La Vall d'Uixó

La Vall d'Uixó es troba al sud de la província de Castelló, a 25 km de Castelló de la Plana i a 45 km de València. Dista 8 quilòmetres de la mar Mediterrània i està ubicada enmig d'una vall als estreps de la Serra d'Espadà i a 118 metres sobre el nivell del mar. A causa de la proximitat a la mar, s'hi donen unes condicions climàtiques típiques de costa, amb hiverns suaus i estius calorosos, la seua temperatura máxima histórica sobrepassa els 40 °C, mentres que les mínimes es sitúen en torn als -5 °C amb gelades ocasionales. La tasa pluviométrica mitjana es de 509,51 mm, distribuits de manera irregular els mesos de tardor i primavera, i amb la típica sequía estival mediterránea.

La Vall està envoltada de les muntanyes: Penya Migdia (550 m), Penya-Creus (326 m), Rodeno (538 m), Pinyal (309 m), Font de Cabres (637 m), La Pitera (645 m), Penyalba (648 m), Pipa (591 m), El Frontó (621 m), Sants de la Pedra (585 m), el Castell (492 m), Sumet (450 m), La Balona (456 m), Penya Garrut (412 m) i Alt de Cerverola (492 m).

El seu terme és de 67,10 km², és el 36é municipi mes gran de la provincia.

La Vall d'Uixó està rodejada pels pobles d'Almenara, Artana, Alfondeguilla, la Llosa, Moncofa, Nules i Xilxes; i pel sud toca també amb el terme municipal de Sagunt, ja en la província de València.

Hi destaquen les coves de Sant Josep, riu soterrani navegable, que s'ha convertit en un important focus d'atracció turística.

• Coves de Sant Josep. Situades al Paratge de la Font de Sant Josep, és un conjunt de coves que es van formar al triàsic, fa prop de 250 milions d'anys. Encara no es coneix l'origen del riu ni el final de la gruta, de la qual es coneixen 2.750 metres de recorregut. És el riu subterrani navegable més llarg d'Europa.^[3]

La primera menció al térme Uixó apareix en textos árabs, referint-se a éll com Shûn. Las primeres mencions cristianes apareixen en el Llibre dels feits amb el relat de la rendició dels sarraíns ante Jaume I d'Aragó en 1238 junt a la torre forçada de Moncofa i hi han varies teoríes en torn al origen del térme, si bé el origen árab del topónim és la que conta amb més recolzament en la comunitat científica, que ha descartatat totalmente un origen romanç. Ha estat ocupada por grups humans des de la Prehistoria, básicament al voltant de la "Font de Sant Josep", actualment el paraje del ríu subterrani de Sant Josep.

El actual territori de Vall d'Uxó ha estat ocupat des de temps prehistórics per diferents grups humans. La cova de Sant Josep i altres coves del voltant presenten los vestigis más antics, des del punt de vista cronológic. Els treballs arqueologics en las coves han revelat que foren ocupades por caçadors del paleolític superior, de acord amb la cronología del C-14, aproximàdament 16.000 anys a. C. Allí, dos panels rocossos es van trobar amb representacions de pintures rupestres, donant una idea de la importància del lloc.

La gent seguia vivint en la vall durant el Neolític i la Edat de Bronze. Durant la Edat de Bronze van créixer aldees situades en les muntanyes, ben fortificades amb muralles i torres de vigilància. La seua ubicació estratégica els permetía controlar un vast territori i entrar a la serra d'Espadá. La época ibéra sva suposar una expansió considerable de la població, com es demostra els restos de la ciutat ibérica de La Punta d'Orleyl i Poblat de Sant Josep.

La Punta d'Orleyl ocupa una gran superficie i té quatre línies successives de muralles i torres. Destaca la seua acrópolis, on les restes foren localitzades en almenys dos grans edificis públics construits amb pedres quadrades enormes. El Poblat de Sant Josep, que es troba en la part superior de la colina del mateix nom, constitueix un bon exemple del urbanisme antic. Es menut pero tiene una paret, dos torres, els carrers i les cases de las époques ibéres i romanes. El seu moment de gloria va ser durant las etapas ibéres. Van ser ocupats durant el sigle quart, i al final de l'Imperi Romá.

Durant l'época romana, la població va evolucuinar cap a l'agricultura. Fa uns anys es van trobar les restes d'una necrópolis d'inhumació, datada entre els sigles VI i VII, próxima a l'época visigoda. En total es van trobar les restes de 66 individus amb les seues ofrenes funeraries.

La conquesta árab i el establiment d'aquestes poblacions no han canviat molt el tipus de vida. A la llarga d'aquest prolongat periode s'ha pogut documentar la existéncia d'una dotzena de pobles que es troben a ambdós llocs del ríu Belcaire. Es tracta de l'Alcúdia, Zeneja, Benigafull, Benitzahat, Zeneta y Benigasló. Cada poble era independent i tenía la seua propia área industrial, així com la seua respectiva necrópolis.

