La Gàrdia de Grimaud

municipi francès

La Gàrdia Frainet[1] (en francès La Garde-Freinet) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Gàrdia de Grimaud
La Garde-Freinet (fr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 19′ 01″ N, 6° 28′ 09″ E / 43.3169°N,6.4692°E / 43.3169; 6.4692
EstatFrança

Entitat territorial administrativaFrança Europea

RegióProvença - Alps - Costa Blava

DepartamentVar

DistricteDistricte de Draguinhan

CantóCantó de Grimaud Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.831 (2021) Modifica el valor a Wikidata (23,89 hab./km²)
Geografia
Superfície76,64 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal83680 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari

Lloc weblgf83.fr Modifica el valor a Wikidata

Fraxinetum

Vers 889 un vaixells amb 20 aventurers andalusins, probablement procedents de Bajjana[2] va ancorar a l'actual La Gàrdia Frainet i s'hi van establir i van demanar reforços a l'Àndalus. Inicialment un simple establiment pirata per saquejar la regió, es va desenvolupar per l'arribada de més musulmans i va esdevenir un veritable centre comercial i militar, associat a les Balears,[2] que va arribar a dominar uns 60 km, cobrint tot el modern Massís dels Maures i la Camarga. El seu cap fou reconegut com a emir dependent de l'emir (després califa) de l'Àndalus. Des de Fraxinetum els sarraïns feien incursions cap a altres llocs arribant fins al Piemont a Itàlia i controlaven els passos i colls dels Alps. Una posició avançada es va establir al pas de Sant Bernat prop de l'actual Saint-Maurice (al Valais) a Suïssa. La primera contraofensiva cristiana es va organitzar el 942 per part d'Hug d'Arle,[3] però no es va portar a terme pel temor de la invasió de França pel rei d'Itàlia Berenguer i va signar un acord amb els musulmans que van rebre l'encàrrec de defensar els passos dels Alps per compte de França.[4] Segurament fou llavors quan grups musulmans es van establir a la vall de l'Arc a la Mauriena, i a Faucigny i Tarentàsia.[5] Vers el 944 l'emir de Fraxinetum, Kalra, fou rebut pel seu superior d'al-Àndalus, el califa Abd al-Rahman III.[6]

El 956, l'emperador Otó I va enviar a Jean de Gorze com ambaixador durant dos anys a la cort del califa de Còrdova, per demanar l'aturada de les incursions dels musulmans des de Fraxinetum.[7] El 972 els musulmans van fer una famosa incursió en què van segrestar a l'abat Maiol de Cluny, legat del papa i amic proper de l'emperadriu Adelaida; es va pagar el rescat, però es va organitzar tot seguit una expedició de càstig i el 973 foren derrotats per Guillem I de Provença i diversos senyors locals a la batalla de Tourtour en 973[8] i en els següents mesos foren aniquilats. Molts sarraïns van morir però alguns encara van restar a la regió fins que al cap d'uns segles van quedar absorbits per la població provençal.

Demografia

Evolució de la població
179318001806182118311836184118461851
150518411797196921122348238624332573
185618611866187218761881188618911896
258925952649268726512515233120921872
190119061911192119261931193619461954
156917811770143511901204113210151028
196219681975198219901999200620112016
113413321241140214651619---
2019--------
---------


Administració

Llista d'alcaldes
PeríodeIdentitatPartit
2001-2008André Werpin
2008-2009Jean-Claude Deletang
2009-Jean-Jacques Courchet

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio