Grup funcional

Un grup funcional, o grup característic, és un àtom, o un grup d'àtoms que confereixen propietats químiques semblants quan són presents en diferents composts orgànics. Defineix les propietats físiques i químiques característiques de les famílies o classes de composts orgànics.[1]

Grup carboxi format per un carboni (negre) enllaçat a dos oxígens (vermell), un amb un enllaç doble i l'altre amb un enllaç simple. Aquest oxigen està enllaçat també a un hidrogen (blanc).

El concepte de grup funcional és fonamental en la sistemàtica orgànica i té un gran paper en la nomenclatura, però no hi ha acord general sobre el seu abast. La Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) el defineix com heteroàtom, per exemple , i ; heteroàtom que conté un o més àtoms d’hidrogen o altres heteroàtoms, com ara , , , i , o bé grup heteroatòmic unit a un àtom de carboni o que el conté, com ara , , i , unit a un hidrur fonamental.[2]

Punt d'ebullició d'alcans i alcohols en funció del nombre de carbonis de la cadena hidrocarbonada.

Propietats físiques

Espectre infraroig de l'etanol on s'observa a l'esquerra una intensa banda d'absorció a 3 358 cm–1 típica de tots els alcohols.

Les propietats físiques dels composts orgànics, com ara punts de fusió i ebullició, solubilitat, densitat, bandes en els espectres infraroigs… que presenten el mateix grup funcional són semblants i varien regularment amb el nombre d'àtoms de carboni de la cadena a la qual vagi unit el grup funcional. Per exemple, els punts d'ebullició dels alcohols que presenten el grup funcional hidroxi , des del metanol al pentanol, són 64,7 °C, 78,3 °C, 97,2 °C, 117,7 °C i 138,0 °C. Hom hi observa que tots estan en una mateixa zona de temperatures i una clara tendència a incrementar-se en augmentar el nombre de carbonis. També en la sèrie de les cinc primeres amines primàries, amb el grup funcional amino els punts de fusió estan a la mateixa zona i presenten una tendència a augmentar, però no tan regular. Els valors són: –94 °C, –84 °C, –83 °C, –51 °C i –55 °C.[3] Un exemple diferent és la intensa banda d'absorció a l'espectre infraroig característica de tots els alcohols i fenols. Aquesta banda apareix entre els nombres d'ona de 3 700 cm–1 i 3 584 cm–1 i és deguda al grup hidroxi .[4]

Propietats químiques

Els grups funcionals o característics solen ser la part més reactiva de les molècules dels composts orgànics. Una mateixa molècula pot contenir-ne més d’un, i poden ser idèntics o bé diferents.[5] El grup funcional aporta reactivitat a la molècula perquè li introdueix o bé certa polaritat, la qual cosa fa que sigui susceptible d'un atac nucleòfil o electròfil, o bé enllaços més febles. Aquests enllaços poden ser els enllaços entre el carboni de la cadena hidrocarbonada i l'àtom del grup funcional, com l'enllaç σ carboni-oxigen dels alcohols, o bé l'enllaç entre els àtoms que componen el grup funcional, com l'enllaç π d'un grup carbonil ), en tenir energies d'enllaç més baixes que la dels enllaços carboni-carboni i carboni-hidrogen de la cadena hidrocarbonada.[6]

Les propietats químiques de tots els composts orgànics amb un mateix grup funcional (famílies o classes de composts) són semblants, només hi ha petites variacions segons la cadena de carbonis a la qual està enllaçat el grup funcional. La presència d'altres grups funcionals fa que les propietats químiques presentin més diferències. Per exemple, les amines són bases de Brønsted, i presenten uns valors de la constant d'equilibri Kb molt semblants: Kb(metanamina) = 4,4 × 10–4, Kb(etanamina) = 5,6 × 10–4, Kb(propan-1-amina) = 4,7 × 10–4, Kb(butan-1-amina) = 4,1 × 10–4. Un altre exemple és l'esterificació de Fischer, una reacció que té lloc entre alcohols i àcids carboxílics per donar un èster, independentment de les cadenes de carbonis de cadascun dels reactius:[3]

Esterificació de Fischer.

