Las chicas de la Cruz Roja
Las chicas de la Cruz Roja és una pel·lícula espanyola dirigida per Rafael J. Salvia[1] i estrenada el 6 de novembre de 1958. El tema musical principal de la pel·lícula, compost per Augusto Algueró, es va fer enormement popular en el seu moment.[2]
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Rafael J. Salvia |
Protagonistes | Luz Márquez Concha Velasco Katia Loritz Mabel Karr José Calvo Vicky Lagos Jesús Puente Rafael Hernández Tony Leblanc Arturo Fernández Antonio Casal Antonio Molino Rojo Manolo Gómez Bur Raúl Cancio Erasmo Pascual Luisa Sala Pedro Porcel Barta Barri Luis Alberto Sánchez Polack Nora Samsó Francisco Bernal (en) Mara Laso (en) |
Dissenyador de producció | Enrique Alarcón |
Guió | Enrique Alarcón |
Música | Augusto Algueró |
Fotografia | Alejandro Ulloa |
Dades i xifres | |
País d'origen | Espanya |
Estrena | 1958 |
Durada | 83 min |
Idioma original | castellà |
Rodatge | Madrid |
Descripció | |
Gènere | comèdia |
Lloc de la narració | Madrid |
Argument
Julia (Luz Márquez), Paloma (Concha Velasco), Isabel (Mabel Karr) i Marion (Katia Loritz) són quatre amigues de diferent estrat social i amb circumstàncies molt diferents. Però les uneix la seva condició de voluntàries per a recórrer Madrid amb una guardiola recollint donatius per a la Creu Roja el "dia de la bandereta". Les quatre a més, aspiren a assentar una relació sentimental que els permeti poder formar una família.[3]
Repartiment
- Antonio Casal - Andrés
- Luz Márquez - Julia
- Mabel Karr - Isabel
- Concha Velasco - Paloma
- Tony Leblanc - Pepe
- Katia Loritz - Marion
- Arturo Fernández - Ernesto
- Ricardo Zamora Jr. - León
Recepció
El crític de cinema Lorenzo Hortelano va considerar-la un dels millors exemples del "benigne, humorístic i nostàlgic"[4] cinema espanyol dels anys cinquanta i seixanta, seguint una narrativa romàntica en un context que "lloa" l'alegria del Madrid "modern" dels anys cinquanta."[4]
A la dècada de 1980, alguns crítics espanyols van desestimar el gènere de la pel·lícula com a "comèdies ximples" que presentaven una visió falsa de la vida espanyola.[5]
Premis
Categoria | Pel·lícula |
---|---|
Millor fotografia en color | Alejandro Ulloa |