Legió I Germanica
La Legió I Germanica va ser una legió romana reclutada per Juli Cèsar l'any 48 aC per lluitar a la guerra civil contra Pompeu. Després de la Revolta dels Bataus, l'any 70, els homes de la I Germanica es van incorporar a la setena legió de Galba, que es va anomenar VII Gemina. L'emblema de la legió era, probablement, un bou.
 Epitafi del legionari Publi Clodi, natural d'Alba Helviorum a la Gallia Narbonensis, qui va servir a la legio I Germancia sota August i Tiberi.  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | legió romana |
| Història | |
| Creació | 48 aC |
| Fundador | Juli Cèsar |
| Data de dissolució o abolició | 70 dC |
| Període | antiguitat clàssica |
La I Germanica va lluitar a la batalla de Farsàlia. Després de l'assassinat de Juli Cèsar es va mantenir lleial a August. Entre l'any 30 aC i el 16 aC es va aquarterar aquesta legió a la Hispania Tarraconensis, on va lluitar contra la revolta càntabra. Cap a l'any 16 aC va ser traslladada a la frontera del Rin per lluitar en les campanyes de Drus el Vell.
La I Germanica va estar a la Germania Inferior fins a l'any 69, quan va recolzar Vitel·lí, juntament amb les altres legions del Rin. L'any 70, va ser una de les legions que van córrer al rescat de les legions assetjades a Xanten durant la revolta dels bataus, on va patir una forta derrota. Una vegada sufocada la revolta, Vespasià va formar la nova VII Gemina amb els supervivents de la I Germanica i d'altres.[1][2]
Referències
