Illa Lougheed
Lougheed és una de les nombroses illes deshabitades que formen part de l'arxipèlag Àrtic Canadenc, a la regió de Qikiqtaaluk, Nunavut. Té una superfície de 1.308 km² i un perímetres de 243 quilòmetres. Fa 82 quilòmetres de llargada per 28 quilòmetres en el seu punt més ample. Es troba a mig camí entre l'illa d'Ellef Ringnes, al nord-est, i l'illa de Melville, al sud-oest.[1]
| |||||
| Epònim | James Alexander Lougheed  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Canadà | ||||
| Territori | Nunavut | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 0 (0 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 1.308 km² | ||||
| Mesura | 23 ( ) × 78 ( ) km | ||||
| Banyat per | oceà Àrtic | ||||
Història
L'illa va ser descoberta el 1916 per Vilhjalmur Stefansson, durant l'expedició canadenca a l'Àrtic.[2] Va rebre el nom en record a James Alexander Lougheed.
El 1994 Larry Newitt, del Servei Geològic del Canadà, i Charles Barton, de la Geoscience Australia, van establir un observatori magnètic temporal a l'illa de Lougheed, prop de la posició prevista del pol nord magnètic, per tal de controlar les fluctuacions a curt termini del Camp magnètic terrestre.[3]
Referències
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illa Lougheed |