John B. Goodenough

Físic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química

John Bannister Goodenough (25 de juliol de 1922) és un científic de materials estatunidenc, físic de l'estat sòlid i premi Nobel de química.[1] És professor d'enginyeria mecànica i ciència dels materials a la Universitat de Texas a Austin. Se li atribueix la identificació i el desenvolupament de la bateria d'ió liti, el desenvolupament de les regles Goodenough–Kanamori de determinació del signe del superintercanvi en materials, i el desenvolupament seminal de memòria d'accés aleatori als ordinadors.[2][3]

Infotaula de personaJohn B. Goodenough

(2019) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) John Bannister Goodenough Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 juliol 1922 Modifica el valor a Wikidata
Jena (República de Weimar) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 juny 2023 Modifica el valor a Wikidata (100 anys)
Austin (Texas) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAustin Memorial Park Cemetery Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Yale - matemàtiques
Universitat de Chicago - Philosophiæ doctor Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiClarence Melvin Zener Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica de l'estat sòlid, ciència de materials, Premi Nobel i bateria d'ió liti Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, inventor, meteoròleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Oxford (1976–1986)
Guàrdia Nacional Aèria (1942–1948)
Universitat de Texas a Austin
Institut de Tecnologia de Massachusetts Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Carrera militar
Branca militarForces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
PareErwin Ramsdell Goodenough Modifica el valor a Wikidata
GermansWard Goodenough Modifica el valor a Wikidata

Lloc webme.utexas.edu… Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 255868713 Modifica el valor a Wikidata

Goodenough va néixer a Jena (Alemanya) de pares estatunidencs. Mentre estudiava a la Universitat Yale i després de graduar-se'n, va ser meteoròleg de l'exèrcit dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial.[4] Va obtenir un doctorat en física de la Universitat de Chicago, va ser investigador al laboratori Lincoln del MIT i després cap del laboratori de química inorgànica de la Universitat d'Oxford.[1] Del 1986 ençà ha sigut professor de la facultat d'enginyeria de la Universitat de Texas a Austin.[5]

Ha rebut la Medalla Nacional de Ciència, la Medalla Copley, el Premi Enrico Fermi, el Premi Draper i el Premi Japó.[1] El Premi John B. Goodenough en ciència de materials li està dedicat.[6] El 2019 va rebre el Premi Nobel de Química conjuntament amb M. Stanley Whittingham i Akira Yoshino, i es convertí, amb 97 anys, en el guardonat més vell de la història dels premis.[7]

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio