Imralı

Els autors romans Plini el Vell i Estrabó van anomenar l'illa Besbicus (grec antic: Βέσβικος).^[1] Posteriorment es va conèixer amb el nom de Kalonymos (grec: Καλώνυμος) i Kalolimnos (grec: Καλόλιμνος). A l'antiguitat era membre de la Lliga de Delos car apareix en els registres tributaris d'Atenes entre el 434/3 i el 418/7 aC.^[2]

El nom en turc İmralı deriva del nom del conqueridor de l'illa, Emir Ali, un dels primers almiralls otomans. El 1308, İmralı es va convertir en la primera illa conquerida per la recentment creada marina otomana. La seva ubicació estratègica va permetre als otomans controlar el trànsit de vaixells al mar de Màrmara amb una base naval establerta, tallant la connexió de l'Imperi Romà d'Orient amb la ciutat de Bursa.

El 1913 l'illa tenia 250 cases, una escola, tres monestirs i 1.200 residents, tots ells grecs. L'activitat econòmica dels habitants de l'illa era principalment la pesca i la producció de cebes que es venien a Istanbul. Hi havia tres pobles grecs a l'illa fins a la Guerra d'Independència Turca (1919-1923), dedicats principalment al cultiu de raïm, la vinificació, la producció de seda i la pesca. L'illa va estar deshabitada des de l'intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia, del 1923 fins al 1935, moment en què es va construir una presó de règim semi-obert. Els presoners guanyaven uns pocs diners treballant en l'agricultura i la pesca.

Un conegut illenc va ser Kimon Friar, que va emigrar als Estats Units i es va convertir en un erudit i traductor de poesia en llengua grega.^[3]

Avui en dia a l'illa hi ha una base militar i la zona que l'envolta és una zona prohibida. Des del 1999 fins al 2009 va servir com a presó de màxima seguretat per al seu únic pres: Abdullah Öcalan, el líder del PKK, car la resta de presoners van ser traslladats a un altre lloc de manera que Öcalan era l'únic presoner de l'illa. El novembre del 2009, diversos presoners van ser traslladats a un edifici de nova construcció a l'illa, on Öcalan hi roman privat de llibertat.