Helena de Borbó i de Grècia
Helena de Borbó i de Grècia (castellà: Elena de Borbón y Grecia) (Madrid, 20 de desembre de 1963) és Infanta d'Espanya i duquessa de Lugo. És la filla primogènita dels reis Joan Carles i Sofia d'Espanya i la germana gran del rei Felip VI.
![]() (2008) ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Elena María Isabel Dominica de Silos de Borbón y Grecia ![]() 20 desembre 1963 ![]() Madrid ![]() |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme i catòlic romà ![]() |
Formació | Universitat d'Exeter - sociologia, ciències de l'educació (1987–1990) Universitat Pontifícia de Comillas - ciències de l'educació (–1993) St Mary's School ![]() |
Alçada | 1,78 m ![]() |
Color dels ulls | Verd ![]() |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata ![]() |
Esport | equitació esquí ![]() |
Altres | |
Títol | Duquessa de Lugo (1995–) Infanta d'Espanya (1963–2014) Duquessa ![]() |
Família | Casa de Borbó a Espanya ![]() |
Cònjuge | Jaime de Marichalar (1995–2010) ![]() |
Fills | Felipe Juan Froilán de Marichalar i de Borbó, Victòria de Marichalar i de Borbó ![]() |
Pares | Joan Carles I d'Espanya ![]() ![]() |
Germans | Felip VI d'Espanya i Cristina de Borbó i Grècia ![]() |
Cronologia | |
2003 | avortament espontani |
baptisme (Palau de la Zarzuela) ![]() | |
Premis | |
![]() ![]() |
Ocupa el tercer lloc en la línia de successió a la Corona espanyola, després de les seves nebodes; la Princesa d'Astúries i la Infanta Sofia.
Biografia
Va néixer el 20 de desembre del 1963 a Madrid.[1] Al cap de set dies fou batejada amb el nom complet d'Elena María Isabel Dominica de Silos i apadrinada per la seva àvia paterna, la princesa Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies, comtessa de Barcelona, i per l'infant Alfons d'Orleans-Borbó.[2]
Va cursar els seus estudis bàsics al Col·legi de Santa María del Camino i va estudiar Magisteri a l'Escola Universitària ESCUNI de Madrid on el 1986 es va diplomar com a mestra d'Educació General Bàsica en l'especialitat d'anglès. Després de treballar com a professora d'anglès al Col·legi de Santa María del Camino i d'efectuar un curs especialitzat de Sociologia i Educació a Exeter (Regne Unit), va completar els seus estudis a la Universitat Pontifícia Comillas de Madrid on el 1993 va assolir la llicenciatura en Ciències de l'Educació.[3]
Es va casar el 18 de març de 1995 a la Catedral de Sevilla amb l'aristòcrata espanyol Jaime de Marichalar i Sáenz de Tejada.[4] Amb motiu del matrimoni, el seu pare, el rei Joan Carles I, li va concedir el títol de duquessa de Lugo.[5] Fruit del matrimoni van néixer dos fills: Felipe Juan Froilán (1998)[6] i Victoria Federica (2000).[7] L'any 2007, la Casa Reial espanyola va anunciar el cessament temporal de la seva convivència matrimonial amb Jaime de Marichalar de qui es va divorciar el 2009.[8][9] El divorci va entrar en vigor a partir del 2010.[10]
Va comprar, l'any 2007, la societat de responsabilitat limitada Global Cinoscéfalos que es dedicava a l'assessorament en matèria econòmica.[11] L'administrador únic de la societat Luís Carlos García Revenga, imputat el 2013 en el marc del Cas Nóos, era l'assessor i secretari de la infanta i la seva germana, la infanta Cristina.[12] A pocs dies de transcendir públicament l'adquisició, la Casa Reial va anunciar l'inici del procediment de dissolució de l'empresa sense que aquesta hagués començat a tenir activitat.[13]
A partir de 2008 treballa per la Fundació MAPFRE on dirigeix l'Àrea d'Acció Social.[14]
El 19 de juny de 2014, amb motiu de la proclamació del seu germà com a rei d'Espanya, va deixar de formar part de la Família Reial espanyola i va perdre l'assignació econòmica fixa i estipulada pels pressupostos de la Casa Reial.[15]
Aficionada a l'equitació, és presidenta d'honor del Comitè Paralímpic espanyol.[16]
Ascendents
Descendència
Fruit del seu matrimoni amb Jaime de Marichalar i Sáenz de Tejada van néixer dos fills:
- Excm. Sr. Felipe Juan Froilán de Marichalar i de Borbó, gran d'Espanya, nascut el 17 de juliol de 1998.[6]
- Excma. Sra. Victoria Federica de Marichalar i de Borbó, gran d'Espanya, nascuda el 9 de setembre del 2000.[7]
Tractament i títols
Al llarg de la seva vida, aquests han estat els tractaments i títols que ha ostentat:
Distincions
Distincions honorífiques espanyoles
Dama del Reial Orde d'Isabel la Catòlica, gran creu (4 d'octubre de 1982).[18]
Dama del Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III, gran creu (14 d'octubre de 1988).[19]
Distincions honorífiques estrangeres
Membre de primera classe de l'Orde dels Tres Divins Poders (Regne de Nepal, 19 de setembre de 1983).[20]
Gran creu de l'Orde del Falcó (Islàndia, 16 de setembre de 1985).[21]
Gran creu de l'Orde d'Orange-Nassau (Regne dels Països Baixos, 8 d'octubre de 1985).[22][23]
Gran creu de l'Orde del Quetzal (República de Guatemala, 1 d'octubre de 1986).[24]
Gran creu de l'Orde de Crist (República Portuguesa, 13 d'octubre de 1988.[25]
Gran cordó de l'Orde de Leopold (Regne de Bèlgica, 19 de setembre de 1994).[26][27]
Gran cordó de l'Orde de la Preciosa Corona (Japó, 10 d'octubre de 1994).[28]
Gran creu del Reial Orde Noruec de Sant Olaf (Regne de Noruega, 25 d'abril de 1995).[29]
Medalla commemorativa del 50è Aniversari del rei Carlos XVI Gustau (Regne de Suècia, 30 d'abril de 1996).[30]
Gran creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana (República Italiana, 27 de juny de 1996).[31]
Gran creu de l'Orde de l'Infant Enric (República Portuguesa, 23 d'agost de 1996).[25]
Gran decoració d'honor amb faixí de l'Orde al Mèrit de la República d'Àustria (República d'Àustria, 2 de juny de 1997).[32][33]
Gran cordó de l'Orde de l'Estrella de Jordània (Regne Haiximita de Jordània, 20 d'octubre de 1999).[34]
Gran creu de l'Orde d'Adolf de Nassau (Gran Ducat de Luxemburg, 7 de maig de 2001).[35]
Gran creu de l'Orde al Mèrit de Xile (República de Xile, 4 de juny de 2001).[36]
Gran creu de l'Orde d'Honor (República Hel·lènica, 25 de setembre de 2001).[37][38]
Gran creu de l'Orde del Sol del Perú (República del Perú, 5 de juliol de 2004).[39]
Bibliografia
- Capdevila, Germà i altres. «Capítol 14: Helena de Borbó. Una ‘borbona' com Déu mana». A: Les pilotes dels Borbons. Barcelona: Cossetània, 2013. ISBN 978-84-9034-174-2.