Isòtops del zinc
El zinc (Zn) natural es compon de 5 isòtops estables, el 64Zn, el 66Zn, el 67Zn, el 68Zn, i el 70Zn sent el 64Zn el més abundant (48,6% abundància natural). S'han caracteritzat 21 radioisòtops, sent el més abundant i estable el 65Zn amb un període de semidesintegració de 244,26 dies, i el 72Zn amb un període de semidesintegració de 46,5 hores. La resta d'isòtops radioactius tenen períodes de semidesintegració menors a 14 hores i la majoria d'ells menor a 1 segon. Aquest element té 4 isòmers nuclears.
El Zinc ha estat proposat com a material per a la fabricació de bombes salades en armes nuclears, juntament amb el cobalt. Un embolcall de 64Zn isotòpicament enriquit, irradiat per un flux de neutrons altament energètic provinent de l'explosió d'una arma termonuclear, transmutaria a Zn-65 amb un període de semidesintegració de 244 dies i produiria aproximadament 2,27 MeV de radiació gamma, incrementant significativament la intensitat de la pluja radioactiva durant dies. No es coneix del cert si aquest tipus d'armes s'han construït, testat o usat mai.
Massa atòmica estàndard: 65.409(4) u
Taula
| Símbol del núclid | Z(p) | N(n) | massa isotòpica(u) | període de semidesintegració | Espín nuclear | composició isotòpics representativa (fracció molar) | rang de variació natural (fracció molar) |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| energia d'excitació | |||||||
| 54Zn | 30 | 24 | 53.99295(43)# | 0+ | |||
| 55Zn | 30 | 25 | 54.98398(27)# | 20# ms [>1.6 µs] | 5/2-# | ||
| 56Zn | 30 | 26 | 55.97238(28)# | 36(10) ms | 0+ | ||
| 57Zn | 30 | 27 | 56.96479(11)# | 38(4) ms | 7/2-# | ||
| 58Zn | 30 | 28 | 57.95459(5) | 84(9) ms | 0+ | ||
| 59Zn | 30 | 29 | 58.94926(4) | 182.0(18) ms | 3/2- | ||
| 60Zn | 30 | 30 | 59.941827(11) | 2.38(5) min | 0+ | ||
| 61Zn | 30 | 31 | 60.939511(17) | 89.1(2) s | 3/2- | ||
| 61m1Zn | 88.4(1) keV | <430 ms | 1/2- | ||||
| 61m2Zn | 418.10(15) keV | 140(70) ms | 3/2- | ||||
| 61m3Zn | 756.02(18) keV | <130 ms | 5/2- | ||||
| 62Zn | 30 | 32 | 61.934330(11) | 9.186(13) h | 0+ | ||
| 63Zn | 30 | 33 | 62.9332116(17) | 38.47(5) min | 3/2- | ||
| 64Zn | 30 | 34 | 63.9291422(7) | STABLE [>2.3E+18 a] | 0+ | 0.48268(321) | |
| 65Zn | 30 | 35 | 64.9292410(7) | 243.66(9) d | 5/2- | ||
| 65mZn | 53.928(10) keV | 1.6(6) µs | (1/2)- | ||||
| 66Zn | 30 | 36 | 65.9260334(10) | ESTABLE | 0+ | 0.27975(77) | |
| 67Zn | 30 | 37 | 66.9271273(10) | ESTABLE | 5/2- | 0.04102(21) | |
| 68Zn | 30 | 38 | 67.9248442(10) | ESTABLE | 0+ | 0.19024(123) | |
| 69Zn | 30 | 39 | 68.9265503(10) | 56.4(9) min | 1/2- | ||
| 69mZn | 438.636(18) keV | 13.76(2) h | 9/2+ | ||||
| 70Zn | 30 | 40 | 69.9253193(21) | ESTABLE [>1.3E+16 a] | 0+ | 0.00631(9) | |
| 71Zn | 30 | 41 | 70.927722(11) | 2.45(10) min | 1/2- | ||
| 71mZn | 157.7(13) keV | 3.96(5) h | 9/2+ | ||||
| 72Zn | 30 | 42 | 71.926858(7) | 46.5(1) h | 0+ | ||
| 73Zn | 30 | 43 | 72.92978(4) | 23.5(10) s | (1/2)- | ||
| 73m1Zn | 195.5(2) keV | 13.0(2) ms | (5/2+) | ||||
| 73m2Zn | 237.6(20) keV | 5.8(8) s | (7/2+) | ||||
| 74Zn | 30 | 44 | 73.92946(5) | 95.6(12) s | 0+ | ||
| 75Zn | 30 | 45 | 74.93294(8) | 10.2(2) s | (7/2+)# | ||
| 76Zn | 30 | 46 | 75.93329(9) | 5.7(3) s | 0+ | ||
| 77Zn | 30 | 47 | 76.93696(13) | 2.08(5) s | (7/2+)# | ||
| 77mZn | 772.39(12) keV | 1.05(10) s | 1/2-# | ||||
| 78Zn | 30 | 48 | 77.93844(10) | 1.47(15) s | 0+ | ||
| 78mZn | 2673(1) keV | 319(9) ns | (8+) | ||||
| 79Zn | 30 | 49 | 78.94265(28)# | 0.995(19) s | (9/2+) | ||
| 80Zn | 30 | 50 | 79.94434(18) | 545(16) ms | 0+ | ||
| 81Zn | 30 | 51 | 80.95048(32)# | 290(50) ms | 5/2+# | ||
| 82Zn | 30 | 52 | 81.95442(54)# | 100# ms [>300 ns] | 0+ | ||
| 83Zn | 30 | 53 | 82.96103(54)# | 80# ms [>300 ns] | 5/2+# | ||
Notes
- Els valors marcats amb # no procedeixen totalment de dades experimentals, però almenys una part són sistemàtiques.. Els espins amb assignacions febles estan entre parèntesis.
- Les incerteses es donen entre parèntesis després dels últims dígits corresponents. Els valors de les incerteses denota una desviació de l'estàndard, excepte en la composició isotòpica i la massa atòmica de la IUPAC que usen incerteses expandides.
Referències
- Masses isotòpiques de Ame2003 Atomic Mass Evaluation Arxivat 2008-09-23 a Wayback Machine. by G. Audi, A.H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon in Nuclear Physics A729 (2003).
- Les composicions i les masses atòmiques estàndard de Atomic weights of the elements. Review 2000 (IUPAC Technical Report). Pure Appl. Chem. Vol. 75, No. 6, pp. 683-800, (2003) and Atomic Weights Revised (2005) Arxivat 2008-03-05 a Wayback Machine..
- Dades sobre període de semidesintegració, espín i isòmers provenen de les següents fonts.
- Audi, Bersillon, Blachot, Wapstra. The Nubase2003 evaluation of nuclear and decay properties, Nuc. Phys. A 729, pp. 3-128 (2003).
- National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory. Information extracted from the NuDat 2.1 database (retrieved Sept. 2005).
- David R. Lide (ed.), Norman E. Holden in CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th Edition, online version. CRC Press. Boca Raton, Florida (2005). Section 11, Table of the Isotopes.
| Index de pàgines d'isòtops · Taula de núclids | ||
| Isòtop més lleuger | Isòtop actual | Isòtop més pesant |
| Isòtops del coure | Isòtops del zinc | Isòtops del gal·li |