Ifigenia entre els taures

Els personatges que hi surten són:

• Ifigenia: sacerdotessa assistent del temple d'Àrtemis.
• Orestes: fill d'Agamèmnon i Clitemnestra, enviat a la Fòcida durant el romanç de sa mare amb Egist, cosí i nebot segon d’Agamèmnon.
• Pílades: príncep de la Fòcida, cosí per part de pare i amic íntim d’Orestes.
• Un bouer.
• Toant: rei dels taures.
• Un missatger.
• Atena.
• Cor de captives gregues.

L’endeví Calcant va dir a Agamèmnon que havia d’oferir la seva filla Ifigenia en sacrifici a Àrtemis si volia vents favorables perquè la flota aquea pogués salpar cap a Àulida amb destinació a Ílion per tal de recuperar Hèlena i venjar el seu rapte.

Àrtemis va impedir el sacrifici en l’últim moment i substituí Ifigenia per un cérvol per a tot seguit traslladar-la al país dels taures, governat per Toant. Allà fou convertida en sacerdotessa del temple d’Àrtemis i la feren encarregada d’iniciar els ritus dels sacrificis dels taures als quals se sotmet qualsevol estranger que arribi a la Tàurica.

El seu germà Orestes va matar sa mare Clitemnestra per a venjar la mort de son pare Agamèmnon a mans d’ella i d’Egist. Orestes fou absolt en judici, però malgrat això és perseguit per les Erínies. Apol·lo li digué que, per tal d’evitar l’encalç, devia fer via cap a la Tàurica i portar l’estàtua d’Àrtemis a l’Hèl·lada.^[3][4]

Ifigenia té un somni arran del qual creu que el seu germà Orestes és mort. Però Orestes i el seu cosí Pílades han viatjat cap al país dels taures amb la intenció de robar l’estàtua d’Àrtemis i portar-la a Grècia. Durant el transcurs de la missió, són sorpresos i capturats per un grup de bouers. Els presoners són posats a disposició d’Ifigenia per a ser víctimes d’un sacrifici.

Ifigenia demana els noms als presoners, llinatge i procedència. Gràcies a les respostes d’Orestes, Ifigenia s’assabenta que son pare ha estat mort per sa mare, però sense adonar-se que el presoner és el seu germà. Li ofereix el perdó si a canvi torna a Argos a lliurar notícies a la seva família, però Pílades serà sacrificat igualment. Orestes s’hi oposa i es decideix a intercanviar la seva sort per la de Pílades. Aquest jura lliurar les noves a la família d’Ifigenia, però per si de cas aquella enuncia en veu alta el seu missatge, no fos cas que el missatge escrit es perdés. Gràcies a açò, els germans es reconeixen mútuament.

Ifigenia té un pla per a escapar dels taures amb l’estàtua d’Àrtemis. Fa creure al rei Toant que els presoners són impurs per un assassinat que van cometre a l’Hel·lada i que han de ser purificats junt amb l’estàtua amb aigua de mar. El pla és un succés i, després d’una lluita amb els taures, aconsegueixen de fugir en vaixell; però la mar els empeny de nou cap a la costa.

Toant es prepara per a empaitar-los, però aleshores apareix Atena i mana al rei que abandoni la persecució i que deixi anar-se’n les captives gregues. També mana a Orestes que, així que arribi al seu país, aixequi un temple per a l’estàtua d’Àrtemis, De més a més, instaura la norma que, d’ara endavant, qui sigui sotmès a judici guanyarà si hi ha igualtat de vots.

En català, hi ha la traducció feta per Adrià Piñol Villanueva, de la Fundació Bernat Metge, en una edició conjunta amb l’obra Les troianes, també d’Eurípides.

Aquesta obra ha inspirat nombroses obres de diversa mena, especialment de teatre, en molts idiomes. En català hi ha, per exemple:

• Ifigenia a Tàurida, traducció d'Iphigénie en Tauride de Claude Guimond de la Touche, per Joana de Vigo i Squella. Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Institut Menorquí d'Estudis; Edicions UIB, 2019.^[5]
• Ifigènia a Tàurida, traducció d'Iphigenie auf Tauris de J. W von Goethe, per Joan Maragall. Comanegra, 2020.^[6]