L'organització política i jurídica estaba baix la presidencia del Castell d'Uixó. En 1250, va rebre La Vall d'Uixo La Carta Pobla. Des d'aquest moment, es va convirtir en una ciutat important dins del Regne de València.

El rei Jaume I d'Aragó, va conquerir aquestes terres durant la quaresma del any 1238. Durant la Baixa Edat Mtjana, La Vall de d'Uxó va formar part del domini reial, fins que el rei Alfons el Magnánim va concedir al seu germa Enric (1436), varios llocs i viles, entre ellas, La Vall de d'Uixó. Aquest poble es va convertir en un lloc de señoriu, situació jurídic-social en la qual va viure tota la Edat Moderna, fins a l'abolició dels señorius jurisdiccionals (1811-1823). En 1609 es produeix la expulsión dels moriscos. La població va ser substituida per altra, íntegrament nova i cristiana, originaria principalment dels pobles castelloners del Maestrat, i que va formar la base o núcli originari de la població actual.

Durant la guerra de Successió, la localitat es va mantindre leial a Felip V, pel que va obtindre alguns privilegis. Durant les guerres carlistes, el lloc va ser escenari d'enfrontaments bèl·lics.

Durant el segle xviii, la població de La Vall va augmentar significativament. Els sis pobles units entre sí i van crear el Poble de Dalt i El poble de Baix. Des del sigle XIX (1860), ambdós ciutats menudes van formar una plaça central on es troba el Ajuntamient el día de huí.

La característica general en els inicis del segle XX será la d'una crisis económica i social cronificada, lo que produirá una emigració de les classes más desposeídes, especialment fins a la ciutat de Barcelona. Lentament, amb el desenvolupament de les industries Segarra, la població experimentará un progressiu creixement que culminará en les dècades centrals del segle en les quals la població se desenvolupará com mai ho había fet, sempre al calor dels tres sectors de activitat: el industrial, con la dinámica activitat de la Fábrica de calçer Segarra ocupant a mes de quatre mil vallers; el agrícola, amb la transformació del antic secá en fértil cultiu de cítrics i la exportació massiva de satsuma als mercats europeus; i el turístic, amb la explotació i desenvolupament de las Grutes de San Josep, que a finals dels anyos sisanta ya atraurá a mes de dos-cents mil turistes cada any.

Romangué pràcticament deshabitat després de l'expulsió dels moriscos, i no recuperà població fins al segle xviii (1.895 habitants en 1715). A partir d'eixa data, mantingué un progressiu creixement fins a l'actualitat, molt major durant el franquisme a causa de la immigració: 5.400 habitants el 1974 i 29.095 el 1994.

La indústria més important a inicis del segle XX és la del calcer, que a partir del 1920 potencià la família Segarra, Fue en 1882 quan Silvestre Segarra Aragó crea una menuda i modesta fábrica d'espardenyes amb només sis espardenyers. En 1912 es funda l'empresa Silvestre Segarra e Hijos y es va desenvolupar en el terreny comercial quan el seu fundador va veure el potencial de consum que tenía el exercit.

En 1929 s'instal·la una nova fábrica al carrer Cova Santa para la producció de calçer de cuiro i en tres anys van multiplicar por deu la producció. Com a consequéncia de la expansió i de la necessitat de má d'obra, La Vall d'Uixó va acollir a milers de families vingudes de tot Espanya que trobaren en la Fábrica Segarra un lloc on treballar i on poder formar la seua familia. De fet, la Vall es va transformar amb la creació de nous barris com la Colonia Segarra, Carmadai o Grup La Unió, y el municipi va experimentar un important creixement demográfic.

También es va construir un Economat, La Clínica per als obrers, una escola de aprenents, un complex esportiu, una central térmica o la Rondalla Segarra.

Amb els anys va passar a dir-se Imepiel (Industries Mediterránees de la Pell), per a comprar-la el capital privat i tancar definitivament en 1992.

Actualment hi han 6 poligons industrials a La Vall: Belcaire, La Mesquita, La Vernitxa, Imepiel, Carmadai i la Travessa, on es troben empreses de tota mena.

L'any 2011 la ciutat va celebrar el centèsim aniversari de la creació del seu himne a la plaça del Centre. La lletra és la següent:

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors, per a obtindre un regidor s'ha d'arribar com a mínim al 5% dels vots.

