Josep Fontserè i Mestre

Era fill de l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech i de la seva esposa Teresa Mestre i Folch.^[2] Fou germà del mestre d'obres Eduard Fontserè. Quan era un nen petit va ajudar el seu pare, constructor de la plaça de toros del Torín, a mesurar el perímetre del toril.^[1] Va estudiar a l'Escola de la Llotja de la Junta de Comerç, on destacà per la seva habilitat amb el llapis, i posteriorment a l'Escola de Mestres d'Obres i Directors de Camins.^[1]

Va ser ajudant d'Ildefons Cerdà en el traçat de la carretera de Barcelona a Vic i en la preparació del plànol del Pla de Barcelona, previ al projecte de l'Eixample.^[1] La primera obra de Fontserè va ser el nou edifici del Teatre Olimp.^[1] Titulat el 1853, l'any 1859 va obtenir el tercer accèssit en el concurs municipal per a urbanitzar l'Eixample de Barcelona. El seu projecte potenciava la centralitat del passeig de Gràcia i enllaçava els nuclis veïns amb un joc de diagonals que respectaven les seves trames originals. El seu lema era: «No destruir per edificar, sinó conservar per rectificar i edificar per engrandir». El concurs va ser guanyat per Antoni Rovira i Trias, però finalment s'implementà el Pla Cerdà.

Va ser autor del projecte de l'edifici del Teatre Circ Barcelonès,^[1] amb capacitat per a 2.300 espectadors, inaugurat el 25 de novembre de 1869, després de l'incendi que el 1863 havia destruït l'antic edifici.

El 1870 Josep Fontserè guanyà el concurs públic per a la urbanització del Parc de la Ciutadella, on se celebraria l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. El projecte de Fontserè incloïa els jardins, passeigs i carrers contigus.^[1] Va construir la Cascada (1874-1882), la Vaqueria (1882), l'Umbracle (1883) i el cafè del Parc (1875), tot i que aquesta construcció va ser enderrocada uns anys més tard per a construir el cafè-restaurant oficial de l'exposició a càrrec de Domènech i Montaner.^[3] Comptà amb la col·laboració d'Antoni Gaudí, que treballà a la reixa d'entrada al parc i a la Cascada, i la dels escultors Joan Flotats, Llorenç Matamala i Rossend Nobas. Va ser víctima d'una intriga i dimití com a director del parc, amb un disgust tan gran que mai més tornà a posar-hi els peus.^[1]

Al costat del Parc de la Ciutadella el 1874 va projectar el Dipòsit de les Aigües, en què Gaudí, aleshores jove estudiant d'arquitectura, va fer el càlcul estàtic del conjunt i dels elements de suport.^[4] L'edifici es construí el 1876 i s'inaugurà el 1880 com a dipòsit d'aigües, amb la funció de regular el cabal d'aigua de la cascada del parc de la Ciutadella i de regar-ne els jardins. Actualment, hi ha la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra.^[4]

A més, Fontserè fou autor a Barcelona del Mercat del Born (1873-1876), els porxos del passeig Picasso, els Jardins de Torre Melina (1875), el Palau del Marquès de Santa Isabel al passeig de Sant Joan, i la d'Ignasi Girona a la plaça de Catalunya,^[1] a més de la restauració del Cercle del Liceu (1886).^[5] També fou autor del Parc Samà de Cambrils, i se li atribueix la Vil·la Retiro, una edificació d'estil modernista-colonial a Xerta,^[5] que en l'actualitat acull les instal·lacions d'un hotel de luxe.^[6]

Va morir a causa d'una diabetis el 15 de maig de 1897 a Barcelona, sent ja vidu de Josepa Colomer.^[2]