Gratapalles

És més petit que la verderola (Emberiza citrinella) i fa uns 16 cm de llargària amb una envergadura de 22 a 25,5 cm. Té el bec gruixut i el dors és bru i groc per sota. La gola és negra i té una banda pectoral groga i grisa. El mascle té la cara de color groc, amb unes franges fosques. La femella s'assembla molt més a la verdeloa però té la gropa i les espatlles de color marró grisenc ratllats.^[4]

El cant del gratapalles és un trinat monòton, com la d'un mosquiter boreal o un tallarol xerraire.^[5]

L'hàbitat ideal és una barreja de camps d'herba i de conreu dividits per franges amples amb zones de matolls densos.^[6] Poden tolerar un cert grau d'urbanització, i es pot trobar en espais verds de pobles i ciutats.

Són de naturalesa sedentària i sovint viatjaran només 250 metres (820 peus) des dels seus nius per alimentar-se a l'estiu, i fins a 2 quilòmetres (1,2 milles) a l'hivern per trobar rostoll.

És una espècie força circumscrita a l'àrea mediterrània (habita l'Europa occidental i meridional, i hiverna a l'Àfrica del Nord). Als Països Catalans és una espècie sedentària i cerca camps llaurats, boscos clars i jardins amb matolls i arbusts.^[7]

Els gratapalles es reprodueixen per primera vegada quan tenen un any d'edat. La femella fa un voluminós niu, una mica mal fet, d'herba i arrels i amb una base de molsa, sempre a prop del sòl i dins d'una coberta densa com la que proporcionen tanques espesses i matolls. El matoll ideal és l'arç negre, el lledoner, l'esbarzer i l'ulex. L'època de cria va des d'abril fins a mitjans de setembre, normalment amb dues cries, però ocasionalment tres i només són incubades per la femella i es desclouen entre 12 i 13 dies després de la posta de l'últim ou. Ambdós progenitors són els que tenen cura dels polls. Passats d'11 a 13 dies, els polls ja són volanders, però continuen sent alimentades pels seus pares durant dues o tres setmanes més.^[8]

A l'estiu i per alimentar els seus pollets, l'aliment més habitual consisteix en invertebrats, com llagostes i grills. A l'hivern s'alimenten de petites llavors procedents de rostolls, terres en guaret. A l'hivern acostumen a anar en grup per alimentar-se.

Al maig-agost hi diposita tres o quatre ous que cova durant 12 dies, després, amb l'ajut del mascle, alimenta la covada al llarg d'11-13 dies més. Fan dues postes.^[7]

El gratapalles va ser descrit formalment pel naturalista suec Carl Linnaeus l'any 1766 en la dotzena edició de la seva “Systema Naturae” amb el nom binomial actual Emberiza cirlus.^[9] El nom del gènere Emberiza prové de l'alemany antic Embrit («bunting» en anglès) que es refereix a qualsevol espècie d'ocell petit, cantaire, amb un bec curt i ample i plomes generalment marronoses.^[10] El cirlus específic prové d'un nom italià local «cirlo» de «zirlare», "piular".^[11] L'espècie és monotípica, és a dir, no es reconeix cap subespècie.^[12]