José Luis Borau Moradell

José Luis Borau Moradell
Biografia
Naixement	8 agost 1929 ; Saragossa (Espanya)
Mort	23 novembre 2012 (83 anys); Madrid
Causa de mort	Causes naturals (Càncer de laringe )
Sepultura	cementiri de San Justo
President de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya
Activitat
Ocupació	productor de cinema, escriptor, guionista, director de cinema, actor
Activitat	1960 – 2012
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola ; Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
Obra
	Obres destacables (1975) Furtivos ;
	Premis Goya a la millor direcció, per l'obra Leo ;

José Luis Borau Moradell (Saragossa, 8 d'agost de 1929 - Madrid, 23 de novembre de 2012) va ser un director, productor, guionista, actor ocasional, editor literari i crític de cinema espanyol, membre de la Real Academia Española en el silló B des de 2008 i fins a la seva mort.^[1]^[2] Juntament amb Gutiérrez Aragón, Vicente Aranda i Jaime Camino forma part del moviment Nou cinema espanyol, entre els anys seixanta i setanta. Entre el 1994 i 1999 va ser president de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya. Va dirigir el Diccionario del Cine Español (1998) i va fundar l'editorial Ediciones El Imán, dedicada a llibres de cinema. Des de 2008 va ocupar el seient B de la Real Academia Española.^[3]

Biografia

Va començar a estudiar Dret a Saragossa el 1949, després de treballar com a crític de cinema al diari Heraldo de Aragón, estudià des de 1957 a l'Escuela Oficial de Cinematografía a Madrid, realitzant com a treball final de carrera el curtmetratge En el Río el 1960.

Va formar part de la primera generació de l'Escuela Oficial de Cinematografía de Madrid i juntament amb cineastes com Vicente Aranda, Manuel Gutiérrez Aragón o Jaime Camino va participar durant els anys 60 i 70 en el moviment conegut com a Nou cinema espanyol.^[4]

Es va dedicar, en un principi, al subgènere de pel·lícules de l'Oest anomenat Spaghetti Western (Brandy, 1963) o al thriller (Crimen de doble filo, 1965), amb poc d'èxit comercial.

Va fundar la seva pròpia productora (1967) anomenada El Imán. Durant deu anys va filmar sobretot anuncis i va produir pel·lícules per a altres. A més va treballar com a professors de guions a l'Escuela Oficial de Cinematografía.

La seva pel·lícula sota el seu control va ser el thriller polític Hay que matar a B. (1974).

El seu èxit comercial més gran va ser l'any 1975 amb el drama Furtivos, on un dels protagonistes era Ovidi Montllor.

De 1994 a 1999 va ser president de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya, des d'on dirigí el Diccionario de Cine Español el 1998. El 1995 fundà la seva editorial, Ediciones El Imán, dedicada principalment a la cinematografia.

Filmografia

Cinema

Any	Pel·lícula	Funcions				Director
Any	Pel·lícula	Director	Guionista	Productor	Actor	Director
2001	El verano de Anna			1		Jeanine Meerapfel
2000	Leo	1	1	1
1997	Niño nadie	1	1	1
1996	Ilona llega con la lluvia				1	Sergio Cabrera
1993	Todos a la cárcel				1	Luis García Berlanga
1988	Malaventura				1	Manuel Gutiérrez Aragón
1986	Tata mía	1	1	1
1984	Río abajo (On the line)	1	1	1
1981	Cuentos para una escapada				1	Diversos
1979	La Sabina	1	1	1
1978	Sonámbulos				1	Manuel Gutiérrez Aragón
1977	In memoriam			1		Enrique Brasó
1977	El monosabio		1	1		Ray Rivas
1976	Camada negra		1	1		Manuel Gutiérrez Aragón
1975	La adúltera				1	Roberto Bodegas
1975	Furtivos	1	1	1	1
1973	Hay que matar a B.	1	1	1
1972	Mi querida señorita		1	1	1	Jaime de Armiñán
1970	Un, dos, tres, al escondite inglés			1	1	Iván Zulueta
1965	Crimen de doble filo	1
1964	Brandy	1	1

Televisió

Any	Sèrie	Funcions				Director
Any	Sèrie	Director	Guionista	Productor	Actor	Director
1992	Celia	1	1	1

Obra literària

Camisa de once varas, Premi Tigre Juan de Narrativa.
Navidad, horrible navidad
El amigo de invierno
Cuentos de Culver City
Palabra de cine

Crítica cinematogràfica

Diccionario de cine español
La pintura en el cine, el cine en la pintura
Cine, arte y artilugios en el cine español

Guions publicats

Leo

Premis i nominacions

Premis

2001. Goya a la millor direcció per Leo
2002. Premio Nacional de Cinematografía
2003. Premi Tigre Juan de narrativa
2009. Menció Especial Espiello
2009. Premio de las Letras Aragonesas
Té dedicat un carrer amb el seu nom a Saragossa

Nominacions

1987. Goya al millor guió original per Tata mía
2001. Goya al millor guió original per Leo

Referències

Enllaços externs

Premis i fites
Precedit per: Gerardo Herrero	President de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya 1994-1999	Succeït per: Aitana Sánchez-Gijón
Precedit per: Fernando Fernán Gómez	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira B 2008-2012	Succeït per: Aurora Egido Martínez

[1]

[2]

[3]

[4]

Search