Helena de Borbó i de Grècia

Va néixer el 20 de desembre del 1963 a Madrid.^[1] Al cap de set dies fou batejada amb el nom complet d'Elena María Isabel Dominica de Silos i apadrinada per la seva àvia paterna, la princesa Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies, comtessa de Barcelona, i per l'infant Alfons d'Orleans-Borbó.^[2]

Va cursar els seus estudis bàsics al Col·legi de Santa María del Camino i va estudiar Magisteri a l'Escola Universitària ESCUNI de Madrid on el 1986 es va diplomar com a mestra d'Educació General Bàsica en l'especialitat d'anglès. Després de treballar com a professora d'anglès al Col·legi de Santa María del Camino i d'efectuar un curs especialitzat de Sociologia i Educació a Exeter (Regne Unit), va completar els seus estudis a la Universitat Pontifícia Comillas de Madrid on el 1993 va assolir la llicenciatura en Ciències de l'Educació.^[3]

Es va casar el 18 de març de 1995 a la Catedral de Sevilla amb l'aristòcrata espanyol Jaime de Marichalar i Sáenz de Tejada.^[4] Amb motiu del matrimoni, el seu pare, el rei Joan Carles I, li va concedir el títol de duquessa de Lugo.^[5] Fruit del matrimoni van néixer dos fills: Felipe Juan Froilán (1998)^[6] i Victoria Federica (2000).^[7] L'any 2007, la Casa Reial espanyola va anunciar el cessament temporal de la seva convivència matrimonial amb Jaime de Marichalar de qui es va divorciar el 2009.^[8][9] El divorci va entrar en vigor a partir del 2010.^[10]

Va comprar, l'any 2007, la societat de responsabilitat limitada Global Cinoscéfalos que es dedicava a l'assessorament en matèria econòmica.^[11] L'administrador únic de la societat Luís Carlos García Revenga, imputat el 2013 en el marc del Cas Nóos, era l'assessor i secretari de la infanta i la seva germana, la infanta Cristina.^[12] A pocs dies de transcendir públicament l'adquisició, la Casa Reial va anunciar l'inici del procediment de dissolució de l'empresa sense que aquesta hagués començat a tenir activitat.^[13]

A partir de 2008 treballa per la Fundació MAPFRE on dirigeix l'Àrea d'Acció Social.^[14]

El 19 de juny de 2014, amb motiu de la proclamació del seu germà com a rei d'Espanya, va deixar de formar part de la Família Reial espanyola i va perdre l'assignació econòmica fixa i estipulada pels pressupostos de la Casa Reial.^[15]

Aficionada a l'equitació, és presidenta d'honor del Comitè Paralímpic espanyol.^[16]

Fruit del seu matrimoni amb Jaime de Marichalar i Sáenz de Tejada van néixer dos fills:

• Excm. Sr. Felipe Juan Froilán de Marichalar i de Borbó, gran d'Espanya, nascut el 17 de juliol de 1998.^[6]
• Excma. Sra. Victoria Federica de Marichalar i de Borbó, gran d'Espanya, nascuda el 9 de setembre del 2000.^[7]

Al llarg de la seva vida, aquests han estat els tractaments i títols que ha ostentat:

• Sa Altesa Reial la infanta Helena d'Espanya (20 de desembre de 1963 - 18 de març de 1995).^[17]
• Sa Altesa Reial la infanta Helena, duquessa de Lugo (Des del 18 de març de 1995).^[5]

• Dama del Reial Orde d'Isabel la Catòlica, gran creu (4 d'octubre de 1982).^[18]
• Dama del Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III, gran creu (14 d'octubre de 1988).^[19]

• Membre de primera classe de l'Orde dels Tres Divins Poders (Regne de Nepal, 19 de setembre de 1983).^[20]
• Gran creu de l'Orde del Falcó (Islàndia, 16 de setembre de 1985).^[21]
• Gran creu de l'Orde d'Orange-Nassau (Regne dels Països Baixos, 8 d'octubre de 1985).^[22][23]
• Gran creu de l'Orde del Quetzal (República de Guatemala, 1 d'octubre de 1986).^[24]
• Gran creu de l'Orde de Crist (República Portuguesa, 13 d'octubre de 1988.^[25]
• Gran cordó de l'Orde de Leopold (Regne de Bèlgica, 19 de setembre de 1994).^[26][27]
• Gran cordó de l'Orde de la Preciosa Corona (Japó, 10 d'octubre de 1994).^[28]
• Gran creu del Reial Orde Noruec de Sant Olaf (Regne de Noruega, 25 d'abril de 1995).^[29]
• Medalla commemorativa del 50è Aniversari del rei Carlos XVI Gustau (Regne de Suècia, 30 d'abril de 1996).^[30]
• Gran creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana (República Italiana, 27 de juny de 1996).^[31]
• Gran creu de l'Orde de l'Infant Enric (República Portuguesa, 23 d'agost de 1996).^[25]
• Gran decoració d'honor amb faixí de l'Orde al Mèrit de la República d'Àustria (República d'Àustria, 2 de juny de 1997).^[32][33]
• Gran cordó de l'Orde de l'Estrella de Jordània (Regne Haiximita de Jordània, 20 d'octubre de 1999).^[34]
• Gran creu de l'Orde d'Adolf de Nassau (Gran Ducat de Luxemburg, 7 de maig de 2001).^[35]
• Gran creu de l'Orde al Mèrit de Xile (República de Xile, 4 de juny de 2001).^[36]
• Gran creu de l'Orde d'Honor (República Hel·lènica, 25 de setembre de 2001).^[37][38]
• Gran creu de l'Orde del Sol del Perú (República del Perú, 5 de juliol de 2004).^[39]

• Capdevila, Germà i altres. «Capítol 14: Helena de Borbó. Una ‘borbona' com Déu mana». A: Les pilotes dels Borbons. Barcelona: Cossetània, 2013. ISBN 978-84-9034-174-2.