Guardamar de la Safor

municipi del País Valencià

Guardamar de la Safor és una població del País Valencià a la comarca de la Safor. També és coneguda com l'Alqueria de Guardamar o, més rònegament, com l'Alquerieta.

Plantilla:Infotaula geografia políticaGuardamar de la Safor
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 57′ 45″ N, 0° 08′ 57″ O / 38.9624°N,0.1491°O / 38.9624; -0.1491
EstatEspanya

Comunitat autònomaPaís Valencià

ProvínciaProvíncia de València

Comarcala Safor Modifica el valor a Wikidata
CapitalGuardamar de la Safor (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població605 (2023) Modifica el valor a Wikidata (605 hab./km²)
Gentiliciguardamarenca, guardamarenc Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície1 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perGolf de València Modifica el valor a Wikidata
Altitud11 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialGandia
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosé Martínez Moncho Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46711 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE46140 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46140 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webguardamardelasafor.org Modifica el valor a Wikidata

Història

Antiga alqueria islàmica pertanyent a la jurisdicció del castell de Bairén, darrere la conquesta, en què es va conèixer com l'Alqueria de Tamarit, conservà la seua població fins a l'expulsió dels moriscos, el 1609, data en què tenia gairebé un miler d'habitants. Pràcticament despoblada en les dècades següents, passà a ser possessió dels Borja i, després, fou adquirida pel comte Trénor. El seu últim senyor fou, fins a l'abolició dels senyorius, el marquès de Mirasol.

Toponímia

El seu topònim fa referència a la seua funció primitiva, que seria la de vigilància de la costa.

Economia

L'agricultura és l'única font de recursos locals, amb un 77,7% de l'extensió cultivada amb cítrics.

Demografia

Evolució demogràfica
1990199219941996199820002002200420062007
63546469706871196316343

Política i Govern

Corporació municipal

La corporació municipal o Ple de l'ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors de Gent de Guardamar-Coalició Compromís (GdG-Compromís) i 1 del Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE).


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Guardamar de la Safor

CandidaturaCap de llistaVotsRegidors
Gent de Guardamar-Coalició CompromísRosa Ana Seguí Sanmateu22173,18%6 ( +1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Vicent Borja Signes Rodríguez3611,92%1[1] ( +1)
Altres candidatures[a][b] 3611,92%0 ( -2)
Vots en blanc 92,98%
Total vots vàlids i regidors302100 %7
Vots nuls10,33%
Participació (vots vàlids més nuls)30378,91%**
Abstenció81*21,09%**
Total cens electoral384*100 %**
Alcaldessa: Anabel Ferrer Fuster (GdG) (23/07/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 de GdG[2])
Fonts: JEC,[3] JEZ Gandia,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

[7]

Alcaldes

Des de 2009 l'alcaldessa de Guardamar de la Safor és Ana Isabel Ferrer Fuster de Gent de Guardamar-Coalició Compromís.[8][9]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
PeríodeAlcalde o alcaldessaPartit políticData de possessióObservacions
1979–1983Bernardo San Antonio AlemanyAI19/04/1979--
1983–1987José Baró MontesAI28/05/1983--
1987–1991José Baró MontesPSPV-PSOE30/06/1987--
1991–1995Manuel Montserrat FerrerPSPV-PSOE15/06/1991--
1995–1999Manuel Montserrat FerrerPSPV-PSOE17/06/1995--
1999–2003José Martínez MonchoBloc-EV03/07/1999--
2003–2007José Martínez MonchoBloc-EV14/06/2003--
2007–2011José Martínez MonchoBloc16/06/2007--
2011–2015José Martínez MonchoCompromís11/06/2011--
2015–2019José Martínez Moncho
Rosa Ana Seguí Sanmateu
GdG[c]
GdG
13/06/2015
16/05/2016
Dimissió/renúncia
--
2019-2023Rosa Ana Seguí Santmateu
Ana Isabel Ferrer Fuster
GdG-Compromís
GdG-Compromís
15/06/2019
23/07/2019
--
Des de 2023n/dn/d17/06/2023--
Fonts: Generalitat Valenciana[9]

Llocs d'interés

Església de sant Joan Baptista.

L'únic paratge a destacar del seu diminut terme (1,1 km²) és la platja, única verge de la comarca, amb el sistema dunar intacte, condició que, pot ser, perdrà aviat, ja que s'hi està dotant de tota mena de serveis turístics.

El poble també és de reduïdes dimensions i conté dos edificis singulars:

  • L'església de Sant Joan Baptista. Construïda en el segle xvii i reformada en el xix, conserva una talla barroca de la Mare de Déu de la Llet.
  • Casa Gran, o dels Tamarit. Antic casalot del segle xvii, amb un excel·lent estat de conservació que actualment és un establiment hostaler.

Notes

Referències

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio