Iomar do Nascimento

exjugador de futbol
Aquest article tracta sobre Mazinho. Si cerqueu Mazinho Oliveira, vegeu «Waldemar Aureliano de Oliveira Filho».

Iomar do Nascimento, més conegut com a Mazinho, (Santa Rita, Brasil 8 d'abril de 1966) és un futbolista brasiler, ja retirat. És pare de Thiago Alcántara Do Nascimento, i de Rafael Alcántara do Nascimento.

Infotaula de personaMazinho
Biografia
NaixementIomar do Nascimento
8 d'abril de 1966 (1966-04-08) (58 anys)
Santa Rita, Brasil
Dades personals
Alçada1,76 m
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Activitat1983 Modifica el valor a Wikidata –
Nacionalitat esportivaBrasil Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipCentrecampista
Club actualAris FC
Clubs professionals
AnysEquip
1983–1985Santa Cruz
1985–1990Vasco da Gama79(7)
1990–1991US Lecce34(2)
1991–1992ACF Fiorentina21(0)
1992–1994Palmeiras20(0)
1994–1996València CF71(0)
1996–2000Celta de Vigo114(8)
2000–2001Elx CF17(0)
2001Vitória15(0)
Selecció nacional
AnysEquipPJ(g)
1989-1994Brasil Brasil35(0)
Equips entrenats
2009Aris Thessaloniki
Participà en
1994Mundial de Futbol 1994
1990Mundial de Futbol 1990
1988Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsThiago Alcántara Do Nascimento, Rafael Alcántara do Nascimiento Modifica el valor a Wikidata

FIFA: 63529 Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Futbol
Jocs Olímpics
PlataSeül 1988futbol masculí

Trajectòria

El 1983 debuta al seu país a les files del Santa Cruz Futebol Clube, on romandria tres anys abans de fitxar pel Vasco da Gama. El 1990 dona el salt a Europa, a la lliga italiana on només jugaria dues campanyes, la 90/91 al Lecce i la 91/92 a la Fiorentina. Al final d'eixa temporada torna al seu país, al Palmeiras.

La seua segona aventura europea arriba al 1994, quan és fitxat pel València CF, sota les ordres del seleccionador brasiler que havia guanyat el Mundial d'eixe any, en Parreira. A Mestalla es fa amb un lloc titular en els dos anys que hi milita, i aconsegueix el subcampionat de la temporada 95/96. Eixe estiu passa al Celta de Vigo, on després d'una primera campanya que esquiven per poc el descens, contribueix a dur a l'equip gallec a un dels seus moments daurats.

Amb només set partits disputats la 99/00, Mazinho deixa el Celta i fitxa per l'Elx CF, de Segona Divisió, on arriba com a gran fitxatge, però, no acaba de destacar i solament juga 17 partits. La temporada següent retorna al Brasil, a les files de l'Esporte Clube Vitória, on amb prou feines disputa uns partits abans de penjar les botes, el 2001.

Una vegada retirat, ha exercit en diversos càrrecs tècnics en clubs com l'Aris Salònica FC, de la lliga grega.

Selecció

Mazinho va disputar 22 partits amb la canarinha, la selecció de futbol de Brasil. Va formar part dels combinats del seu país que van guanyar la Copa Amèrica de futbol de 1989 i el Mundial de Futbol dels Estats Units 1994. També va participar en la Copa Amèrica de futbol de 1991 i al Mundial de Futbol d'Itàlia 1990.[1][2] A més a més, va ser medalla d'argent als Jocs Olímpics de Seül de 1988.

Anecdotari

Amb Bebeto i Romário, Mazinho va participar en la famosa celebració d'un gol en què els tres futbolistes van anar cap a la banda i van simular que bressaven un nadó. Va ser durant el Mundial dels Estats Units 1994 i la celebració s'ha convertit en una de les més conegudes de la història del futbol.

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio