Jane Luu

Luu va emigrar als Estats Units d'Amèrica com a refugiada el 1975, quan va caure el govern de Vietnam del Sud. Ella i la seva família vivien en camps de refugiats i motels abans que s'instal·lessin a Kentucky, on tenia familiars. Es va graduar a l'escola secundària com a finalista i després va guanyar una beca a la Universitat de Stanford, rebent la seva llicenciatura en física el 1984.^[2][3] Treballar al Jet Propulsion Laboratory (JPL) de la NASA després de la universitat la va inspirar a estudiar astronomia.^[2]

Com a estudiant de postgrau a la Universitat de Califòrnia a Berkeley^[4] i al Massachusetts Institute of Technology (MIT), va estudiar les relacions entre asteroides i cometes per al seu projecte de doctorat principal.^[5] També va treballar amb David C. Jewittper descobrir el cinturó de Kuiper,^[6] una zona que abans es creia que no contenia objectes. El 1992, després de cinc anys d'observació, van trobar el primer objecte conegut del cinturó de Kuiper que no sigui Plutó i la seva lluna més gran Caront, utilitzant el telescopi de 2,2 metres de la Universitat de Hawaii a Mauna Kea.^[7][8][9] Aquest objecte és (15760) 1992 QB1,^[10] que ella i Jewitt van anomenar «Smiley».^[3] L'American Astronomical Society va atorgar a Luu el premi Annie J. Cannon d'astronomia el 1991. El 1992, Luu va rebre una beca Hubble de l'Institut de Ciència del Telescopi Espacial i va escollir la Universitat de Califòrnia, Berkeley com a institució d'acollida.

L'asteroide 5430 Luu^[11] del grup de Focea del cinturó principal rep el seu nom en el seu honor.^[12] Es va doctorar el 1992 al MIT.

Després de rebre el seu doctorat, Luu va treballar com a professora assistent a la Universitat Harvard, des de 1994.^[3] Luu també va exercir com a professora a la Universitat de Leiden, als Països Baixos.^[6] Després de la seva estada a Europa, Luu va tornar als Estats Units d'Amèrica i va treballar en instrumentació com a científica sènior al Lincoln Laboratory del MIT, centrant-se en projectes de la indústria de defensa, concretament en sistemes LIDAR.

El desembre de 2004, Luu i Jewitt van informar del descobriment de gel d'aigua cristal·lina a Quaoar,^[13] que era en aquell moment l'objecte més gran conegut del cinturó de Kuiper. També van trobar indicis d'hidrat d'amoníac. El seu informe va teoritzar que el gel probablement es va formar sota terra, quedant exposat després d'una col·lisió amb un altre objecte del cinturó de Kuiper en algun moment dels darrers milions d'anys.^[14]

El 2012, va guanyar (juntament amb David C. Jewitt de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles) el premi Shaw «pel seu descobriment i caracterització dels cossos transneptunians, un tresor arqueològic que es remunta a la formació del Sistema solar i la font llargament buscada de cometes de curt període»^[15] i el Premi Kavli (compartit amb Jewitt i Michael E. Brown) «per descobrir i caracteritzar el cinturó de Kuiper i els seus membres més grans, treball que va suposar un gran avenç en la comprensió de la història de el nostre sistema planetari».^[16]

A la Luu li agrada viatjar i ha treballat per a Save the Children al Nepal.^[17] Li agrada diverses activitats a l'aire lliure i toca el violoncel. Va conèixer el seu marit, Ronnie Hoogerwerf, que també és astrònom, mentre treballava als Països Baixos en una posició permanent a la Universitat de Leiden.^[6] Tenen un fill junts.

• 1991 - Premi Annie J. Cannon en Astronomia.
• 2012 - Premi Shaw en Astronomia.^[18]
• 2012 - Premi Kavli en Astrofísica.^[5][19]
• L'asteroide 5430 Luu^[20] va ser anomenat així en honor seu el 1r de juliol de 1996. (M.P.C. 27459)^[12][21]
• Ella és fellow de l'Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres.^[22]