Incommensurabilitat
La incommensurabilitat[1] en la filosofia de la ciència és la impossibilitat de comparació de dues teories quan no hi ha un llenguatge teòric comú. Si dues teories són incommensurables, llavors no hi ha manera de comparar-les i dir quina és millor i correcta. El 1962, Thomas Kuhn i Paul Feyerabend, de manera independent, van introduir la noció d'incommensurabilitat en la filosofia de la ciència. En ambdós casos, el concepte provenia de les matemàtiques, i en el seu sentit original es definia com la manca d'una unitat comuna de mesura que permeti una mesura directa i exacta entre dues variables; es predica, per exemple, de la diagonal d'un quadrat amb relació al seu costat.
Bibliografia
- Rizzuto, Ana (2004). The Dynamics of Human Aggression. Reino Unido: Routledge. ISBN 0-415-94591-7.
- Forster, Malcolm R. (2000). «Hard Problems in the philosophy of science: Idealization and commensurability». After Popper, Kuhn & Feyerabend: Issues in Theories of Scientific Method. Kluwer: Australasian Studies in History and Philosophy of Science.
- Fu, Daiwie (1993). «Problem Domain, Taxonomy and Comparativity in Histories of Science». Philosophy and Conceptual History of Science in Taiwan. Taiwan: Springer. ISBN 0-7923-1766-1.
- Galison, Peter (1997). «Trading Zone: Coordinating Action and Belief». Image and Logic: A Material Culture of Microphysics. EUA: University of Chicago Press. ISBN 0-226-27916-2.
- Pérez Ransanz, Ana Rosa, Kuhn y el cambio científico, Fondo de Cultura Económica, México, 1999. ISBN 968-16-4189-2.
- Mitchell, Sandra (2003). Biological Complexity and Integrative Pluralism. Reino Unido: Cambridge University Press. ISBN 0-521-52079-7.