Llengües germàniques occidentals
Les llengües germàniques occidentals són un subgrup de la branca germànica de les llengües indoeuropees,[1] el més important pel que fa al nombre de parlants.
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques | |
| Distribució geogràfica | |
 | |
| Codis | |
| Codi Glottolog | west2793 |
A diferència de les llengües escandinaves, les germàniques occidentals no provenen d'una llengua originària comuna. Tanmateix, el fet d'agrupar-se no és només per conveniència geogràfica (al sud del mar del Nord, entre les escandinaves, les cèltiques, les romàniques i les eslaves) sinó també per moltes similituds i característiques compartides.
Classificació
Tot i la jerarquització mostrada a continuació, les llengües germàniques occidentals presenten sovint un continu dialectal que en fa difícil la separació, i són dialectes físicament propers de llengües teòricament diferents intel·ligibles entre si.
- Grup ànglic (provinent de l'anglosaxó)
- Frisó
- Baix alemany
- Baix fràncic
- Neerlandès
- Afrikaans (amb influències africanes i malaies)
- Neerlandès
- Baix saxó
- Plautdietsch
- Baix fràncic
- Alt alemany
- Llengües centreoccidentals
- Mittelfränkisch
- Luxemburguès
- Rheinfränkisch (Pfälzisch, Hessisch)
- Llengües centreorientals
- Thüringisch-Obersächsisch
- Berlin-Brandenburgisch
- Ostmitteldeutsche Dialektgruppe (Lausitzisch-Schlesisch)
- Ostfränkisch
- Mainfränkisch
- Süd-Rheinfränkisch
- Alamànic
- Suabi (Schwäbisch)
- Alsacià
- Alemany suís
- Bairisch
- Südbairisch
- Mittelbairisch
- Nordbairisch
- Ídix
- Llengües centreoccidentals
Referències