Grups funcionals més comuns

Els grups funcionals més comuns, per ordre decreixent de prioritat a l’hora de seleccionar-los i anomenar-los com a grup característic principal en el nom d'un compost orgànic, són:

Grup funcionalClasse de compostFórmula del
compost
Fórmula
desenvolupada
PrefixSufix
Grup carboxiÀcid carboxílicR-COOH carboxi--ic
Grup acilAnhídrid d'àcid(RCO)₂O Anhídrid -ic_
Grup alcoxicarbonil
o ariloxicarbonil
Grup acil
ÈsterR-COO-R' -iloxicarbonil- (-COOR)Segons l'alcohol i
àcid de procedència:
alquilat d'alquil
Grup acilHalur d'àcid-COX Haloformil-Halur de -oil

Grup acil
AmidaR-C(=O)N(-H)-R' amido-Segons l'amina i
àcid de procedència:
alquil alcanamida
Grup nitrilNitril o cianurR-CN ciano-alquilnitril
Grup carbonilAldehidR-C(=O)H oxo--al
CetonaR-C(=O)-R' oxo--ona
Grup hidroxiAlcoholR-OH hidroxi--ol
Grup aminoAminaNR₃ amino--amina
_HidrazinaR₂N-NR₂__
Grup alcoxi
o ariloxi
ÈterR-O-R' alquiloxi o ariloxiSegons l'alcohol de
procedència:
alquil alquil èter

Altres grups funcionals amb nitrogen

Altres grups funcionals que contenen àtoms de nitrogen són:

Grup
funcional
Classe de
compost
FórmulaFórmula
desenvolupada
PrefixSufix
Grup iminoIminaRR″C=NR′ -imina
Grup isocianurIsocianurR-NC isociano-alquilisonitril
_Hidroxilamina-NOH hidroxiamino-,
alcoxiamino- o
(ariloxi)amino-
_
Grup azoCompost azoR-N=N-R' __
Grup diazoCompost diazoR=N+=N- diazo-_
_Sal de diazoni-N+≡N _-diazoni
Grup nitroNitroR-NO₂ nitro-_
Grup isocianatIsocianatR-NCO isocianato-alquilisocianat
_Azida-N=N+=N- azido-_
Grup imidoImida–CO–NH–CO– ‑imida» o ‑dicarboximida
Hidrazida-OC-NH-NH ‑ohidrazida
‑carbohidrazida

Amb grups funcionals amb sofre

Altres grups funcionals que contenen àtoms de sofre:

Grup funcionalClasse de compostFórmulaFórmula
desenvolupada
PrefixSufix
_Tioèter o sulfurR-S-R' _
_TiolR-SH _
_SulfòxidR-SO-R' _
_SulfonaR-SO₂-R' _
_Àcid sulfònicRSO₃H _
Grup isotiocianatIsotiocianatR-NCS isotiocianato-alquilisotiocianat

Altres grups funcionals

TermeFórmulaFórmula

desenvolupada

PrefixSufix
FosfodièsterR-OP(=O)₂O-R'___
PiridilR-C₅H₄N

__

Ordre de prioritat[2]

Núm.Compost
1Àcids (per aquest ordre: COOH, C(O)O2 H; llurs tio- i selenoderivats; àcids sulfònics, sulfínics, selenònics, etc.; fosfònics, arsònics, etc.).
2Anhídrids.
3Èsters.
4Halogenurs d’àcid.
5Amides.
6Hidrazides.
7Imides.
8Nitrils.
9Aldehids, seguits per tioaldehids, selenoaldehids i tel·luroaldehids.
10Cetones, seguides per tiocetones, selenocetones i tel·lurocetones.
11Alcohols i fenols, seguits per tiols, selenols i tel·lurols.
12Hidroperòxids, seguits per tiohidroperòxids, selenohidroperòxids i tel·lurohidroperòxids.
13Amines.
14Imines.
15Hidrazines, fosfans, etcètera.
16Èters, seguits per sulfurs, selenurs i tel·lururs.
17Peròxids, seguits per disulfurs, diselenurs i ditel·lururs.

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio