Iris (pel·lícula de 2004)
Iris és una pel·lícula de drama romàntic del 2004, dirigida per Rosa Vergés i Coma i ambientada a la guerra del 36 i la posterior postguerra en què tracta de «retratar la guerra a través de l'explosió interior d'una persona» que se sotmet a «una actualitat que l'ha sobrepassat».[1] Rodada i ambientada al barri de Gràcia de Barcelona, segons la directora el nom de la pel·lícula «juga amb l'iris de l'ull i amb aquesta flor tan fràgil».[2]
 Cartell original en castellà | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Rosa Vergés i Coma  |
| Protagonistes | |
| Producció | Antoni Camín i Quique Camín |
| Guió | Rosa Vergés i Coma |
| Música | Mauricio Villavecchia |
| Dissenyador de so | Marc Orts i Dani Fontrodona |
| Fotografia | Mario Montero |
| Muntatge | Frank Gutiérrez |
| Productora | Ovídeo TV i Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 16 juliol 2004 |
| Durada | 99 min |
| Idioma original | castellà |
| Versió en català |  Sí |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
      | |
Fou el primer llargmetratge dirigit per Rosa Vergés després de dirigir Tic Tac el 1997 i va estar una de les últimes interpretacions de Silke al cinema. Va comptar amb l'assessorament com a guionista de l'historiador Jordi Barrachina. Ha estat traduïda al català.[3]
Sinopsi
Iris és una jove dolça i entusiasta que vol ser fotògrafa. Tanmateix, l'esclat de la guerra civil espanyola que s'esvaeixi tot el seu món, el seu gran amor Oscar desapareix i la deixa sola, i ella es queda embarassada d'Àgata, de qui no sap qui és el pare. Gràcies al suport incondicional de la seva amiga Magdalena aconsegueix sobreviure i tirar endavant.[4][5]
Repartiment
- Silke - Iris
- Ana Torrent - Magdalena
- Ginés García Millán - Oscar
- Mercè Pons - Àgata
- Nacho Fresneda - Damián
- Martirio - Rosario
- Fermí Reixach - Papicactus
- Paca Gabaldón -Virtudes
- Abel Folk - Miguel
Premis i nominacions
Als III Premis Barcelona de Cinema fou nominada a la millor pel·lícula, director, actriu i guió, però no en va guanyar cap.[6] També fou nominada a la Biznaga d'Or al Festival de Màlaga.[7]