Isòtops del iode

El iode té 37 isòtops, dels quals només el ¹²⁷I és estable. El iode-129 (amb un període de semidesintegració d'uns 16 milions d'anys) es pot produir a partir del xenó-129 en l'atmosfera terrestre, o també mitjançant la desintegració de l'urani-238. Com l'urani-238 es produeix durant un cert nombre d'activitats relacionades amb l'energia nuclear, la seua presència (la relació ¹²⁹I/I) pot indicar el tipus d'activitat exercida en un determinat lloc. Per aquesta raó, el iode-129 es va emprar en els estudis d'aigua de pluja en el seguiment de l'accident de Txernòbil. També s'ha emprat com a traçador en l'aigua superficial i com a indicador de la dispersió de residus en el medi ambient. Altres aplicacions poden estar impedides per la producció de iode-129 en la litosfera mitjançant un nombre de mecanismes de decaïment.

En molts aspectes el iode-129 és semblant al clor-36. És un halogen soluble, relativament no reactiu; existeix principalment com a anió no solvatat, i es produeix per reaccions in situ termonuclears i cosmogèniques. En estudis hidrològics, les concentracions de iode-129 es donen generalment com la relació de iode-129 enfront del iode total (pràcticament tot iode-127). Com en el cas de la relació ³⁶Cl/Cl, les relacions ¹²⁹I/I en la natura són força petites, 10^-14 a 10^-10 (el pic termonuclear de ¹²⁹I/I durant les dècades 1960 i 1970 va arribar a uns valors de 10^-7, a causa de les proves nuclears). El iode-129 es diferencia del clor-36 perquè el seu període de semidesintegració és major (16 enfront de 0,3 milions d'anys), és altament biofílic i es troba en múltiples formes iòniques (generalment I^- i iodats), que tenen diferent comportament químic. Això fa que el ¹²⁹I entri fàcilment en la biosfera i s'incorpori en la vegetació, el sòl, la llet, el teixit animal, etc.

S'ha evidenciat excessos de ¹²⁹Xe estable en meteorits resultants de la desintegració de ¹²⁹I primigeni produït de nou per les supernoves que crearen la pols i el gas que va formar el sistema solar. El ¹²⁹I fou el primer radionúclid extint identificat com a present en el sistema solar primigeni. La seva desintegració és la base de l'esquema de datació radiomètrica de I-Xe, que cobreix els primers 83 milions d'anys de l'evolució del sistema solar.
Massa atòmica estàndard: 126.90447(3) u