Gurguèn I d'Aghuània

Gurguèn I (en armeni Գուրգեն Ա ; mort l'any 989) o Kivrikê[1] I (Կյուրիկե Ա) fou un membre de la família armènia de les Bagràtides, príncep de Taixir (Tachir) el 972, rei de Aghuània[2] des del mateix any o del 980,[3] fins i tot el 982,[4] al 989 i fill d'Aixot III, rei d'Armènia.

Infotaula de personaGurguèn I d'Aghuània

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Armènia
970 – 991 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Apostòlica Armènia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà (970–991) Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia Bagrationi Modifica el valor a Wikidata
FillsDavid Anholin Modifica el valor a Wikidata
ParesAixot III Olormadz Modifica el valor a Wikidata  i Khosrovanuysh (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansAixot III Olormadz, Gagik I d'Ani i Sembat II Tiezerakal Modifica el valor a Wikidata

Biografia

En 972, el seu pare li va donar com a patrimoni el districte del Taixir o Lori amb algunes terres de l'entorn.[4] El 974 va enviar tropes per unir-se a l'assemblea dels reis i prínceps armenis al llac de Van,[5] amb l'objectiu de mostrar a l'emperador Joan I Tsimiscés que Armènia no es deixaria annexionar fàcilment.[3]

Quan Gurguèn va prendre el títol de rei d'Aghuània, no només el seu germà Sembat II, el rei dels reis d'Armènia, no li va impedir sinó que va erigir el monestir de Sanahín en bisbat i metròpoli religiosa del nou regne. De fet, sembla que en la ment del rei d'Armènia la creació d'aquest regne permetia d'afirmar i de reforçar la presència armènia enfront de Geòrgia, que havia restat de religió ortodoxa.[6]

Va morir el 989.[6]

Descendència

Gurguèn va deixar dos fills :

Notes i referències

Vegeu també

Bibliografia

  • René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947< (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 507-8.
  • Gérard Dédéyan (dir.), Histoire du peuple arménien, Toulouse, Éd. Privat, 2007 (1re éd. 1982), 991 p. [détail de l'édition] (ISBN 978-2-7089-6874-5).
  • Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 122-125. 

Enllaços externs

  • ((anglès)) Foundation for Medieval Genealogy. «Armenia — E. Kings of Lorhi and Aghbania». [Consulta: 24 agost 2008].,
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio