | |
| clan Vokil (753-762) | ||||
| Khan | Kormissoix | 753-756 | Inici d'un període de inestabilitat interna. Deposat el 756.[7] | |
| Khan | Vinekh | 753-760 | Assassinat el 760.[8] | |
| clan Ugain (762-765) | ||||
| Khan | Telets | 760-763 | Assassinat el 763.[9] | |
| No dinàstic (765-766) | ||||
| Khan | Sabin | 763-765 | Probablement d'origen eslau. Deposat pel Consell del Poble el 766, va fugir a Bizanci.[10] | |
| clan Vokil (766) | ||||
| Khan | Umor o Rumar | 766 | va governar només 40 ddies. Deposat el 766 va fugir a Bizanci.[11] | |
| No dinàstic (766-803) | ||||
| Khan | Toktu | 766-767 | Morts als boscos del Danubi el 767 pels seus opositors.[12] | |
| Khan | Pagan o Baian | 767-768 | Assassinat pels seus criats a la regió de Varna.[13] | |
 | Khan | Telerig | 768-777 | Va fugir a Constantinoble el 777 i es va batejar.[14] |
| Khan | Kardam | 777-803 | Final de la crisi. Consolidació del país. Data de la mort desconeguda.[15] | |
| Dinastia Krum/Dulo (803-977) | ||||
 | Kan | Krum | 803-814 | Famós per la batalla de Pliska en la qual va morir l'emperador bizantí Nicèfor I el Logoteta, i també per les seves lleis. Va morir per causes naturals el 13 d'abril del 814. Hi ha algunes teories sobre la seva mort.[16] |
 | Gran Khan (Kanasubigi),[17] Ruler of the many Bulgarians[18] | Omurtag | 814-831 | conegut per la seva política constructiva, les reformes administratives i la persecució del cristians.[19] |
| Khan | Malamir | 831-836 | Tercer (i petit) fill d'Omurtag. Mort de causes naturals encara jove.[20] | |
| Khan | Presian I | 836-852 | Quasi tota Macedònia fou agregada a Bulgària.[21] | |
 | Khan/príncep (Knyaz) | Boris I | 852-889 | Cristianització de Bulgària; adopció de l'antic búlgar com llenguatge oficial de l'estat i l'església; coneixement com autocèfala de l'església búlgara.[22] Va abdicar el 883, mort el 2 de maig de 902, quan tenia uns 80 anys.[23] Fou declarat sant. |
| Príncep | Vladímir Pacate | 889-893 | Fill gran de Boris I. Va intentar restaurar el tengrisme. Deposat i encegat pel seu pare el 893.[24] | |
| Príncep/Emperador (Tsar) Emperador dels Búlgars i els Romans (títol reclamat)[25] Emperador del Búlgars (títol reconegut)[26] | Simeó I | 893-927 | Tercer fill de Boris I, preparat per ser sacerdot però entronitzat durant el Consell de Preslav. Bulgària va arribar al seu apogeu i màxima extensió superficial. La cultura va viure la seva edat d'or. Mor d'un atac de cor el 27 de maig de 927, amb 63 anys.[27] | |
| Emperador Emperador dels Búlgars[28] | Pere I | 927-969 | Segon fill de Simeó I. Els seus 42 anys de govern és el regnat més llarg de la història de Bulgària. Va abdicar el 969 i va morir com a monjo el 30 de gener del 970.[29] Proclamat com a sant. | |
 | Emperador | Boris II | 970-971 | Fill gran de Pere I. Destronat pels romans d'Orient el 971. Mort per accident pels guàrdies de frontera el 977 quan intentava tornar al país.[30] |
 | Emperador | Romà de Bulgària | 977-991 (997) | Segon fill de Pere I. Castrat pels romans d'Orient va poder fugir a Bulgària el 977. Capturat en una batalla pels romans d'Orient el 991 va morir presoner a Constantinoble el 997.[31] |
