La Peau douce
La Peau douce (en francès La pell suau) és una pel·lícula romàntica franco-portuguesa del 1964 dirigida per François Truffaut i protagonitzada per Jean Desailly, Françoise Dorléac, i Nelly Benedetti. Amb un guió escrit per Truffaut i Jean-Louis Richard, la pel·lícula tracta d'un editor i conferenciant feliçment casat que coneix una bella amfitriona amb qui té una aventura amorosa. La pel·lícula es va rodar a exteriors de París, Reims, i Lisboa, i nombroses escenes a l'Aeroport de París-Orly. Al 17è Festival Internacional de Cinema de Canes la pel·lícula fou nominada a la Palma d'Or.[1] Malgrat els èxits recents de Truffaut amb Jules and Jim i Les Quatre Cents Coups, no va tenir èxit de taquilla.[2]
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | François Truffaut |
| Protagonistes | |
| Producció | António da Cunha Telles |
| Guió | François Truffaut i Jean-Louis Richard |
| Música | Georges Delerue i Joseph Haydn |
| Fotografia | Raoul Coutard |
| Productora | Les Films du Carrosse |
| Distribuïdor | Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França i Portugal |
| Estrena | 1964 |
| Durada | 113 min |
| Idioma original | francès |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Lisboa |
            | |
Sinopsi
Pierre Lachenay és un escriptor d'èxit, director de la revista literària Ratures i especialista en Balzac. Està casat amb Franca i té una filla, Sabine. Durant una conferència a Lisboa, coneix Nicole, assistent de vol. El seu lligam continua més enllà del viatge. Pierre és bastant maldestre i sovint pren decisions equivocades. La seva dona sospita d'adulteri i la parella se separa, però Nicole no es vol establir amb ell. Quan descobreix proves d'adulteri, Franca decideix assassinar-la.
Repartiment
- Jean Desailly: Pierre Lachenay
- Françoise Dorléac: Nicole Chomette
- Nelly Benedetti: Franca Lachenay
- Daniel Ceccaldi: Clément
- Laurence Badie: Ingrid
- Philippe Dumat: M. Bertrand
- Paule Emmanuèle: Odile
- Maurice Garrel: M. Bontemps
- Sabine Haudepin: Sabine Lachenay
- Dominique Lacarrière: Dominique
- Jean Lanier: Michel
- Pierre Risch: chanoine Cottet
Recepció
La pel·lícula no va funcionar bé a taquilla, però va rebre crítiques generalment positives després del seu llançament. L'estatura de la pel·lícula ha continuat creixent al llarg dels anys.[2] Al lloc web agregador de revisions Rotten Tomatoes, la pel·lícula té un índex positiu del 91% entre els crítics basat en 22 ressenyes.[3]
J. Hoberman de The Village Voice va escriure una ressenya brillant, dient que "la quarta obra de François Truffaut, Le Peau douce, mai no ha aconseguit gaire respecte, tot i que molta gent (inclosa jo) la considera com una de les seves millors."[2] Roger Ebert li va donar 3 de 4 estrelles, qualificant-la d'"incondicionalment profètica".[4]
La pel·lícula va ser seleccionada a The Criterion Collection, que la descriu com un "tresor complex, interessant i subestimat de la nouvelle vague francesa".[5]
Premis i nominacions
| Any | Premi | Categoria | Nominat | Result |
|---|---|---|---|---|
| 1965 | Premis Bodil | Millor pel·lícula europea | La Peau douce | Guanyador |
| 1964 | Festival de Canes | Palma d'Or | François Truffaut | Nominat |
Referències
Bibliografia
- Gilbert Salachas, « La Peau douce », Téléciné, n.116, Paris, Fédération des Loisirs et Culture Cinématographique (FLECC), 7 juliol, ISSN 0049-3287
- Claude Miller, « La Peau douce », Téléciné, n. 117, Paris, Fédération des Loisirs et Culture Cinématographique (FLECC), 7 juliol, fiche n.437, ISSN 0049-3287
- Hovald, Patrice «François Truffaut II : des 400 coups à La Peau Douce». Séquences : La revue de cinéma, décembre 1968, pàg. 45-51.
- de Baecque, Antoine; Toubiana, Serge. François Truffaut. Éditions Gallimard, 2001, p. 394-406 [Consulta: 7 setembre 2011].
- Harper, Dan «La Peau douce». Senses of cinema, 22-04-2004.
- Le Cain, Maximilian «Love in Flight : François Truffaut's La Peau douce». Senses of cinema, 28-10-2004.