Huguet de Mataplana

Trobador ripolletenc (1173?-1213)

Huguet de Mataplana (1174?-1213), marquès de Mataplana, fou un noble català i trobador, nebot de Ponç de Mataplana, a qui Guillem de Berguedà atacà en diversos sirventesos. A partir de 1185 apareix força documentació sobre la seva persona, i el 1197 consta que estava casat amb una dama anomenada Na Sança.

Infotaula de personaHuguet de Mataplana
Biografia
NaixementAbans de 1173 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 novembre 1213 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótrobador, poeta, compositor Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatCorona d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
ConflicteCroada Albigesa Modifica el valor a Wikidata

Senyor de Mataplana, prop de Gombrèn, figura en diversos documents al costat del rei Alfons el Cast i de Pere el Catòlic, amb l'exèrcit del qual va participar en la Batalla de Las Navas de Tolosa (1212). La Crònica de Jaume el Conqueridor l'inclou entre els cavallers que lluitaren amb el seu pare a la batalla de Muret (1213) i l'abandonaren, encara que realment el trobador va morir poc després a causa de les ferides rebudes. Segons Ramon Vidal de Besalú, que possiblement li donà lliçons d'occità i de l'art de trobar, Huguet de Mataplana fou un personatge culte i refinat, protector de joglars i trobadors. Únicament es conserven tres composicions seves: un sirventès i dues tençons.

A continuació una razó, traduïda al català modern, que narra una anècdota de Raimon de Miraval. Aquesta peça és important per entendre i situar el sirventés d'Huguet de Mataplana que hi ha després.

«I [Raimon de Miraval] s'enamorà d'una dama jove i gentil d'Albigès, que s'anomenava ma senyora Aimengarda de Castras. Era bella i cortès i amable, i instruïda i parlava bé. Molt la va estimar i l'honorà i la lloà cantant i cantant, i la posà en gran mèrit entre la bona gent. I durant molt de temps li va demanar que li donés plaer en dret d'amor, i ella li va dir que no li donaria plaer a títol d'amant; però que si ell volia deixar la seva muller, ella el prendria per marit. Quan Ramon de Miraval oí que ella el volia prendre per marit, es va posar molt alegre, i se'n vingué al seu castell. I va pensar amb quina excusa podria apartar la seva muller de si, la qual s'anomenava ma senyora Caudairenga, pel pare que es deia Caudeira. Era bella i amable, i sabia trobar bé cobles i danses i en Guillem Paremon estava enamorat d'ella, que era un cavaller gentil i bo i bell. En Raimon de Miraval trobà aquesta excusa davant sa muller; que no convenien dos trobadors en una casa. I li va dir que cridés els seus pares, i que se n'anés a casa seva. I quan ella va veure la intenció del seu marit, va cridar Guillem Paremon. I ell vingué i Raimon de Miraval la hi va posar a les màns; i ell se l'endugué i la prengué per muller. I la dama de la qual en Raimon estava enamorat, ma senyora Aimengarda, prengué per marit un gentil baró d'aquelles comarques, que es deia Olivier de Saissac. Per la qual cosa Miraval tingué gran dolor i gran tristor, a causa de la dama que havia perdut i per l'esposa. Aquestes noves foren oïdes per totes aquelles comarques, lluny i prop; i en tingué coneixement un valent baró de Catalunya, que s'anomenava Huguet de Mataplana, que era molt destre i bon trobador, i molt amic de Miraval. I sobre allò va fer aquest sirventès que diu: D'un sirventes m'es pres talens.»

El sirventès següent respon, doncs, al que havia escrit Ramon de Miraval, i critica l'amic pels fets descrits i especialment pel comportament poc cortès d'impedir la seva esposa que desenvolupés la seva tasca de trobairitz com ho podria fer qualsevol trobador, és a dir, qualsevol home.

