Itziar Castro i Rivadulla

Filla de pare constructor català i mare gallega, la família regentà un restaurant en el qual ella participava.^[5] El seu primer paper remunerat fou a la sèrie televisiva I ara què, Xènia? de 1993.^[6] Tanmateix, el teatre musical fou una de les portes d'entrada a l'actuació, amb el musical Peter Pan.^[5]

El 2002 participà en el llargmetratge Noche de fiesta. Des d'aleshores, participà en ficcions tant per a televisió com per al cinema, de les que destaquen les que feu a El cor de la ciutat^[5] o a Algo que celebrar a televisió, i a les pel·lícules Blancaneu o La sexta alumna al cinema.^[7] El 2017 entrà al repartiment principal del llargmetratge dirigit per Eduardo Casanova Pieles,^[8] que la dugué a ser nominada al Goya a la millor actriu revelació i amb la que guanyà el premi de la Unión de Actores y Actrices en la mateixa categoria.^[9][10]

El 2018 formà part de l'elenc principal de la sèrie Vis a vis amb el paper de Goya Fernández, que li donà una gran popularitat en l'àmbit televisiu.^[11] A més, participà en els llargmetratges Matar a Dios^[12] i Campeones, i feu un cameo a la segona temporada de Paquita Salas, on interpretà a la regidora del Festival de Tarazona. El juliol de 2018, es anuncià que seria la nova professora d'interpretació de l'acadèmia d'Operación Triunfo 2018, en substitució de Javier Ambrossi i Javier Calvo Guirao.^[13] El 31 d'octubre, sis setmanes després de començar el concurs, Castro abandonà aquesta tasca, segons l'actriu per una decisió presa unilateralment per la direcció del programa.^{[14][15][16][17]}

El 2019 participà en els llargmetratges El cerro de los dioses de Daniel M. Caneiro^[18] i ¿Qué te juegas? d'Inés de León.^[19] El 2020 particià a la pel·lícula La vampira de Barcelona,^[4] realitzà un cameo a la pel·lícula de Woody Allen Rifkin's Festival i protagonitzà la sèrie de Fox España Vis a vis: El Oasis,^[20] a més de tenir un paper recurrent a la sèrie d'HBO Espanya Por H o por B, el de la Choni.^[21] A més, és una de les protagonistes d'Historias lamentables, pel·lícula de Javier Fesser per a Amazon Prime Video.^[22] El desembre de 2020 s'anuncià que faria el personatge principal de la primera sèrie musical de Netflix a Espanya, Érase una vez... pero ya no, dirigida per Manolo Caro.^[23] L'octubre de 2023 escriví i dirigí el seu propi curtmetratge, La cita.^[24]

En el teatre, el 2019 protagonitzà La corte del faraón, dirigida per Ricard Reguant.^[25] També participà en videoclips i fou col·laboradora de diversos programes de ràdio i televisió com Planta baixa de TV3.^[4]

L'abril de 2020 sorprengué els seus seguidors després de publicar un artístic nu integral a Twitter, amb el qual recreava una pintura de l'artista Fernando Botero.^[26] Precisament pel comentari d'un tuitaire, ella sabé que patia lipedema, una malaltia degenerativa que no li havia estat diagnosticada mai.^[27] Així doncs, més endavant es posà en tractament per a operar-se de lipedema.^[28]

Conscient de la seva imatge, es definia com una persona grassa^[29] enmig d'un panorama escènic de cossos normatius.^[4][5] Es proclamà lesbiana,^[30][5] feminista^[30][5] i d'esquerres.^[31] També es manifestà partidària de fer un referèndum sobre la independència de Catalunya.^[31]

El 2019 rebé un premi Plomes de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més pel seu suport al col·lectiu.^[32] El 2021, presentà el seu llibre de poesia lèsbica Con el corazón por delante, amb caire autobiogràfic, i fou la protagonista de l'Especial Diversitat dedicat al lesbianisme de la revista Vanity Fair.^[33]

Va morir la matinada del 8 de desembre del 2023 a causa d'una aturada cardíaca mentre assajava una escena d'un espectacle de natació nadalenc a Lloret de Mar.^[34] L'autòpsia revelà que havia estat una mort sobtada.^[28]