| Dinastia Cometopuli (997-1018) | ||||
 | Emperador Emperador dels Búlgars[32] | Samuel | 997-1014 | Co-governant i general sota Romà entre 976 i 997. Oficialment proclamat emperador de Bulgària el 997. Mort d'un atac de cor el 6 d'octubre de 1014, quan tenia 69 o 70 anys.[33] |
| Emperador | Gabriel Radomir | 1014-1015 | Fill gran de Samuel, coronat el 15 d'octubre de 1014. Assassinat pel seu cosí Ivan Ladislau l'agost del 1015.[34] | |
| Emperador | Ivan Ladislau | 1015-1018 | Fill del noble Aron de Bulgària i nebot de Samuel. Mort en el setge de Dirràquion.[35] La seva mort va suposar el final del Primer Imperi Búlgar que fou annexionat a l'Imperi Romà d'Orient. | |
Sobirans proclamats durant el domini romà d'Orient (1018-1185)
| Imatge | Títol | Nom | Regnat | Notes/mort |
|---|---|---|---|---|
| Dinastia dels Cometòpuls | ||||
 | Emperador | Pere II Delyan | 1040-1041 | Deia ser descendent de Gavril Radomir. Va dirigir una revolta que va fracassar.[36] |
 | Emperador | Pere III o Constantí Bodin | 1072 | Descendent de Samuel, fou proclamat emperador de Bulgària després de Pere I durant la revolta de Jordi Voitekh.[37] Entre 1081 i 1101 fou rei de Duklja. |
Segon Imperi Búlgar (1185–1396)
| Imatge | Títol | Nom | Regnat | Notes/mort |
|---|---|---|---|---|
| Dinastia Assèn | ||||
| Emperador | Pere IV | 1185-1190 | De nom Teodor, fou proclamar emperador amb el nom de Pere IV durant la reeixida revolta de Pere i Ivan. El 1190 va cedir el tron al seu germà petit.[38] | |
| Emperador | Ivan Assèn | 1190-1196 | Germà petit de Pere IV. General victoriós, va governar fins al 1196 quan fou assassinat pel seu cosí Ivanko.[39] | |
| Emperador | Pere IV | 1196-1197 | Assassinat el 1197.[38] | |
| Emperador Emperador dels Búlgars i Vlacs | Kaloian Assèn | 1197-1207 | Tercer germà de Pere i Ivan. Va expandir Bulgària i va reunir l'església búlgara amb la catòlica. Assassinat per conspiradors durant el setge de Salònica.[40] | |
 | Emperador | Boril | 1207-1218 | Fill d'una germana de Kaloian. Deposat i cegat el 1218.[41] |
| Emperador Emperador dels Búlgars i Grecs[42] | Ivan Assen II | 1218-1241 | Fill gran d'Ivan Assèn I. El segon imperi arriba al seu zenit. Mort per causes naturals el 24 de juny de 1241 quan tenia 46 o 47 anys.[43] | |
| Emperador | Kaliman Assèn | 1241-1246 | Fill d'Ivan Assèn II. Nascut el 1234, va morir enverinat el 1246 als 12 anys.[44] | |
 | Emperador | Miquel I Assèn | 1246-1256 | Fill d'Ivan Assen II. Assassinat pel seu cosí Kaliman.[45] |
| Emperador | Kaliman Assèn II | 1256 | Assassinat el 1256.[46] | |
| Emperador | Mitso Assèn | 1256-1257 | Va fugir a l'Imperi de Nicea el 1261.[47] | |
 | Emperador En Crist el Senyor i Pietòs Emperador i Autòcrata dels Búlgars[48] | Constantí Tikh Assèn | 1257-1277 | Bolyar de Skopie. Assassinat el 1277 pel líder camperol Ivailo de Bulgària.[49] |
| Emperador | Ivan Assèn III | 1279-1280 | Fill gran de Mitso Assèn. Va fugir a Constantinoble amb el tresor[50] | |
| No dinàstic | ||||
| Emperador | Ivailo | 1277-1280 | Líder d'una revolta de camperols. Va fugir a l'Horda d'Or però fou assassinat per Nogai Noyan.[36] | |
| Dinastia Terter (1280–1292) | ||||
| Emperador | Jordi Terter | 1280-1292 | Bolyar de Cherven. Va fugir a l'Imperi Romà d'Orient el 1292, mort a Bulgària el 1308-1309.[51] | |
| No dinàstic (1292–1300) | ||||
| Emperador | Smilets | 1292-1298 | Bolyar de Kopsis. Assassinat o mort per causes naturals el 1298.[52] | |
| Emperador | Txaga l'Usurpador | 1299-1300 | fill de Nogai Noyan. Deposat i estrangulat a presó el 1300.[53] | |
| Dinastia Terter (1300–1322) | ||||
 | Emperador | Teodor Svetoslav | 1300-1321 | Fill de Jordi Terter I. Va passar la seva joventut com a ostatge a l'Horda d'Or. El seu govern va marcar el renaixement de Bulgària. Mort per causes naturals el 1321, amb entre 50 i 55 anys.[54] |
| Emperador | Jordi II Terter | 1321-1322 | Fill de Teodor Svetoslav. Mort per causes naturals el 1322.[55] | |
| Dinastia Xixman (1323-1396) | ||||
| Emperador | Miquel Xixman | 1323-1330 | Bolyar de Vidin. Ferit de mort a la batalla de Velbazhd el 28 de juliol del 1330 contra els serbis.[56] | |
| Emperador | Ivan Esteve | 1330-1331 | Fill de Miquel III Shishman. Deposat el març de 1331, va fugir a Sèrbia.[57] Hauria mort el 1373. | |
 | Emperador En Crist el Pietós Senyor Emperador i Autòcrata de tots els Búlgars[58] i Grecs[59] | Ivan Alexandre | 1331-1371 | Boiar de Lòvetx. Descendent de les dinasties d'Assèn, Terter i Shishman. Segona edat d'or de la cultura búlgara. Mort per causes naturals el 17 de febrer del 1371, deixant Bulgària dividida entre els seus fills.[56] |
 | Emperador En Crist el Pietós Senyor Emperador i Autòcrata de tots els Búlgars i Grecs[60] | Ivan Xixman | 1371-1395 | Quart fill d'Ivan Alexandre. Decapitat pels otomans el 3 de juny del 1395.[61] |
 | Emperador Emperador dels Búlgars[62] | Ivan Stratsimir | 1356-1396 | Tercer fill d'Ivan Alexandre. Va governar a Vidin. Capturat pels otomans el 1396 fou empresonat a Bursa on fou estrangulat.[63] |
Principat de Bulgària i Regne de Bulgària (1878–1946)
| Imatge | Títol | Nom | Regnat | Notes/mort |
|---|---|---|---|---|
| Casa de Battenberg | ||||
| Príncep | Alexandre I | 29 d'abril de 1879 - 7 de setembre de 1886 | Va abdicar sota pressió de Rússia. Mort el 23 d'octubre de 1893 a Graz. | |
| Casa de Saxònia-Coburg-Gotha | ||||
 | Príncep/rei (tsar) | Ferran de Bulgària | 7 de juliol de 1887 - 3 d'octubre de 1918 | va esdevenir tsar (internacionalment reconegut com a rei) quan es va proclamar la independència el 22 de setembre. Va abdicar el 3 d'octubre de 1918 després de derrota a la I Guerra Mundial. Mort el 10 de setembre de 1948 a Coburg (ciutat d'Alemanya). |
 | Rei (Tsar) | Boris III | 3 d'octubre de 1918 - 28 d'agost de 1943 | Mort el 28 d'agost de 1943 em circumstàncies poc clares. |
 | Rei (Tsar) | Simeó II | 28 d'agost de 1943 - 15 de setembre de 1946 | Monarquia abolida pels comunistes. Va exercir com a 47è primer ministre de Bulgària entre el 24 de juliol de 2001 i el 17 d'agost de 2005. |
Llista alternativa abreujada
- Asparukh Khan 681-702
- Tervel 702-718
- Tovirem 718-725
- Sevar 725-740
- Cormisos 740-756
- Vinekh 756-762
- Telekh 762-765
- Sabin 765
- Magan (o Pagan) 765
- Sabin 765-767 (conserva el poder)
- Romar 767
- Toktu 767-772
- Tavkhan Bayan 767- ?