ID'un sirventes m'es pres talens,qe razos m'o mostra e m'o di,e qand faitz er, tendra.l camía Miraval tot dreich correns,a.N Raimon, don ai pesanssa,car fetz tant gran malestanssacontra dompnei, don totz tems s'es vanatz;e s'anc tenc dreig viatgede drut cortes, ar camja son coratge.IIEn lui es era coneissenslo reproviers qe.l savi di:c'om non conois tant ben en sicum en atrui los faillimens;q'el sol haver s'esperanssaen joi et en alegranssa,mas aras n'es malamens cambjatz,qe mes a tal usatgedon no.is pot ges esdir de vilanatge.IIICar per sos bels captenemense per son bel trobar partisa cortesa moiller de si:ben par qe.l consseilles sirvens.Issutz es de l'esperanssad'esser drutz, a ma semblanssa,car si.l plagues mais dompneis ni solatz,non feira tal outratgedon tuich cortes volguesson son dampnatge.IVCar maritz a cui platz jovensdeu sofrir, per so c'atressisofrant lui siei autre vezi;mas aissi l'es camjatz sos sens.E car fetz tant malestanssa,poing c'ab lieis aj'acordanssa.E si'la.l vol ni sos cobrars li platz,fassa.il tant d'avantatgequ'ill sofr'un drut qui trob'a son coratge.VE pois er sos albercs gauzensqand ab lieis aura faita fi,ab que ja mais non la chastide trobar ni de motz plazens;ni de lieis no.is don doptanssani non s'o teign'a grevanssasi sos albercs se soven cortejatz;c'assi er d'agradatgea nos cortes et als gelos salvatge.VINa Caudairenga, dompna, ben sapchatzqu'iratz sui del viatgeque avetz pres en vostre bon coratge.
ID'un sirventès m'ha vingut ganes,que la raó m'ho assenyala i m'ho dicta,i quan fet estigui, emprendrà camía Miraval corrent directament,a Raimon, pel qual sento pena,perquè va fer tan mala acciócontra la galanteria, de la qual sempre s'ha vanat;i si abans seguí recte camíd'amant cortès, ara canvia la seva intenció.IIEn ell és ara evidentel proverbi que el savi diu:que un no coneix tan bé en sicom en altres els defectes;perquè ell solia tenir esperançaen goig i en alegria,però ara per mal s'ha canviat,que ha introduït tal costumque no li permet justificar-se la vilania.IIIPerquè per ses bones qualitatsi per son bell trobar apartàsa cortès muller de si:bé sembla que l'aconsellés un servent.S'ha allunyat de l'esperançade ser amant, en la meva opinió,perquè si li plagués més galanteria i solaçno faria tal ultratgea causa del qual tots els cortesos voldrien son mal.IVPerquè el marit al qual plau la joventutha se suportar, perquè de la mateixa manerael suportin els altres veïns,però així li ha canviat el seu seny.I doncs va fer tal malvestat,intenti amb ella arribar a un acord.I si ella vol i li plau recuperar-la,li ha de concedir l'avantatgede suportar un amant que trobi al seu gust.VI després la seva casa serà feliçja que amb ella haurà fet les paus,amb la condició que mai no li faci retretsper trobar ni pels mots plaents;ni ella tingui dubtesni li tingui com un greugesi casa seva és sovint festejada;perquè així ens agradaràa nosaltres, els cortesos i desagradarà els gelosos.VINa Caudairenga, senyora, bé sabeuque estic irritat del camíque heu emprés en el vostre bon cor.

A continuació una tençó que presenta l'oposició entre riquesa i pobresa, entre convenció i llibertat, encara que els matisos fan que les oposicions no siguin tan clares.


IScometre.us vuoill, Reculaire:pois vestirs no.us dura gaire,de paubertat etz confraireals bons homes de Laun,mas de fe non semblatz un,que vos etz fols e jogairee de puntans gobernaire.IIN'Uget, auzit ai rentraireq'uns temps er, ço m'es vejaire,que l'aursfres e.il gris e.il vairen'iran ab li fum tot un;per q'ieu non ai mon estrunen aver, don sui burlaire;chascus degra aissi faire.IIIReculaire, fols seriatotz homs que d'aiso.s creiria.Vos cuidatz que be.us estiaquand al joc vos despoillatz;e qan fai freich tremolatz,e cridatz: "Qu.m prestariason mantel, q'ieu lo.il rendria!"IVN'Uget, ben sai, s'ieu moria,c'atretan en portariaco.l plus rics reis q.el mon sia;per q'ieu sec mas volontatze jogui ab los tres datze prend ab los conz pariaet ab bon vi on q'ieu sia.VReculaire, qi.us donavacinc solz, e pois en gitavaautres cinc porr en la grava,detz solz auria perdutzmentre c'aissi viuretz nutzno.us cuidetz, si b<!--sic-->e.us estava,vos preses si.us encontrava.VIN'Huguet, ben paraulla bravam'avetz, cum si re.us costavamos jocs; e s'ieu amassavatal aver don fos perdutzl'esperit ni decebutzdirion que mal estava.l bon homen de Calatrava.VIIReculaire, eu sui drutzde tal, si dire l'ausava,q'es la genser c'om mentava.VIIIN'Huguet, et au vauc si nutzque, laire si m'encontrava,no.m tolria si no.m dava.
IEscometre us vull, Reculaire:perquè el vestit no us dura gaire,i en pobresa sou confraredels bons homes de Lió,però per la fe no sembleu un d'ells,que vós sou foll i jugadori de putes governant.IIN'Huguet, he sentit dirque ve un temps, sembla evident,que el fil d'or, el gris i el beigeseran amb el fum tot un;com que jo no tinc diner,per això me'n burlo;tothom hauria així fer.IIIReculaire, foll seriatothom que això cregués.Vós cuideu el que bé us estiguiquant al dormir us despulleu;i quan faci fred tremoleu,i crideu: "Qui em prestariael seu mantell, que jo li tornaria!"IVN'Huget, bé sé, si em moria,que de la mateixa manera aniriaque el més ric que al món sia;perquè jo no segueixo sinó la meva voluntati he jugat amb els tres dausi prenc amb els conys companyiai amb el bon vi on vulgui que sigui.VReculaire, qui us donavacinc sous, i després en llançavaaltres cinc damunt la grava,deu sous hauria perdutmentre que així viureu nuno us preocupeu, si així ho voleu,que us ajudés si us trobava.VIN'Huguet, ben dura paraulaem dieu com si alguna cosa us importésel meu joc; i si jo reunístants diners que fos perdutl'esperit i decebutdirien que estava malamentel bon home de Calatrava.VIIReculaire, sóc amantde tal (dama), si goses dir-ho,que és la més gentil que hom pot esmentar.VIIIN'Huguet, i jo vaig tan nuque, si em trobava un lladre,no em prendria sinó em donava.

Bibliografia

Referències

Vegeu texts en català sobre Huguet de Mataplana a Viquitexts, la biblioteca lliure.