Jauhar
Eines
General
Imprimeix/exporta
En altres projectes
El Jauhar, de vegades escrit Jowhar o Juhar,[1][2] és l'acte d'autoimmolació massiva per part de les dones, o bé com una manera d'execució per part dels seus marits[3] en parts del subcontinent indi, per evitar la captura, l'esclavitud[4] i la violació per part d'invasors estrangers quan s'enfronten a la derrota durant una guerra.[5][6][7]
Alguns informes de jauhars parlen de dones que cometen autoimmolació juntament amb els seus fills.[8][9] Aquesta pràctica es va observar històricament a les regions del nord-oest de l'Índia, amb els jauhars més famosos de la història registrada durant les guerres entre els regnes hindús de Rajput a Rajasthan i els exèrcits turco-mongols musulmans.[10][11][12] El Jauhar es va originar en el ritual sati, el procés de cremar vídues i, de vegades, es va referir a la literatura acadèmica com jauhar sati.[6] No obstant això, el jauhar es realitza durant la guerra, normalment quan no hi havia possibilitats de victòria. La pràctica anava acompanyada de la saka, o la darrera defensa en batalla.
El terme jauhar sovint connota amb el ritual saka d'immolació-jauhar. Durant el jauhar, les dones rajput se suïcidaven amb els seus fills i objectes de valor en un incendi massiu, per evitar la captura i els abusos davant la derrota i la captura militars ineludibles.[6][13] Simultàniament o després, els homes marxarien ritualment al camp de batalla esperant una mort segura, que en la tradició regional s'anomena saka.[1] Aquesta pràctica mostra com els rajput, ja fossin homes o dones, donaven més importància als seus valors que a les seves vides.
Els Jauhar duits a terme als regnes hindús foren documentats per historiadors musulmans del sultanat de Delhi i de l'Imperi mogol.[13][14][15] Entre els exemples més citats de jauhar hi ha el suïcidi massiu comès el 1303 per les dones de la fortalesa de Chittorgarh al Rajasthan, quan s'enfrontaren a l'exèrcit invasor de la dinastia Khalji del sultanat de Delhi.[16][17] El fenomen jauhar també es va observar en altres parts de l'Índia, com al regne de Kampili, al nord de Karnataka, quan va caure el 1327 a mans dels exèrcits del sultanat de Delhi.[15]
Hi ha una celebració anual de l'heroisme anomenada Jauhar Mela a Chittorgarh on es commemoren els avantpassats.[18]
La paraula jauhar està connectada al sànscrit jatugr̥ha "casa untada amb laca i altres materials combustibles per cremar persones vives".[19] També s'ha interpretat erròniament que s'ha derivat del persa gōhar, que es refereix a "joia, val, virtut". Aquesta confusió va sorgir del fet que jivhar i jauhar s'escrivien de la mateixa manera amb la mateixa lletra que s'utilitzava per denotar v i u. Així, el seu significat també va arribar a denotar equivocadament el significat de jauhar.[20]
Entre els casos més citats de jauhar hi ha les tres fets al fort de Chittaur (Chittaurgarh, Chittorgarh), a Rajasthan, el 1303,[21] 1535 i 1568 CE.[22] Jaisalmer ha estat testimoni de dos actes de jauhar, una l'any 1295 DC durant el regnat de la dinastia Khalji i una altra durant el regnat de la dinastia Tughlaq el 1326.[23][24] Tant el jauhar com el saka es van considerar actes heroics i la seva pràctica es va glorificar a les balades i el folklore locals del Rajasthan.[25]