- Magan (o Pagan) (altre cop) 772
- Telerig 772-777
- Cardam 777-803
- Krum 803-814
- Ducum 814
- Tsoq 814-816
- Ditsen 814-816
- Omortag 816-831
- Malamir 831-836
- Presijan I 836-852
- Boris I de Bulgària 852-889
- Vladimir Pacate 889-893
- Simeó I el Gran 893-927
- Pere I de Bulgària 927-969
- Boris II 969-971
- Sviatoslav de Kiev (Príncep de Kiev 945-972) 969-971
- A l'Imperi Romà d'Orient 971-976
- David de Bulgària 976-987
- Moisès de Bulgària 976-987
- Aaron de Bulgària 976-987
- Samuel de Bulgària 976-1014
- Gabriel Rodomir 1014-1015
- Joan Vladislau 1015-1018
- Presijan II 1018
- Ivats (rebel)
- Tihomir (rebel)
- Joan Vladimir (rebel)
- Pere Delian 1040-1041 (rebel)
- Alusian 1040-1041 (rebel)
- Pere III (Constantí Bodin) 1072 (rebel)
- Jordi Voitekh 1072-1073 (rebel)
- Pere IV Asen de Bulgària 1185-1187
- Ivan I Assèn de Bulgària el Fort 1187-1196
- Pere IV (segona vegada) 1196-1197
- Kaloian I Assèn de Bulgària 1197-1207
- Boril 1207-1218
- Ivan II Asen de Bulgària 1218-1241
- Kaliman Asen 1241-1246
- Miquel Asen 1246-1257
- Kaliman Asen II 1257-1258
- Miquel II (Miquel de Galítzia) 1257
- Constantí I Asen de Bulgària 1258-1277
- Ivailo 1277-1279
- Ivan Asen III 1279-1280 (destronat i exiliat a Constantinoble)
- Jordi Terter 1280-1292
- Smilets 1292-1295
- Ivan de Bulgària 1295-1299
- Txaga 1299
- Todor Svetoslav I Terter de Bulgària 1299-1321
- Jordi Terter II 1321-1323
- Miquel Segimon 1323-1330
- Ivan Esteve 1330-1331
- Ivan Alexandre (a Tirnovo des de 1362) 1331-1393
- Miquel Asen IV 1336-1354
- Ivan Stratsimir (a Vidin des de 1356) 1336-1398
- Ivan Segimon (a Tirnovo) 1362-1393
- A l'Imperi Otomà
- Constantí II Asen de Bulgària 1362-1396
- Voislav (associat)
- Miquel Sviatoslav (associat)
- governadors otomans de Vidin des de 1398
- A l'Àustria 1683-1690
- A l'Imperi Otomà 1690-1908
- Alexandre de Battenberg (Príncep de Bulgària) 1879-1886
- Ferran de Saxònia-Coburg-Gotha (Príncep 1886-1908, després rei) 1887-1918
- Boris III de Bulgària 1918-1943
- Simeó II de Bulgària (primer ministre 2001-2005) 1943-1946
- Regencia de Ciril, Filov i Mijov 1943-1944
- República Popular de Bulgària, 8 de setembre de 1946
- República de Bulgària, 1990
Referències
Bibliografia
- Andreev, Jordan; Lalkov, Milcho. Bŭlgarskite khanove i t͡s︡are: Ot khan Kubrat do t͡s︡ar Boris III: istoricheski spravochnik (en búlgar). Veliko Tarnovo: Abagar, 1996. ISBN 954-427-216-X.
- Bakalov, Georgi. The Medieval Bulgarian Ruler (Title and Insignia) (en bulgarian), 1995.
- Ivanov, Yordan. Bulgarian Antiquities from Macednia (en bulgarian). Sofia: BAN, 1970.
- Laskaris, M. Bulgarian Antiquities (Book XI). The Vatopedi Charter of Emperor Ivan Asen II (en bulgarian). Sofia: BAN, Darzhavna Pechatnitsa, 1930.
- Runciman, Steven. A History of the First Bulgarian Empire. Londres: George Bell & Sons, 1930. OCLC 832687.
- Stephenson, Paul. Byzantium's Balkan Frontier. A Political Study of the Northern Balkans (900-1204) (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 2004. ISBN 0-511-03402-4.
- Whittow, Mark. The Making of Byzantium (600-1025) (en anglès). Los Angeles: University of California Press, 1996. ISBN 0-520-20497-2.
- Zlatarski, Vasil. History of the Bulgarian state in the Middle Ages. Volume I. History of the First Bulgarian Empire. (en bulgarian). 2a edició. Sofia: Nauka i izkustvo, 1971. OCLC 67080314.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de sobirans de Bulgària
- Llista detalla de governants de Bulgària
PDF (anglès)
