Josep Joaquim Landerer i Climent

Fill de pare suís^[3] i mare valenciana,^[4] des de molt jove va sentir una disposició natural vers l'astronomia i la geologia, disciplines que va conrear durant tota la seua vida, tot i que mai va cursar una carrera oficial, ja que només era titular d'un grau de batxiller en ciències per la Universitat de València.^[4] El 1867 es va casar amb Dolores de Córdoba, filla d'un terratinent, i de llavors ençà va poder disposar de prou recursos econòmics per a dedicar-se als seus gustos intel·lectuals.^[4] Força catòlic, de formació autodidacta^[2] i defensor d'un pensament creacionista (oposat al darwinisme),^[5] va evolucionar cap a postures transformistes o transmutadores de les espècies (una teoria biològica que explica l'aparició de les diverses espècies a partir de transformacions successives)^[6] com és palès en aquest fragment del capítol tercer (De las causas que han presidido en la aparición y desaparición de las faunas) del seu llibre Principios de Geología y Paleontología:

Va suplir la manca de mitjans pròpia d'un particular per una constància i meticulositat notables, va dominar diversos idiomes i va ésser un dels primers ciutadans de l'Estat espanyol del seu temps que va poder publicar en revistes estrangeres: els seus primers articles van aparèixer a Les Mondes de l'abat Moigno i fou també autor de més de vint notes als Comptes rendus de l'Académie des sciences de París.^[1] A la capital francesa va freqüentar els ambients del naturalista Gustave Frédéric Dollfus, dels astrònoms Camille Flammarion i Pierre Jules César Janssen. A Espanya es relacionà amb Juan Vilanova y Piera (catedràtic de Geologia i Paleontologia de la Universitat de Madrid), Josep Comas i Solà (director de l'Observatori Fabra de Barcelona), Ignasi Tarazona i Blanch (catedràtic de Cosmografia i Física del Globus a les universitats de Barcelona i València) i amb els directors d'alguns observatoris astronòmics espanyols: Tomás de Azcárate, León Herrero, el jesuïta Ricard Cirera, etc.^[4]

En el camp de l'astronomia, les seues millors contribucions són les referents als satèl·lits de Júpiter, tema que li va ocupar molts anys. A partir de l'estudi de la polarització de la llum solar reflectida a la Lluna va arribar, en una investigació de gran originalitat, a la conclusió que es tractava d'un satèl·lit mort. Va predir amb gran exactitud la trajectòria de l'ombra en els eclipsis solars dels anys 1900 i 1905,^[8][9] la qual cosa li va valdre el reconeixement d'autoritats espanyoles i internacionals (incloent-hi la Gran Creu de l'Orde del Mèrit Naval el 1900 i el premi Jules-Janssen que li va atorgar la Societat Astronòmica de França el 1901).^[4] És de destacar el seu agosarat suport per a la instal·lació de l'Observatori de l'Ebre, segons va reconèixer el seu fundador i director Ricard Cirera.^[1]Va sentir també una certa afició cap a la meteorologia i, especialment, la predicció de l'oratge. Pel que fa a la geologia, va conèixer molt bé els sòls del Maestrat i les seues aportacions són fonamentals per a conèixer l'estratigrafia del Cretaci a la zona esmentada: per exemple, va denominar sòl tenèncic a una classe de formació estratigràfica típica d'aquella comarca, amb característiques marcades tant des del punt de vista petrogràfic com paleontològic.^[1][10]

La seua afecció als fòssils, que dibuixava amb un estil singular, el va portar a publicar una monografia sobre l'entorn de Tortosa, en la qual en figuraven 31 espècies noves. L'obra de Landerer Principios de Geología y Paleontología va tenir una acollida excel·lent i fou reeditada en diverses ocasions. Jaume Almera i Comas es va iniciar en la geologia amb els treballs de camp que va realitzar amb Landerer.^[1][11][12]

• Monografía paleontológica del piso áptico de Tortosa, Chert y Benifazá (1872)^[13]
• Explicación del cuadro sinóptico de los terrenos primitivos (1873)
• El piso Tenéncico o Urgo-Áptico y su fauna (1874)^[6]
• La región oriental de España en la época miocena (1877)^[13]
• Principios de Geología y Paleontología (1878)^[6]
• Ensayo de una descripción del piso Tenéncico (1878)
• Estudio geológico de la región comprendida entre Tortosa y Castellón (1920)^[13]
• Las revoluciones del globo lunar
• Estudios sobre el sistema de los satélites de Júpiter
• ¿Vivimos en la época cretácea?^[14]