La Torre (València)

La Torre es va desenvolupar a partir d'una alqueria fortificada que es degué construir al voltant del segle xiv sobre l'eix de l'antic camí reial de Madrid, que en este tram coincidix amb el traçat de la Via Augusta. A l'entorn de l'alqueria es va desenvolupar un xicotet poblat de base agrícola, que va prosperar gràcies a la seua situació en l'eix viari.^[2] No obstant això, el major període de creixement va començar a partir del segle xviii, com en altres parts del districte, amb la proliferació d'un gran nombre d'alqueries i cases més reduïdes en el nucli tradicional i al llarg de l'Horta de València, destacant el conjunt del barri de Sant Jordi.^[2] A partir de la dècada de 1960, la Torre va viure una gran expansió amb la construcció d'edificis d'entre 3 i 5 altures distribuïts en plànol reticular i promoguts, en la seua majoria, per l'Instituto Nacional de Vivienda. El resultat d'eixe creixement dona al barri un aspecte inacabat, especialment en relació amb els límits del ferrocarril i el nou llit del riu Túria, que queda al nord de la població.^[2]

En 2003 es va engegar Sociópolis, un projecte urbanitzador innovador, que pretenia integrar l'Horta dins un context urbanístic sostenible.^[3] El projecte, cofinançat per l'Institut Valencià d'Habitatge i el govern d'Espanya,^[4] tingué problemes greus de promoció a causa dels efectes de la crisi econòmica,^[5] però a mitjans 2010 ja havien acabat les dues primeres fases (infraestructura viària, electricitat, aigua corrent i mobiliari) i es començaven a construir els primers habitatges.^[6] Encara que Sociópolis es troba administrativament en el veí barri de Faitanar, la Torre és el nucli urbà més pròxim per a la prestació de tota mena de servicis.

• La Torre. És un edifici de base quadrangular de quatre altures, amb tendència piramidada i rematat amb una plataforma emmerletada. En un dels seus costats s'obrin cinc orificis, corresponents als diferents nivells, mentre que en l'oposat se n'obrin només tres. En l'actualitat es troba molt reformada i ha quedat envoltada pels grans edificis d'habitatges alçats a partir de la dècada de 1960.^[2]
• Alqueria de Ferrer. Construcció del segle xix, de gran volum, amb àmplies balconades i una torre lateral, a la qual posteriorment se li van afegir alguns magatzems.^[2]
• Església parroquial de la Nostra Senyora de Gràcia. Construïda en 1943, es tracta d'un temple de tres plantes en el qual destaca la seua inacabada torre esquerra.^[2] Altres elements inacabats són la cúpula i la capella de la Comunió. Consta de tres naus: la central, molt més alta que les laterals, està coberta per volta de canó i dividida en quatre trams, l'últim dels quals coincidix amb la planta del cor. Les naus laterals obrin tres buits de capelles.^[7]

La Torre té tres ponts, el ferroviari al nord-est; el pont de l'avinguda Reial de Madrid al nord —que partix el barri en dos i el comunica amb Benetússer al sud i amb el nucli urbà de València al nord—; i una passarel·la d'ús exclusiu de bicicletes i vianants al nord-oest, inaugurada en 2022.^[8] Les connexions de què gaudix la Torre la tanquen també per totes bandes. Al nord, la V-30 o autovia de circumval·lació l'enllaça amb la pista de Silla, amb l'autovia de Torrent i amb la resta d'eixides i entrades a la ciutat. L'estació de tren més pròxima és la d'Alfafar-Benetússer. La carretera d'Alba comunica el barri amb el municipi de Paiporta.

Passen pel barri les línies 9, 27 i N6 (autobús nocturn) de l'EMT de València, i les línies 1, 2 i 3 (Albal-València, Silla-València i Picassent-València, respectivament) de l'empresa d'autobusos AUVACA.^[9] La Torre disposa d'un col·legi d'educació primària i infantil, el CEIP Pare Manjón.