• En les eleccions municipals de 24 de maig de 2015 n'obtingueren 8 el Partit Popular (PP), 6 el Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), 1 Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 2 Compromís per la Vall (Compromís) i 1 Som la Vall (Podem). Unió, Progrés i Democràcia (UPYD) no va obtindre representació.
• En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 n'obtingueren 9 el Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 5 el Partit Popular (PP), 3 Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), 2 Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 1 Compromís per la Vall (Compromís) i 1 Vox. Podem, Coalició de Centre Democràtic (CCD) i el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE) no van obtindre representació.
• En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 n'obtingueren 9 el Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 8 el Partit Popular (PP), 2 Compromís per la Vall (Compromís), 1 Esquerra Unida-Podem: Unides (UP) i 1 Vox. Yo La Vall, Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) y Unión de Ciudadanos Independientes (UCIN) no van obtindre representació.

Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - la Vall d'Uixó
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Tania Baños Martos	6.440	37,47% (+0,7%)	9 ( )
	Partit Popular		Herminio Serra Martínez	6.051	35,20% (+13,11%)	8 ( +3)
	Compromís per la Vall: Acord per Guanyar		Fernando Darós Arnau	1488	8,66% (+1,77%)	2 ( +1)
	Esquerra Unida-Podem: Unides		Marc Seguer Moya	1.312	7,63% (-7,32%) (EUPV+PODEM)*	1 ( -2)
	VOX		Valentín López López	1.136	6,61% (-0,04)	1 ( )
	Yo la Vall		Ernest Fenollosa Ten	316	1,84% (+1,84%)	0 ( )
	Ciutadans - Partit de la Ciutadanía		Ernesto Domenech Herrero	163	0,95% (-7,26%)	0 ( -2)
	Unión de Ciudadanos Independientes (UCIN)		Manuel Silvestre Sánchez	126	0,73% (+0,73%)	0 ( )
	Vots en blanc			157	0,91%
Total vots vàlids i regidors				17.032	100 %	21
	Vots nuls			216	1,24%
Participació (vots vàlids més nuls)				17.405	71,21**
Abstenció				7.036*	28,78%**
Total cens electoral				24.441*	100 %**
Alcaldessa: Tania Baños Martos (PSPV) (17/06/2023) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots: 9 de PSPV, 2 de Compromís i 1 d'Esquerra Unida-Podem)
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de Zona de Castelló.[5] Periòdic Ara.[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Des de 2015 l'alcaldessa de la Vall és Tania Baños Martos de PSPV-PSOE.^[7]

S'hi conserva l'aqüeducte romà, a l'interior de l'urbs, reformat pels àrabs. També cal destacar-hi l'església arxiprestal de l'Assumpció -segle XVIII-, de grans proporcions, impressionant portalada barroca.

• Torre de Benissahat (carrer Nostra Senyora de l'Assumpció). És l'única torre existent en l'actualitat, en l'interior del nucli urbà. Va ser construïda en època medieval, segurament islàmica.
• Torre de la Casota. Torre de vigilància situada en el camí que porta al castell. Està datada del segle xii.
• Torre de la Torrassa. Torre de vigilància situada al costat de la carretera de la Vall d´Uixó a Vilavella, en la partida de la Torrassa. Fou una torre d'ús defensiu, d'origen musulmà.
• Torre del Palau Ducal. Està constituïda actualment per les restes que es van descobrir a la plaça Silvestre Segarra en unes excavacions arqueològiques. Queden en peus restes dels murs d'una torre i del seu aljub. Està datada al segle xiv i formava part de l'antic Palau del Duc de Sogorb i Medinaceli.
• Necròpolis romanovisigòtica (barri de la Unió). És una necròpolis recentment excavada. Es van trobar vuit fosses amb les restes de 66 individus, pertanyents als segles vi i vii.
• Ciutat Ibèrica de la Punta d'Orlell (a la partida la Punta). Són les restes d'una ciutat, la denominació antiga del qual no ha pogut ser identificada. Va ser excavada en part. Restes de dos grans edificis públics de pedra tallada i de quatre files de muralles pertanyents a diverses èpoques.
• Conjunt d'Aqüeductes de Sant Josep i l'Alcúdia (a la carretera de Sant Josep, al final del nucli urbà). L'aqüeducte de Sant Josep va ser construït en època romana i utilitzat fins a mitjan segle xx. Va patir diverses reparacions en època medieval. Es troba complet des del seu origen, en la Font de Sant Josep, encara que emmascarat en part per construccions modernes. Junt amb ell, un altre aqüeducte d'època medieval, forma un conjunt hídric que mou dos molins contigus.
• Poblat iberoromà de Sant Josep. Situat al paratge de Sant Josep, al "Turó de Sant Josep", està constituït per les restes d'una antiga ciutat emmurallada datada de l'edat de bronze que va ser abandonada cap als segles IV o V.

• Església del Sant Àngel Custodi (plaça del Sant Àngel Custodi).
• Església de la Mare de Déu de l'Assumpció (plaça de la Mare de Déu de l'Assumpció).
• Ermita del Sant Crist del Calvari, del segle xviii (en el barri Carbonaire). Ermita amb taulellets de l'Alcora d'eixa època, en la seua façana.
• Ermita de Sant Vicent Ferrer, del segle xvii (plaça Sant Vicent^[8]). Construïda segurament sobre una antiga mesquita musulmana.
• Ermita de Sant Antoni, finals del segle xvii (en la partida de Sant Antoni). Anualment rep una romeria el dia de la festa del sant.
• Ermita de la Mare de Déu del Roser (barri del Roser, en la part central d'un dels nuclis històrics). És una de les ermites més antigues de la ciutat i ha sigut restaurada.
• Ermita de la Sagrada Família, del segle xviii (paratge de Sant Josep). Al seu costat hi havia un ermitori, hui convertit en un centre d'informació i exposicions.
• Palau de Vivel, construït cap al 1920 com a casa d'estiueig. Limita amb la séquia major i l'antic Hort de Soguers.

• Centre d'Estudis Vallers. És una entitat cultural que depén de l'Ajuntament. Publica la revista Aigualit.^[9]

Celebren les seues fiestes patronals en abril i en octubre. Les primeras l'any son las Fiestes patronals de Sant Vicent Ferrer, on destaca la famosa "Fira agrícola, de maquinària i comercial" que atrau a visitants de tota la provincia; las segones, són les fiestes de la Sagrada Familia y el Santísim Crist, que també atrauen a moltss turistas per la fira medieval que realitzen en octubre i també por les seues nombroses processons. Ambdós están declarades fiestes d'interés turístic nacional y combinen la tradició taurina dels "encierros" ("bous al carrer") amb el sentimient religios que va donar origen a las mateixes, però entre ambós dates hi han fins a 20 festes de barri entre las que se encuentran:

• Santísimo Cristo del Calvario
• Colonia Segarra
• Sant Antoni Abad
• San Querer
• Sant Antoni de Padua
• Sant Joan
• Grup la Unió
• Sant Fermí
• San Joan Baptista
• Santiago Apóstol
• Santo Domingo de Guzmán
• Santa Rosa de Lima
• Verge de la Cova Santa
• Sant Teodoro
• Carrer del Mig
• Nostra Senyora de la Merçé
• San Francesc d'Asís
• Verge del Roser
• Nostra Senyora del Pilar
• Sant Roc

Junto a les dos fiestes patronals, destacan també como festes majors de la ciutat las Falles de Sant Josep i las Penyrs en fiestes. La Setmana Popular Taurina de las Penyes en Fiestes es celebra a principis d'agost, on les más de 50 penyes de la ciutat disfruten d'una setmana carregada de actes lúdics y sobre tot taurins; mentres que las Falles de San Josep es celebren els díes previs a la festivitat del sant, contant amb una gran participació popular i amb la Junta Local Fallera i les nou comissions falleras com protagonistes:

• Falla Pensat i Fet
• Falla L'Ambient
• Falla La Que Faltava
• Falla Les Llimeres
• Falla Sud-oest
• Falla Corts Valencianes - Polígon III
• Falla Ja Estem Tots
• Falla Guitarrista Tàrrega
• Falla 9 d'Octubre

Els trets fonamentals de la cuina vallera són els mateixos que els de la valenciana. Aixina, la paella es un plat que es guisa en totes las cases de la ciutat. No obstant, existeixen alguns guisos molt característics d'esta localitat. Entre ells destaquen:

• 'Coques de tomata o de verdura y barrets'. Las "coques de tomata o de verdura" junt amb els "barrets" son un típic menjar fred per a ocasions festives.
• Empedrao. Plat de caçadors que es guisa amb carn de porc, arros, fesols triturats i carn de caça, especialment de conill, llebre i perdiu.
• Manjóvenes. Una pasta molt lleugera d'origen musulmá.
• Panets. Preparats amb figues y almetles, prensats en uns motles fabricats al efecte.
• Arros al forn. Un plat molt tradicional, constituit per: costelles, botifarres, cigrons, tomata, y arros. Hi ha gent que posa mes coses.

Categoria principal: Vallers

• Víctor Abad: periodista de la Fórmula 1^[10]
• Arcadi García, historiador i jurista.
• Honori Garcia, historiador i notari.
• Víctor J. Hernández, naturalista i escriptor.
• José Mangriñán, jugador del València FC de les temporades 52-53 a 56-57.
• Vicent Martínez, dr. de Filosofia i director honorífic de la Càtedra UNESCO de Filosofia per a la Pau.
• Juan de la Rubia, músic organista.
• María José Salvador Rubert, política, advocada i professora.
• Alex Debón, expilot de motociclisme
• Vicente Arzo, deportista olímpic
• Sara Sorribes Tormo, jugadora de tennis.
• Carmen Tur, soprano.
• Eduardo Castelló, ciclista

• Museu Arqueològic de la Vall d'Uixó