Josep Maria Trias de Bes
- Pàgina
- Discussió
Eines
General
Imprimeix/exporta
En altres projectes
Josep Maria Trias de Bes i Giró (Barcelona, 5 de novembre de 1890 [1]- Barcelona, 1965) va ser un jurista i polític català, diputat a Corts durant la restauració borbònica i durant la Segona República.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona. Després de doctorar-se en dret a la Universitat de Madrid va ser catedràtic de dret internacional a la Universitat de Salamanca (des del 1916 fins al 1919) i posteriorment a la de Barcelona (des del 1919 fins al 1960). També treballà com a advocat al bufet del seu pare.
En el camp polític va ser militant de la Lliga Regionalista i diputat al Congrés dels Diputats els anys 1919, 1923, 1933 i 1936 per les circumscripcions de la Seu d'Urgell i Granollers.[2]
A més, va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. Trias de Bes va ser el marmessor i assessor de Francesc Cambó i Batlle. Durant la Guerra Civil, es va oferir com a expert en Relacions Internacionals a la direcció del bàndol nacional, encapçalada per Francisco Franco. D'altra banda, va ser membre del consell privat del comte de Barcelona.
Fou un dels vint-i-dos juristes addictes a la revolta que, designats pel Ministeri de Governació, el 21 de desembre de 1938 van elaborar el “dictamen sobre la il·legitimitat de poders actuants el 18 de juliol de 1936”.
En el franquisme, va ser cap de l'assessoria del Ministeri d'afers exteriors. També va ser membre de la Comissió de Codificació del Ministeri de Justícia i va representar Espanya en el Tribunal Internacional de Justícia. Com a jurista va presidir l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.[3] i fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques des de 1945.[4] Va morir a Barcelona l'any 1965.
Josep Maria Trias de Bes i Giró és fill de Joan de Déu Trias (1859-1914) i Rosa Bes Baguer. Alhora, és net de Frederic Trias.
Es casà amb Teresa Borràs de Quadras i tingueren tres fills:
La seva germana Montserrat Trias de Bes i Giró era casada amb el ginecòleg Santiago Dexeus i Font (el seu cunyat, per tant), de manera que és oncle dels germans Josep Maria Dexeus i Trias de Bes i Santiago Dexeus, fundadors de l'Institut Universitari Dexeus.
Alhora, també és avi de Xabier Añoveros i Julio Añoveros i ressogre de Julia García-Valdecasas.
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Joan Ventosa i Calvell | President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1959-1965 | Succeït per: Ramon Maria Roca i Sastre |
Premis i fites | ||
Precedit per: Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor | ![]() Medalla 13 1945-1965 | Succeït per: Manuel Díez-Alegría Gutiérrez |
Marià Maspons i Labrós (1876-1879) · Antoni Ferratges de Mesa i Ballester (1881-1893/1898) · Manuel Planas i Casals/Álvaro Carvajal Melgarejo (1896) · Felip Ricart de Córdoba (1899) · Frederic Travé i Escardó (1901/1905) · Robert Ferratges i Domínguez (1903) · Ignasi Girona i Vilanova (1907) · Bonaventura Maria Plaja i Tapis (1910-1916) · Joan Lligé i Pagès (1918-1919) · Francesc Torras i Villà (1920) · Josep Maria Trias de Bes i Giró (1923) |
Constancio Gambel Aybar (1876) · José Porrúa y Moreno/Francesc Xavier Tort i Martorell (1879/1884) · Isidre Boixader i Solana (1881/1886) · Ramón Martínez Campos y Rivera (1891-1901) · Ricardo Guillerna y de las Heras (1903) · Joan Garriga i Massó (1905-1910) · Eduard Aunós i Cau (1914) · Vicente Sales Musoles (1916) · Josep Maria Trias de Bes i Giró (1918-1919) · Joan Sarradell i Farràs (1920-1923) |
Barcelona | Jaume Aiguader i Miró · Domènec Palet i Barba · Josep Grau i Jassans · Joan Ferret i Navarro · Josep Antoni Trabal i Sans · Josep Tomàs i Piera · Amadeu Aragay i Daví · Joan Ventosa i Roig · Francesc Senyal i Ferrer · Felip Barjau i Riera · Jaume Comas i Jo · Josep Calvet i Móra · Francesc Salvans i Armengol · Josep Maria Trias de Bes i Giró · Miquel Vidal i Guardiola | |
---|---|---|
Barcelona ciutat | Lluís Companys i Jover · Josep Mestre i Puig · Marià Rubió i Tudurí · Josep Sunyol i Garriga · Abel Velilla Sarasola · Francesc Cambó i Batlle · Joan Ventosa i Calvell · Pere Rahola i Molinas · Lluís Puig de la Bellacasa i Deu · Joaquim Pellicena i Camacho · Felip de Solà i Cañizares · Joaquim Maria de Nadal i Ferrer · Francesc Pons i Pla · Antoni Gabarró i Torres · Alexandre Gallart i Folch · Francesc Bastos i Ansart · Vicenç Solé de Sojo · Josep Ayats Surribas · Joaquim Reig i Rodríguez | |
Tarragona | ||
Lleida | ||
Girona | ||
← 1931-1933 •••• ← 1936-1939 |
Barcelona | Domènec Palet i Barba · Josep Antoni Trabal i Sans · Josep Tomàs i Piera · Francesc Senyal i Ferrer · Jaume Comas i Jo · Pelai Sala i Berenguer · Josep Calvet i Móra · Pau Padró i Cañellas · Eduard Ragasol i Sarrà · Joan Lluhí i Vallescà · Josep Maria Trias de Bes i Giró · Miquel Vidal i Guardiola · Ferran Valls i Taberner | |
---|---|---|
Barcelona ciutat | Lluís Companys i Jover · Jaume Aiguader i Miró · Martí Barrera i Maresma · Josep Sunyol i Garriga · Josep Maria Massip i Izabal · Pere Coromines i Montanya · Marià Rubió i Tudurí · Pere Ferrer i Batlle · Claudi Ametlla i Coll · Lluís Nicolau i d'Olwer · Ramon Nogués i Biset · Faustí Ballvé i Pellicer · Pere Aznar i Seseres · Ramon Pla i Armengol · Joaquim Maurín i Julià · Miquel Valdés i Valdés · Joan Ventosa i Calvell · Pere Rahola i Molinas · Lluís Puig de la Bellacasa i Deu · Felip Rodés i Baldrich | |
Tarragona | ||
Lleida | ||
Girona | ||